L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, acollirà a partir d’avui i fins al pròxim 30 de juny l’exposició Pau Casals i l’exili, que mostra una gran quantitat de documentació inèdita sobre el període que Pau Casals va passar a l’exili, entre els anys 1939 i 1973. La mostra, de caràcter itinerant, es va inaugurar el passat 5 d’octubre al Museu Pau Casals, de Sant Salvador (El Vendrell), on es va poder veure fins al passat 30 de desembre.

 

L’exposició és un projecte que ha realitzat la Fundació Pau Casals, conjuntament amb l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i la Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. En aquesta primera itinerància de la mostra també ha col·laborat l’Arxiu Nacional de Catalunya.

 

L’exposició vol donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l’exili, mostrant el seu vessant d'exiliat actiu i el seu compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents, es fa un recorregut pel període de l'exili de Pau Casals (1939-1973), des de l'esclat de la Guerra Civil fins al retorn de les seves despulles, el 1979, passant per l'ajuda als refugiats, la lluita i la posició constant en contra de les dictadures, la implicació amb l'exili català, la defensa de Catalunya i el combat per les causes de la pau i la llibertat.

 

 

 

Durant la visita, es podran contemplar nombroses fotografies i abundant documentació històrica i inèdita, com la correspondència de Pau Casals amb els refugiats, intel·lectuals i polítics de l’exili, així com les llistes amb les donacions econòmiques que Pau Casals va fer a gran nombre de refugiats.

 

L’exposició està formada per 150 documents entre reproduccions i originals, 50 imatges, 9 objectes originals –entre els quals cal destacar la Medalla de la Llibertat dels Estats Units concedida a Pau Casals per J.F. Kennedy el 1962–, un audiovisual amb imatges i música de Pau Casals a l'exili i un DVD amb un fragment d'una entrevista a Pau Casals, parlant del seu exili, realitzat a partir de les imatges del film de Jacques Baratier Conversation with Pablo Casals, gravades a la casa de Pau Casals de Prada de Conflent, el 1955.

 

Entre els documents recollits a l’exposició i vinculats a la seva activitat política per la pau i la llibertat destaquen les llistes manuscrites de Pau Casals amb el detall de les donacions que va fer als refugiats dels camps, i que mostren un Pau Casals extremadament solidari, amb donacions que van des dels 100 francs francesos de 1940 (20,19 euros) als 3.000 o 10.000 francs (600 euros i 2.000 euros, aproximadament). Així mateix, la mostra recull cartes dels refugiats demanant ajuda a Pau Casals i programes dels concerts benèfics realitzats a França. L’exposició també mostra un informe de la Guàrdia Civil del Vendrell al Tribunal de Responsabilidades Políticas imposant a Casals una multa d'un milió de pessetes

 

Quant a la correspondència mantinguda amb polítics i intel·lectuals, la mostra exhibeix la carta de Pau Casals a Lluís Companys escrita des de Prades el 14 de gener de 1939; la carta del president Irla felicitant Pau Casals per la seva decisió de no tocar a Anglaterra (1945); un telegrama de Josep Tarradellas i els diputats de Parlament català a l'exili demanant a Casals que acceptés la presidència de la Generalitat, i la correspondència entre Pau Casals i J. F. Kennedy.

 

La documentació prové bàsicament dels arxius de Pau Casals que la vídua del Mestre va donar recentment a la Fundació Pau Casals. Així mateix, s’ha complementat amb altres arxius i fons documentals, com l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià o la Biblioteca de Catalunya, que alberga el fons del doctor Trueta, exiliat a Anglaterra, amb qui Casals va tenir una gran amistat. L’exposició presenta també documentació de la Hans and Rosaleen Moldenhauer Collection, de la Library of Congress. Concretament, es tracta d’una carta molt interessant que Pau Casals va escriure a Boaz Piller, director de l’Orquestra Simfònica de Boston, que mai abans no havia estat publicada ni exposada, on Pau Casals parla de la Maternitat d’Elna, dels camps de concentració i on defineix el nazisme com la “bèstia que està amenaçant tot el món”.

 

 

La mostra s’organitza en diversos àmbits que expliquen l’activitat de Pau Casals abans, durant i després del seu exili a través dels documents exposats.

 

 

El 17 de juliol de 1936 es va produir un cop d’estat contra el Govern de la Segona República Espanyola. Aquest va ser l’inici d’una guerra civil que va durar gairebé tres anys i que, només a Catalunya, va provocar més de cent mil morts.

 

Mentre Pau Casals assajava amb la seva orquestra i l’Orfeó Gracienc al Palau de la Música Catalana, es va produir l’alçament militar. Pau Casals va decidir romandre al costat del seu poble i continuar la seva activitat musical: va ajudar les societats benèfiques contra la guerra i es va convertir en president honorari del Comitè de Músics per ajudar la democràcia espanyola.

 

 

La desfeta militar comportà l’exili de milers de ciutadans, homes, dones i nens, militars republicans i civils. En pocs dies, des de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, fins a l’arribada de les tropes franquistes a la frontera, el 10 de febrer, gairebé mig milió de persones marxaren a França.

 

Davant d’aquesta situació, a final del mes de gener Pau Casals se n’anà a l’exili amb el ferm propòsit de no tornar fins que es restablís la democràcia a Catalunya i a Espanya. Els primers anys d’exili (1939-1957) resideix a Prada de Conflent (Catalunya del Nord, França) i, des del 1957, a Puerto Rico, terra natal de la seva mare, on va morir el 1973, als noranta-sis anys.

 

 

L’allau humana fou de tal magnitud que França es veié desbordada davant el gran nombre d’exiliats. Les famílies foren separades, els homes en uns camps de concentració i les dones en uns altres. Argelers, Sant Cebrià, Bram, Agde, Setfonts són els noms d’alguns dels camps on es van concentrar bona part dels refugiats republicans.

 

En arribar a Prada, Pau Casals va iniciar l’organització d’ajuda als refugiats. La seva habitació del Grand Hotel es va convertir en una oficina des d’on adreçava milers de cartes a persones i organitzacions internacionals per demanar ajuda. L’allau de peticions individuals era imparable i Pau Casals va respondre i va ajudar a gairebé tothom qui li ho demanà.

 

L’acció de suport als refugiats de Pau Casals fou efectiva i diversa. Al costat de la individual, col·laborà intensament amb diverses organitzacions benèfiques, com la Spanish Refugee Aid (SRA), fundada als Estats Units per l’anarquista Nancy G. McDonald, per ajudar els refugiats espanyols exiliats al sud de França.

 

 

 

L’inici de la Segona Guerra Mundial, el setembre del 1939, empitjorà la situació dels exiliats a França i Europa. Amb l’entrada de Hitler a França, la situació de perill augmentà. Després d’un intent frustrat de marxar a Amèrica, Pau Casals retornà a Prada, on va patir la cruesa de l’exili. Casals i la família Alavedra vivien sota la vigilància constant dels nazis.

 

A la fi del conflicte, el juny de 1945, va ser convidat a tocar a Anglaterra, on no havia tocat des de feia sis anys. Amb les victòries dels aliats, l’esperança de Pau Casals, com la de molts exiliats, augmentava i, a l’octubre, va iniciar una gira de concerts per Anglaterra.

El 1946, decebut i desanimat per l’actitud d’Anglaterra davant del règim franquista, va decidir de no tornar a tocar en aquest país ni en cap dels països aliats.

 

Aquestes actituds van convertir Pau Casals en símbol de l’exili i de la lluita pacífica contra la dictadura.

 

 

La pèrdua de la guerra significà la persecució de la identitat catalana i la desaparició de les institucions democràtiques.

 

Pau Casals donà suport a iniciatives i manifestacions culturals organitzades lluny de Catalunya i a altres activitats que des de final dels anys seixanta començaven a aparèixer a l’interior del país. El 1950 i el 1964, va presidir els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, celebrats a Perpinyà, i va ser president honorari i membre d’honor de molts dels casals catalans que es crearen als països d’acollida, que van esdevenir centres de producció i consum de les activitats culturals catalanes i punt de trobada de les relacions socials entre els exiliats.

 

El seu compromís, la seva actitud i la defensa constant de Catalunya el van convertir en símbol de l’exili català. El 1954, després de la dimissió Josep Irla, va ser proposat com a president de la Generalitat de Catalunya a l’exili. 

 

 

La dictadura va ser molt llarga i l’exili dels que van haver d’abandonar el seu país, també. L’admissió de l’Espanya de Franco als nous organismes internacionals consolidà el règim i les esperances de la seva caiguda van desaparèixer definitivament. Alguns exiliats van anar tornant i d’altres es van mantenir a l’exili, com Pau Casals, que es van integrar plenament als països d’acollida. Des d’un exili conscient, Pau Casals va refer la seva vida a Puerto Rico, al costat de la seva deixebla, i més tard esposa, Marta Montañez.

 

Durant aquests anys, va ampliar l’abast del seu combat contra les dictadures i el franquisme al de l’assoliment de la pau mundial.

 

 

Pau Casals va morir el 22 d’octubre de 1973 a San Juan de Puerto Rico. Complint amb el seu desig de tornar a Catalunya quan s’hi restablís la llibertat, el 9 novembre de 1979 es van retornar les seves despulles a Catalunya, que avui reposen al cementiri del Vendrell.

 

Milers de persones van ser presents en tots els actes que es van celebrar per acomiadar-se del Mestre i per agrair-li individualment la seva constant lluita per les llibertats de Catalunya i per la pau.

 

 

L’exposició es complementarà amb un cicle de conferències organitzat per l’associació Amics de la Unesco de Valldoreix-Sant Cugat i l’Arxiu Nacional de Catalunya.  El calendari de les conferències és el següent:

 

 

Les conferències es faran a la sala d’actes de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a tres quarts de vuit del vespre.

 

D’altra banda, s'ha elaborat un dossier didàctic perquè l’alumnat de segon cicle d'ESO i Batxillerat pugui realitzar visites guiades gratuïtes i aprofundir en el coneixement d'aquest període de la nostra història, que va afectar molts catalans, entre ells Pau Casals. Així mateix, s'està treballant en l'elaboració d'un catàleg on es reproduiran bona part dels documents més importants de l'exposició.

 

 

Barcelona, 10 d’abril de 2008