Catalunya aspira a liderar la comunitat de coneixement de ciències de la vida de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET), el node de referència a Europa de la xarxa de ciències de la vida.   Per  aconseguir-ho, el Govern ha presentat aquest matí l’Oficina Tècnica que haurà d’elaborar una “candidatura amb grans possibilitats” ja que segons ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, Catalunya “té les potencialitats” biotecnològiques “adequades” per assumir aquestes responsabilitats. A més, el vicepresident ha insistit que el projecte és una eina més  “de la sortida catalana a la crisi”. De fet, el vicepresident ha insistit que el sector biotecnològic ha de configurar “una de les potes del nou model econòmic” de Catalunya a favor d’una economia més intensiva en coneixement.

 

L’estructura de l’IET és oberta i es basa en comunitats de coneixement i innovació amb entitat jurídica pròpia i capacitat financera i de gestió. Aquestes comunitats seran integrades per associacions de centres públics i privats, funcionant com a consorcis de col·laboració transnacionals per ser líders mundials en el seu camp i en tota la cadena d’innovació, des de l’educació a la generació de serveis i productes. L’objectiu de la comunitat de coneixement en ciències de la vida, que té una durada mínima de set anys, és aconseguir impactes socials mesurables en recerca, en esperit emprenedor, en economia i educació. Així mateix,  també es preveu que sigui un pol d’atracció de talent, de professionals i d’organitzacions de primer nivell d’arreu del món. L’IET té previst obrir el període de presentació de candidatures l’any 2010.

 

El vicepresident del Govern ha ressaltat que “no podem perdre oportunitats” i  ha contextualitzat la presentació de l’Oficina Tècnica en la recerca de solucions “postcrisi”. Per Josep-Lluís Carod-Rovira l’elaboració de la candidatura “és una notícia positiva que ens ha de permetre tenir confiança en el futur”.  Precisament, el vicepresident del Govern ha reiterat que projectes com aquests contribueixen a trobar “una sortida catalana a la crisi”, que ha de passar per una certa reestructuració de l’estructura econòmica del país a favor d’una economia més intensiva en coneixement i on la branca biotecnològica “ha de configurar una de les potes” del nou model.  En aquest punt, el president de la Comissió Executiva de Biocat, Manel Balcells, ha afegit que “estem davant una d’oportunitat de creació de riquesa per al país que no podem desaprofitar”.

 

El vicepresident però ha anat més enllà i ha assegurat que la presentació de la candidatura “és un nou pas per situar Catalunya al mapa europeu” ja que “es tracta que la resta del món ens mirin com un referent important”. Tot i així, el vicepresident ha manifestat que també ha de servir per “reforçar la dimensió d’Europa” com a potència biotecnològica mundial.

 

El vicepresident del Govern ha reconegut que Catalunya haurà de competir amb altres propostes europees però s’ha mostrat convençut que la candidatura catalana té “grans possibilitats” perquè “té les potencialitats adequades” per assumir responsabilitats. De fet, per Josep-Lluís Carod-Rovira, Catalunya “ja està preparada per tenir un lloc destacat en biotecnologia”.   Les facultats de Catalunya estan avalades, segons el vicepresident, pels “actius” que disposa el país i que passen per la xarxa de parcs científics i tecnològics; per la destacada i creixent presència empresarial en el camp de la biotecnologia; pel talent del qual disposa Catalunya, que en nombre d’investigadors es situa al voltant de la mitjana de la Unió Europea, o pel suport públic, a través de Biocat, dedicant esforços i recursos a impulsar el sector biotecnològic.  En aquest sentit, el vicepresident ha emmarcat el projecte de candidatura en “l’aposta” que fa tres anys va fer el Govern amb la creació de Biocat com a eina integradora d’innovació, recerca i educació.