El director científic del Consorci del Montsec, Salvador Ribas, ha presentat avui, dia 29 d'octubre, a la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, davant una trentena de persones, el Centre d'Observació de l'Univers d'Àger (COU). En l'acte hi ha participat el delegat del Govern a Lleida i vicepresident primer del Consorci del Montsec, Miquel Pueyo, i el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó.

El director científic del consorci, Salvador Ribas, ha pronunciat una conferència amb el títol “El Centre d’Observació de l’Univers a l’Any de l’Astronomia” on ha donat a conèixer les instal·lacions i funcions d’aquest centre divulgatiu.
Aprofitant l’estada a les Terres de l’Ebre el gerent, Joan Camats i el director científic del Consorci del Montsec, Salvador Ribas han visitat l’Observatori de l’Ebre on s’han reunit amb el director i la gerent, en una primera presa de contacte, per establir una futura col·laboració entre tots dos centres d’astronomia.
El centre de referència de la docència i la divulgació de l’astronomia i la geologia a Catalunya
El Centre d’Observació de l’Univers (COU), ubicat a 3,5 km. d’Àger (la Noguera), ha estat dissenyat pel Consorci del Montsec com a gran multiespai lúdic que pretén esdevenir el centre de referència de la docència i la divulgació de l’astronomia i la geologia a Catalunya.
El COU està format per tres estructures principals:
· Un edifici central, que dóna cabuda a l’exposició permanent sobre astronomia, geologia i fauna i flora de l’entorn del Montsec, les aules taller, l’aula informàtica i la recepció i administració.
· L’Ull del Montsec, que és a la vegada un planetari digital multimèdia que permet tant la recreació del cel actual com el de qualsevol època i una plataforma per a l’observació del cel en directe. Amb capacitat per a 70 persones, disposa d’una cúpula abatible de 12 metres de diàmetre en què s’hi reprodueixen pel·lícules en format de semicircumferència completa i recreacions del tipus realitat virtual immersiva. Al mateix temps, aquest equipament compta amb una paret frontal mòbil que, com la cúpula, s’obre totalment i que deixa al visitant sota l’espectacular cel del Montsec, gairebé lliure de contaminació lumínica. L’observació en directe s’acompanya de les imatges obtingudes per un telescopi de 30 centímetres de diàmetre instal·lat en la mateixa sala i que mostra les imatges en petites pantalles TFT situades en cadascuna de les butaques. No es té constància que hi hagi cap altre planetari semblant al món.
· El Parc dels Telescopis, que és l’espai exterior reservat a l’observació del firmament de dia i de nit. Consta de dos edificis amb cúpules d’observació que alberguen dos telescopis automàtics (un dels quals, de 40 centímetres de diàmetre), un celòstat per a l’observació solar i un conjunt de telescopis portàtils.
Des de visitants escolars i usuaris universitaris fins a turisme astronòmic
L’objectiu del COU, que va ser inaugurat el gener d’enguany, és assolir l’acostament dels visitants i el món de la ciència, tot plegat a partir de la reproducció i l’anàlisi de la riquesa paisatgística, geològica i biològica de l’entorn del Montsec. Fins al moment ja han passat per l’equipament uns 1.800 escolars i més de 7.000 visitants.
La posada en funcionament del COU ha significat la culminació del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), que compta amb un altre equipament, l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), inaugurat el passat octubre. La inversió total efectuada al PAM és de 6 milions d’euros, dels quals 4,3 s’han destinat al COU i la resta, a l’OAdM.
El PAM (www.parcastronomic.cat) gaudeix de les característiques úniques del Montsec que converteixen aquesta serra en el lloc més privilegiat de Catalunya per a l’observació astronòmica. El Montsec és una serralada calcària de més de 40 km. de llargada i gairebé 19.000 hectàrees repartides, d’oest a est, entre l’Aragó (Montsec d’Estall) i Catalunya (Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies). La vessant catalana està integrada per diferents municipis de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. Rigorosos estudis realitzats han establert que aquest indret gaudeix d'un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica, d'excel·lents condicions meteorològiques i d’una gran estabilitat atmosfèrica que permeten l’obtenció d’imatges amb l’estabilitat adequada.



