Demà dijous 7 de febrer, a les 20 hores, el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Adam Manyé, inaugurarà la primera de les exposicions del cicle Art Emergent, una iniciativa que els Serveis Territorials han impulsat amb l’objectiu d’apostar per la creació emergent i, alhora, d’apropar l’art contemporani a la ciutadania. El cicle constarà de set exposicions, que tindran lloc a la Casa de la Generalitat (c. Major, 14) des del mes de febrer fins a l’agost de 2008.
Aquesta proposta, la coordinació artística de la qual va a càrrec de Blai Mesa, s’ha adreçat a artistes que són inèdits pel que fa a la publicació de catàleg propi. Els projectes del cicle, de diferents format i estils, han estat escollits per un jurat format per Estela Rodriguez, Francesc Perramon i Oriol Fontdevila, i són els següents: Els meus, de Cecília Vendrell; Geografia domèstica, de Jordi Erola; Somni groc,somni vermell, de Carles Alberdi; Bellesa en sèrie, de David Cobo; A&eTC, d’Aleix Cort i Cori Pedrola; Tal qual, d’Onomatopeies (Eva Traguany, Mercè Ramos i Laia Pellicer), i Aquaticòfons, de Guillermo Fernández Navarro.
La primera de les propostes d’Art Emergent, Els meus, de Cecília Vendrell, estarà exposada del 7 al 29 de febrer i mostra un treball fotogràfic que es planteja com un àlbum que narra el dia a dia d’una família i que intenta mostrar tot allò que els àlbums convencionals normalment no fan explícit i que s’encarreguen de dissimular. Tal com diu l’artista: “Les tensions i contradiccions són l’essència del treball, així com la dificultat de lligar la condició de membre d’una família i la condició d’artista, que necessàriament s’ha de distanciar per poder-la reflectir."
Com en cada cas, l’exposició anirà acompanyada d’un catàleg i d’un pòster que els visitants podran recollir. En l’acte d’inaguració també intervindran la mateixa artista i la crítica Pilar Bonet, que a propòsit del treball de Cecília Vendrell ha comentat el següent: “Tot sembla espontani i natural, fàcil i entenedor, fins i tot vulgar i anodí. Però, insospitadament, els retrats són i deixen de ser espontanis en la mesura que els lletregem poc a poc, en una percepció lenta però decisiva. En aquest punt d’inflexió és on les imatges de l’àlbum resulten dissidents amb els codis per adquirir una mirada pròpia.”
Aquesta proposta, la coordinació artística de la qual va a càrrec de Blai Mesa, s’ha adreçat a artistes que són inèdits pel que fa a la publicació de catàleg propi. Els projectes del cicle, de diferents format i estils, han estat escollits per un jurat format per Estela Rodriguez, Francesc Perramon i Oriol Fontdevila, i són els següents: Els meus, de Cecília Vendrell; Geografia domèstica, de Jordi Erola; Somni groc,somni vermell, de Carles Alberdi; Bellesa en sèrie, de David Cobo; A&eTC, d’Aleix Cort i Cori Pedrola; Tal qual, d’Onomatopeies (Eva Traguany, Mercè Ramos i Laia Pellicer), i Aquaticòfons, de Guillermo Fernández Navarro.
La primera de les propostes d’Art Emergent, Els meus, de Cecília Vendrell, estarà exposada del 7 al 29 de febrer i mostra un treball fotogràfic que es planteja com un àlbum que narra el dia a dia d’una família i que intenta mostrar tot allò que els àlbums convencionals normalment no fan explícit i que s’encarreguen de dissimular. Tal com diu l’artista: “Les tensions i contradiccions són l’essència del treball, així com la dificultat de lligar la condició de membre d’una família i la condició d’artista, que necessàriament s’ha de distanciar per poder-la reflectir."
Com en cada cas, l’exposició anirà acompanyada d’un catàleg i d’un pòster que els visitants podran recollir. En l’acte d’inaguració també intervindran la mateixa artista i la crítica Pilar Bonet, que a propòsit del treball de Cecília Vendrell ha comentat el següent: “Tot sembla espontani i natural, fàcil i entenedor, fins i tot vulgar i anodí. Però, insospitadament, els retrats són i deixen de ser espontanis en la mesura que els lletregem poc a poc, en una percepció lenta però decisiva. En aquest punt d’inflexió és on les imatges de l’àlbum resulten dissidents amb els codis per adquirir una mirada pròpia.”
Tarragona, 6 de febrer de 2008
1
Imatges
