El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha admès aquest matí, en el decurs de la inauguració del Primer Congrés Internacional de Qualitat dels Productes Pesquers, que el sector pesquer català no està passant per un bon moment, a causa bàsicament de l’alça del preu dels carburants. Llena ha dit que, tot i que el preu en primera venda ha pujat un 8%, aquesta xifra és insuficient per cobrir els elevats costos que està patint el sector. D’altra banda, el Secretari General del Mar, Juan Carlos Martín Fragueiro, que també ha presidit la inauguració, ha dit que són unes bones xifres de negoci perquè si bé a Catalunya es parla d’un 8%, en el conjunt d’Espanya és un 3%.

 

Per superar aquesta situació, Llena ha explicat que fa una setmana va dinar amb els presidents Confraries de Pescadors de Catalunya per analitzar aquest tema i que una de les accions que considera que cal impulsar és posar en valor el nostre producte, ja que “així aconseguirem estabilitzar la renda dels pescadors”. Per part del ministeri, Fragueiro ha dit que la negociació està oberta, que hi ha voluntat de diàleg i que justament dilluns vinent la ministra Espinosa es reunirà amb la Federación Nacional de Confrarias de Pescadores, on hi ha representants catalans.

 

D’altra banda, una altra opció de futur que han destacat els dos representants de l’Administració central i autonòmica, és que els productors s’han d’implicar en altres punts de la cadena de producció i que mecanismes d’integració vertical o bé interprofessionals sectorials com les que ja hi ha amb la tonyina i la truita, són camins a adoptar en el futur.

 

Llena també ha recordat diferents mecanismes públics per ajudar el sector com són els fons del FEP i les mesures d’estalvi energètic.

 

 

Durant l’any 2007, les captures de la flota pesquera de Catalunya s’han mantingut estables respecte a l’any anterior amb un lleuger descens del 3,39% respecte el 2006, la qual cosa representa un total de 35.754 tones de productes pesquers. Tot i així, a causa d’un augment del 31,50% del preu mig, el preu en primera venda ha augmentat un 7,79% respecte l’any anterior.

 

                    Evolució anual del volum de les captures (kg) i la recaptació econòmica (€).

 

 

Durant el mes d’abril s’ha obtingut el valor màxim de les captures (3.905 tones) i el preu en primera venda més elevat s’ha obtingut en el mes de juliol (15.064.573€). Els valors de captures més baixes s’han produït durant el mes de desembre (1.229 tones), mes en el que el preu mig és el més elevat (5,80 €¨Mkg).

 

Menys a la demarcació territorial de Girona, durant l’any 2007 hi ha hagut un descens generalitzat de les captures globals a Catalunya i un augment del preu mig a causa de captures d’espècies més preuades.

 

El volum de captures i la recaptació més elevada de tot Catalunya s’ha produït a la demarcació territorial de Girona (14.676 tones (41%) i 53.256.582€). La llotja de Roses és la que té les captures més elevades (4 mil tones). A Palamós, es registra el preu mig de venda més elevat (4,95 €/kg) per la gamba rosada, i a Sant Feliu de Guíxols el més baix (1,64/kg), a causa de la captura d’espècies poc preuades amb l’art d’encerclament, com ara la sardina.

 

El volum de captures de la demarcació territorial de Barcelona ha estat de 8.588 tones (21%) i la recaptació econòmica de 27.795.975€. La llotja de Vilanova i la Geltrú presenta el volum de captures més elevat (3.552 tones) i també la recaptació més elevada (11.800.753€). El volum de captures més baix s’obté a Mataró, però aquesta és la que té el preu mig de venda més elevat (8,04 €¨Mkg).

 

Pel que fa a la demarcació de Tarragona, el volum de captures ha estat de 5.665 tones (16%) i la recaptació econòmica de 20.380.691€. La llotja amb el volum de captures més elevat és la de Tarragona (3,5 mil tones), i el més baix la de Torredembarra, que al igual que passa amb la llotja de Mataró té un preu mig de venda molt elevat, de 9.01 €/kg.

 

Finalment, el volum de captures a la demarcació territorial de terres de l’Ebre ha estat de 6.825 tones (22%) i la recaptació econòmica de 29.953.798€. El volum màxim de les captures d’aquesta demarcació la trobem a la llotja de Sant Carles de la Ràpita (3.341 tones) . El preu mig de venda més elevat s’obté a les llotges de Deltebre (6,07 €¨Mkg) i l’Ampolla (5,07 €¨Mkg).

 

 

 

 

L’anàlisi de la campanya 2007 per grups biològics demostra que la principal pesquera de Catalunya és de peixos.

 

Percentatge del volum de les captures per grups d’espècies

 

Els peixos representen el 88,15% de les captures totals, de les quals el 57,26% pertanyen als ossis blaus, el 30,55% al grup dels ossis blancs i el 0,34 % són peixos cartilaginosos.

 

Els cartilaginosos, dins del grup de peixos, només aporten el 0,4% de la recaptació econòmica, els ossis blaus aporten el 39,3%, ja que dins d’aquest grup es troben espècies molt poc valorades dins del punt de vista econòmic, com ara la sardina. Els ossis blancs aporten un 60,3% de la recaptació econòmica perquè els representen un nombre molt elevat d’espècies.

 

Dins del grup de cartilaginosos les rajades nep (85,6 tones), seguides del gat i la moixina són les espècies més capturades. Dins dels ossis blancs la maire és la que té el volum de captures més elevat (poc preuada), la segueixen el lluç, els molls nep, el capellà, el raps neps,... Les espècies més preuades són els meros, el rèmol empetxinat i el rom; el seu preu mig ronda els 30 €/ kg. La sardina, dins els ossis blaus és la que té el volum més important de les captures (11,5 tones) i té un preu mig de venda molt baix, de 1,23 €/ kg.

 

Dins els mol·luscs cefalòpodes, el poc blanc i el pop roquer són les espècies que aporten el volum més gran de captures, 787 tones i el preu mig és de 3,19 €¨Mkg. Dels mol·luscs bivalves i gasteròpodes, el cargol punxenc i la tellerina presenten les màximes captures, 114 tones i 89 tones, respectivament. La cloïssa és la que té el preu mig més elevat (17,28 €/ kg).

 

Els crustacis han representat un 4,75% en el volum de les captures i han tingut un preu mig de 19,65 €/ kg.  El volum més elevat de les captures dins d’aquest grup s’obté de la galera (506 tones), la gamba rosada (446 tones) i l’escamarlà (360 tones). La gamba és l’espècie més preuada amb 42,76 €/ kg i la galera la que menys amb 4,48 €/ kg.

 

I per últim, les captures d’invertebrats, només han representat un 0,01% del volum total de les captures. Però aquests són els que tenen el preu mig (54,96 €/kg) més elevat: el cogombre de mar ha tingut un preu mig de 137,16 €/ kg i l’espardenya de 100,17 €/ kg.

 

 

 

 

Durant l’any 2007 s’han produït 5.870,14 tones les quals en primera venda equivalen a 16.781.968,80€. Respecte l’any 2006, s’ha produït un increment de 512,16 tones de producció (un 9,56% més que l’any 2006) i de 1.264.739,54€ en primera venda (ha pujat el 8,15% respecte el 2006).

 

 

 

L’augment de la producció i dels imports en primera venda es deu principalment a l’increment de les produccions d’orada, alevins de llobarro, tonyina i musclo.

 

En relació amb la producció de peixos, aquesta ha passat de les 2.139,57 tones del 2006 a les 2.528,36 tones del 2007. És a dir ha augmentat 388,79 t, la qual cosa equival a un increment del 18,17%. Quant a l’import en primera venda d’aquesta producció tenim que ha passat dels 11.534.997,21€ el 2006 als 12.122.178,84€ el 2007. Per tant, s’ha produït una pujada de 587.181,63€ respecte l’any anterior, la qual cosa representa un augment del 5,09%.

 

Dins d’aquest apartat hi ha hagut un augment de producció d’orada (Sparus aurata) que ha passat de les 1.422,67 tones del 2006 a les 1.538,42 tones del 2007. Per tant, s’ha produït un increment de 115,75 tones respecte l’any 2006, la qual cosa equival a un augment de producció del 8,14%. Quant al llobarro (Dicentrachus labrax) el cultiu d’aquesta espècie ha passat de 534,65 tones el 2006 a les 470,23 tones el 2007. És a dir, ha disminuït en 64,42 tones respecte el 2006, un 12,05%. En relació amb la producció d’alevins de llobarro aquesta ha augmentat un 6,85%, passant de les 7.300.000 unitats del 2006 a les 7.800.000 unitats del 2007.

 

 

En relació amb el cultiu de mol·luscs tenim que la producció de les espècies cultivades a Catalunya, (musclos, ostrons, cloïsses, ostra plana, catxel i canyut) ha passat de les 3.218.41 tones del 2006 a les 3.341,78 tones del 2007, és a dir la producció d’aquestes espècies ha augmentat 123,37 tones, la qual cosa equival a un 3,83% més respecte l’any 2006.

 

Quant a l'import de la producció de mol·luscs en primera venda, tenim que aquesta ha passat dels 3.982.232,05€ del 2006 als 4.659.789,96€ del 2007. Per tant, s’ha produït un augment de 677.557,91€ més que el 2006.

 

En aquest apartat cal comentar que s’ha produït una major producció de musclos (Mitylus galloprovincialis), ja que s’ha passat de les 2.393,32 tones del 2006 a les 2.753,15 tones del 2007. Per tant,  s’ha produït un augment de 359,83 tones, és a dir un 15,03 % més que l’any anterior.

 

En relació amb la producció d’ostró (Crassostrea gigas) aquesta ha disminuït  passant de les 815.89 tones del 2006 a les 551,16 tones del 2007, és a dir, 264,73 tones menys respecte l’any anterior. Cal dir aquí que aquest any hi ha hagut una producció de 14 t d’ostra plana (Ostrea edulis).

 

La producció de cloïssa (Tapes decussatus i T. Semidecussatus) ha augmentat passant de les 7.17 tones del 2006 a les 21,60 tones del 2007. Així s’ha produït un increment de 14,43 tones respecte el 2006.

 

Les principals espècies aqüícoles produïdes a Catalunya són l’orada, el llobarro, els alevins de llobarro,la tonyina vermella, el musclo, l’ostró i la cloïssa. Quant als peixos, s’ha produït respecte el 2006, un increment de producció d’orada, alevins de llobarro i tonyina vermella i un descens del cultiu de llobarro. En relació amb el cultiu dels mol·luscs, s’ha produït, en relació al 2006, un augment de la producció de musclo, cloïssa i una disminució del cultiu d’ostró.

 

 

 

Pel que respecte a la flota, a Catalunya hi ha 1.245 embarcacions, de les quals el 56,2% són arts menors, el 26,6% arrossegadors, el 4,5% palangres de fons, el 8% encerclaments, el 0,5% encerclaments de tonyina i el 0,8% palangres de superfície.

 

Percentatge d’embarcacions per modalitats de pesca a Catalunya

 

La demarcació territorial de Girona és la que té el número més elevat d’embarcacions (474), la segueix Barcelona (357), Terres de l’Ebre (268) i per últim, Tarragona (146).

 

L’encerclament és la modalitat que té el volum de captures més elevat, ja que representa el 45,07 % de les captures globals. Tot i així, el preu en primera venda (25.11.638 €) no és molt alt si el comparem amb el volum de les seves captures, ja que el preu mig de venda d’aquesta modalitat és el més baix.

 

 L’arrossegament és la segona modalitat amb volum de captures, presenta el 43,43 % de les captures globals i té la recaptació més elevada (78.270.009 €). El arts menors són els tercers amb volum de captures. D’altra banda, el palangre de fons és la que té el preu mig de venda més elevat, amb de 8,39 €/kg; mentre que el palangre de superfície només representa un volum de captures de 1,11 %.

 

Percentatge del volum de captures (kg) de les principals modalitats pesqueres

 

A Catalunya hi ha 244 llicències d’arts menors (cadups i nanses, captura de calamar amb xarxa, gàbies, rastell de cadenes, soltes bonítoleres i sonseres) i 600 de marisqueig i pescadors (corallers, cucaires de primera i segona classe, mariscadors de primera i segona classe, pesca d’angules i tellerina a peu).