La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, ha presentat avui la publicació “Treball Social: una genealogia femenina”. La nova publicació difon la trajectòria de dotze dones que han estat pioneres en la professionalització del treball social a Catalunya. En l’acte també han participat el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Josep Gonzàlez-Cambray, i Teresa Crespo, presidenta Entitats catalanes d’Acció Social.

 

A més de destacar algunes de les dones que van obrir camí en aquest sector a Catalunya, l’objectiu és visualitzar els orígens femenins d’aquesta professió. El treball social, com a professió, ha impulsat grans transformacions socials i neix de la cultura de la cura i l’atenció desenvolupada tradicionalment per les dones.

 

En l’acte de presentació la presidenta de l’ICD ha destacat el treball social com un important factor per consolidar el benestar de les persones i cohesionar la societat. Segons Marta Selva, “amb la professionalització del treball social les dones es van situar com a mediadores davant de tota mena de conflictes de convivència, van propiciar l’enfortiment de les persones per millorar les seves condicions de vida i van posar-se al capdavant de la lluita per garantir els seus drets de ciutadania”.

 

En aquest mateix sentit, la presidenta de l’ICD ha subratllat “la necessitat de reconèixer i visualitzar que les dones han creat una cultura de la cura i atenció que és indispensable per al desenvolupament d’altres àmbits de la societat”.

 

La publicació, editada en format de calendari, difon la vida i obra de les següents dones:

 

• AnnaMaria Llatas d'Agustí (... - 1969): fundadora de la primera escola de treball social d’Espanya: l’Escuela de Asistencia Social para la Mujer.
• Elàdia Faraudo i Puigdollers (Barcelona, 1899 - Mèxic 1979): va jugar un gran paper en l’assistència social durant la Segona República.
• Maria Estrada i Clerch (Argentona, 1902-2004): va fer una important tasca en el camp sanitari assistencial, durant l’època de la República, en la lluita contra la tuberculosi.
• Nati Mir Rocafort (Gerri de la Sal, 1903 - Barcelona, 1941): es va centrar en l’assistència social de les dones. Després de la Guerra Civil va ser directora de l’Escuela para el Hogar y Obras Sociales Femeninas.
• Montserrat Castells i Gabriel (Barcelona, 1916-1986): referent del treblall social, va centrar la seva vida professional en l’atenció psicosocial de problemes personals, familiars i comunitaris. Va ser regidora provincial de sanitat de la Secció Femenina de Falange Española i va crear l’Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas.
• RosaRoca Soriano (Barcelona, 1928-1976): va crear el primer centre privat de treball social que oferia atenció psicosocial individual i familiar, assessorament i supervisió a professionals.
• Beneta Llopis Sarrió (Barcelona, 1929-2005): va ser referent de l’assistència social des de l’àmbit del dret civil. Fundadora de la Federació d’Associacions d’Assistents Socials a nivell estatal.
• M.Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 1930 - Figueres, 1999): figura destacada pel seu compromís social amb les dones, les persones empresonades i les més vulnerables.
• Mercè Fontanilles i Mas (Barcelona, 1933-1991): va impulsar l’acció social per pal·liar les drogodependències des d’entitats sense ànim de lucre. L’any 1979 va participar en la creació, a la Diputació de Barcelona, de primer centre de tractament a Catalunya per a tot tipus de drogodependències.
• Maria Dolors Artemán i Boix (Barcelona, 1934-2004): va participar entre els anys 1966 i 1971 en el projecte de desenvolupament comunitari del barri Besòs. Posteriorment es va comprometre amb la lluita de les famílies en defensa dels drets de les persones.
• Teresa Majem Jordi (Barcelona, 1935-2004): va desenvolupar programes per a la millora del benestar i l’educació de la primera infància, la família i les dones en situació de risc d’exclusió social.
• Rosa Maria Suñé i Colell (Manresa, 1944-1989): Promotora i assistent social del Servei Municipal de Planificació Familiar de Manresa i presidenta de l’Associació d’Assistents Social de Manresa.

El contingut de “Treball social: una genealogia femenina” ha estat elaborat per diverses entitats del sector amb la coordinació de la Comissió de Gènere d’Entitats Catalanes d’Acció Social: