Una trentena de membres del Comitè Internacional de Mauthausen (CIM), 7 dels quals són supervivents del camp de concentració nazi, es reuniran a partir de demà a la ciutat de Barcelona. La trobada, organitzada per l’Amical de Mauthausen i Altres Camps, coincideix amb el 30 aniversari de la reunió que l’any 1979 va celebrar el CIM a la capital catalana. Aquella trobada va suposar el reconeixement públic i institucional de l’Amical de l’Estat, després d’una llarga etapa en la clandestinitat (1962-1978). Deportats i familiars van rebre així un homenatge internacional i un reconeixement públic de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. 30 anys més tard, el CIM es reuneix de nou a Barcelona gràcies a la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació) i del MUHBA(Museu d’Història de Barcelona), del Museu d’Història de Catalunya i de l’ambaixada d’Àustria a Espanya.

 

La trobada anual servirà per debatre els actes de commemoració del 65è aniversari de l’alliberament del camp, el maig de 2.010, i inclourà diversos actes públics, com la taula rodona del dia 8, una de les activitats que el Memorial Democràtic organitza dins el marc del programa Europa dels ciutadans. Es presentarà el “Cens dels deportats espanyols als camps nazis”, i cal remarcar la participació de la Dra. Elke Gryglewski, de la Casa de la Conferència de Wanse. Divendres 9, cal destacar la inauguració de l’exposició fotogràfica Imatges i memòria de Mauthausen. El mateix divendres, l’ajuntament de Barcelona oferirà una recepció als membres del CIM i el dissabte 10 el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, presidirà la recepció oficial que la Generalitat oferirà al Comitè Internacional.

 

El director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, ha dit avui que “el Memorial té una obligació moral amb els represaliats” i ha vinculat el Memorial Democràtic a altres ens de caràcter social. En aquest sentit, ha expressat el seu rebuig a la interlocutòria del 22 de maig de 2009 per la qual la sala segona del Tribunal Suprem admet a tràmit la querella contra el jutge Garzón. Caminal ha destacat que la trobada organitzada per l’Amical de Mauthausen i Altres Camps forma part del present i ha afegit que “el feixisme és camaleònic i té una capacitat extraordinària per manifestar-se”. Per la seva banda, la presidenta de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps, Rosa Toran ha coincidit amb ell en la necessitat de reflexionar i analitzar el passat per consolidar els valors democràtics.

 

Amb seu a Mauthausen (Àustria), el CIM integra actualment representants de 18 nacions de tot Europa i dels EUA i treballa per garantir el seu futur amb la incorporació de membres més joves, molts d'ells fills o néts de víctimes de Mauthausen. Els seus principals objectius són: la gestió del camp de Mauthausen i els seus comandos com a memorials; la preservació de les instal·lacions que perduren; la promoció d'activitats per difondre la Cultura de la Pau, per combatre el neonazisme i els brots racistes ..etc.

 

En les seves reunions anuals, el CIM també escull un tema específic per a totes les delegacions, que es treballa al llarg de l'any a través d'exposicions, conferències i l'edició de llibres amb tota la informació aportada per cada delegació, i pren especial rellevància en els actes commemoratius. Enguany els treballs versaran sobre “Nens en el Camp de Concentració de Mauthausen”. També s'iniciaran els preparatius per als actes d'homenatge del mes de maig vinent en el camp de Mauthausen i s'impulsarà l'organització d'un concurs literari internacional per a estudiants de 13 a 14 anys, amb el tema “Resistència en el passat i en el present”. 

 

L’origen del Comitè Internacional de Mauthausen data de 1944 quan, en el propi camp,  internats de diferents nacionalitats van activar forts llaços de solidaritat i resistència que es materialitzarien amb l'organització del Comitè Internacional. Els republicans espanyols van tenir un paper clau dins el Comitè, sobretot en la darrera etapa del camp i després de l'entrada de les tropes americanes. Van recopilar informació sobre les atrocitats comeses per les SS, van organitzar repatriacions de presoners..etc. Des de l'alliberament, el Comitè ha lluitat per aconseguir la transformació de les instal·lacions de Mauthausen i el seus comandos en memorials, per evitar la prescripció dels crims del nazisme i per denunciar el ressorgiment del feixisme i el nazisme.

18:30 h Taula rodona “La deportació republicana en el context internacional” Intervenció d’especialistes de França, Alemanya i Espanya. (Sala: “Martí l’Humà”, Museu de Història de Barcelona ) Presenta l’acte el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Miquel Caminal.

 

18.45 h"El cens dels deportats espanyols en els camps nazis"
Dr. Alfons Aragoneses- UPF.

19.15 h“Per què ensenyar a alumnes espanyols sobre la història del Nacionalsocialisme i les deportacions als camps de concentració?"
Dra. Elke Gryglewski, Casa de la Conferencia de Wannsee.

20 h Taula rodona amb Rosa Toran, historiadora i Presidenta de l'Amical de Mauthausen; Francesc Vilanova, historiador i investigador i conferència
d’Stephan Matyus, historiador i comissaris de l'exposició. Membre del Govern Austríac

 

19:00 h Inauguració oficial de l’exposició itinerant Imatges i memòria de Mauthausen (Capella Real de Santa Àgata, Museu de Història de Barcelona )

 

20:30 h Recepció en l’Ajuntament de Barcelona als membres del Comitè Internacional de Mauthausen

 

9:00 a 13:30 h Reunió de treball del CIM Museu de Història de Catalunya

17:00 a 19:00 h Visita al Conjunt monumental de la Plaça del Rei (Barcino Romana, Saló del Tinell i exposició “Barcelona medieval”)

19:30 h Recepció en el Palau de la Generalitat als membres del Comitè Internacional de Mauthausen, presidida pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura

 

9:00 h Reunió del CIM

Local social de l’Amical de Mauthausen (C/ Sils 1)

 

11:00 h Visita al refugi 307 del Poble Sec (C/ Nou de la Rambla 169)

 

 

 

 

La mostra fotogràfica s'inaugura a Barcelona el pròxim divendres 9 (Capella Reial de Santa Àgata, Museu de Història de Barcelona) en el marc de la celebració de la reunió anual del Comitè Internacional de Mauthausen. Es podrà visitar fins al 20 de novembre.

 

Ampli fons que abarca des de la construcció del camp fins a la seva transformació en un lloc de memòria, amb imatges cedides per institucions i persones d'Austria, Espanya, França, República Txeca i EUA, algunes d'elles inèdites. El fons més ampli procedeix de l' Amical de Mauthausen i altres camps d'Espanya, dipositat al Museu d'Història de Catalunya.

 

Pel que fa a l'autoria de les fotografies, les anteriors a l'alliberament foren fetes pels SS que treballaven al laboratori del propi camp. Les realitzades a partir de l'alliberament, són de les forces alliberadores (US Signal Corps o servei d'informació miltar americà), de periodistes o antics presoners, com el barceloní Francesc Boix.

 

La preservació de bona part de les fotografies realitzades pels SS va ser possible gràcies a l'acció combinada de tres republicans deportats i destinats al laboratori fotogràfic, Antonio Garcia, Francesc Boix i José Cereceda, que robaren els negatius, i dels joves republicans integrants del comando Poschacher que els van treure del camp.

 

 

Donat que l'autoria de les fotos són els SS, és la seva perspectiva la que queda reflectida: el camp com una fortalesa monumental i com una empresa eficient,  on presten el seu servei de forma militar, documentant els avenços en la construcció de les instal·lacions, les visites dels jerarques nazis o l'arribada de presoners, o fins i tot la placidesa de la seva vida privada. Els deportats queden al marge d'aquesta visió, són éssers inferiors, que no mereixen ser vistos d'altra manera que com a esclaus o com proves burocràtiques de les morts enregistrades com a “intents de fuga”. El contrast entre les imatges i la realitat pren caràcter d'obscenitat, si ens atenem a la xifra dels gairebé 100.000 deportats assassinats a Mauthausen i als seus comandos, bé per les condicions insuportables de vida i treball, bé a la cambra de gas o executats de formes molt diverses.

 

 

L'alliberament obre una nova perspectiva en la forma de documentar. Apareix la realitat en els milers de cadàvers i en els rostres dels supervivents que retrataren les tropes americanes, a la recerca de les proves i els testimoniatges de la criminalitat nazi, així com les tasques d'enterrament a que fou obligada la població civil de la zona. Són especialment notables les imatges d'Ebensee, el comando on estava instal·lada una esfereidora fàbrica subterrània d'armament, i les del camp rus, amb una important presència de dones deportades. Francesc Boix va tenir un paper excepcional en els dies posteriors, en reflectir l'entrada de les tropes americanes, l'interrogatori del comandant del camp, Ziereis, les repatriacions, les imatges individuals de molts republicans, així com la fotografia col·lectiva davant la porta del camp, la reunió feta pels integrants del PCE a la sala de dutxes del camp, i el comiat dels presoners soviètics. La darrera part de l'exposició mostra els grans cementiris creats pels americans per enterrar les víctimes així com la progressiva destrucció de les instal·lacions.

 

L'exposició és complementa amb una vitrina que mostra documents originals excepcionals, cedits per la familia Boada Aragonés, objectes fabricats i usats al mateix camp, cedit per Mª Lluïsa Villalba, i portanegatius del fons fotogràfic de l'Amical, dipositat al MHC.

 

Producció: Ministeri Federal de l'Interior d'Austria, Amical de Mauthausen de França i Amical de Mauthausen i altres camps d'Espanya, l'any 2005, en el marc del 60è aniversari de l'alliberament del camp.

Comissaris de l'exposició: Ilsen About i Stephan Matyus, sota les orientacions dels comitès científics dels tres països participants en el projecte. Com a coordinadors per Espanya, els historiadors i membres de l'Amical, Joan Calvo i Rosa Toran.

Inauguració: La versió en llengua alemanya al propi camp de Mauthausen, el maig del 2005. En llengua espanyola, a València el 2005. S’ha exposat a Sevilla, al Congrés dels Diputats i a Fuenlabrada (Madrid). El proper mes de desembre estarà exposada al Port de Tarragona.