El vicepresident del Govern ha insitit que tots els territoris de parla catalana tenen el "repte comú" de treballar per la consolidació de la llengua perquè "els avenços i retrocessos en qualsevol territori afecten tota la comunitat lingüística". És en aquest sentit que Josep-Lluís Carod-Rovira ha remarcat que "les situacions diferents de cada territori no han de ser un obstacle per la col·laboració i l'enriquiment mutu, hem de sumar esforços". "Una cosa és una comunitat fraccionada políticament, administrativament o jurídicament i l'altra el fet de compartir una mateixa comunitat lingüística".

Durant la seva intervenció, també ha subratllat la importància de "vetllar pel prestigi internacional i pel reconeixement públic" de la llengua, tenint en compte que "ja no només és present al territori clàssic, sinó que també té una dimensió internacional". I és en aquest context que ha recordat que actualment 160 universitats del món imparteixen lectorats o càtedres en llengua catalana i que el català és la desena llengua més traduïda del món. Un altre repte, segons ha destacat el vicepresident, és aconseguir la incorporació dels immigrants a la comunitat lingüística.

Estudi sociolingüístic

En el marc de les jornades s'ha presentat el llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI. L'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears, que analitza conjuntament les enquestes sociolingüístiques fetes en aquests territoris en un mateix període de temps (2003-2004) i amb un qüestionari i una metodologia similar. Un estudi que, segons ha destacat el vicepresident, és "el mapa més complet i extens i hauria de ser un instrument per adoptar polítiques concretes". I és que es tracta de la primera vegada que es pot disposar de dades sobre la situació de la llengua catalana, tant pel que fa al coneixement com a l'ús, en tots els territoris on és la llengua tradicional. En els mateixos termes s'ha expressat el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, qui ha definit l'estudi com "el més important sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana en tots els dominis lingüístics i en tots els territoris". A l'acte també hi ha assistit la directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística, Paquita Sanvicen.