El càncer de mama és la primera causa de càncer entre les dones de Catalunya i dels països desenvolupats. A Catalunya, representa el 28,1 % de tots els nous casos de càncer de les dones.
Les dades poblacionals més recents evidencien que la incidència d’aquest càncer mostra un augment en les taxes (casos per 100.000 dones) de 2,5% anual durant el període 1985-2002. Aquest és degut bàsicament a l’augment en les dones més grans (gràfica A). En les dones més joves, la tendència és a estabilitzar-se o fins i tot a disminuir (per exemple, per sota dels 45 anys).
Es preveu que per a l’any 2010, per grups d’edat, el nombre de diagnòstics nous en les dones de 35 - 64 anys sigui de 2.841 i per sobre dels 65 anys, de 2.319. Per a l’any 2015, de 3.086 i de 3.000, respectivament.
Mortalitat
La taxa de mortalitat mostra una tendència a disminuir a partir dels anys 90 que és del 2,7% anual en el període 1995-2004 (gràfica B). Aquesta disminució s’observa en tots els grups d’edat i la projecció indica que continuarà així.
Actualment el càncer de mama té una supervivència del 80,9% als 5 anys, una mica superior a la mitjana europea que, en el mateix període observat, és del 79%.
Les causes d’aquesta millora es deu fonamentalment al progrés en el diagnòstic en etapes precoces de la malaltia, el cribratge mitjançant la mamografia i en les millores dels tractaments. En aquest sentit, també cal esmentar els canvis en la percepció del benefici del diagnòstic precoç del càncer de mama per part de les dones.
El Pla director d’oncologia del Departament de Salut ha desenvolupat diverses accions per millorar la situació del càncer de mama a Catalunya, de les quals cal ressaltar:
Programa de cribratge de càncer de mama. Es convida a les dones, entre 50 i 69 anys, a realitzar cada 2 anys una mamografia. Durant l’any 2007, es varen convidar a 341.046 i varen participar en el programa el 64,5%. Es varen diagnosticar 818 càncers de mama.
La cobertura del programa incloent les dones que es varen realitzar la mamografia fora del mateix i que ho van declarar, va arribar al 75,2%.
En els darrers tres anys s’ha observat que el programa ha servit per reduir les desigualtats socio-econòmiques en l’accés a la detecció precoç.
El cribratge en les dones menors de 50 anys:
L’octubre del 2006 la Comissió Assessora del Cribratge del Càncer del Pla director d’oncologia, del Departament de Salut, publica el seu informe on es revisa l’evidència sobre l’eficàcia del cribratge de càncer en diferents edats i es formulen les recomanacions. Després de revisar els assaigs i metanàlisis publicats es va concloure que “no es recomana aquesta intervenció (cribratge a dones de menys de 50 anys) preventiva en forma poblacional” degut a que “el benefici per a les dones de 40-49 anys és més petit i difícil d’atribuir a la detecció precoç”.
En la recomanació també s’especifica que “el maneig de les dones exposades a un risc de càncer de mama més gran, de dones amb simptomatologia que requereixen fer.-se mamografies diagnòstiques o de dones amb una història de càncer de mama que es fan mamografies de seguiment i control, queden fora de l’abast de la recomanació anterior”.
Diagnòstic ràpid:
El Departament de Salut i l’SCS van implantar el Circuit de Diagnòstic Ràpid de Càncer per evitar el retard diagnòstic atribuïble al sistema sanitari. S’inclouen en aquest circuit preferent les dones de qualsevol edat que presentin símptomes o molèsties que puguin ser motivades per un possible càncer de mama.
Aquest circuit està estès a tot el territori i durant l’any 2007, es van incloure en aquest circuit 5.225 dones. D’aquestes dones, el 44,99% van ser diagnosticades de càncer de mama.
OncoGuies: Aquest any s’ha actualitzat l’OncoGuia del càncer de mama. Aquesta és una eina per garantir un tractament equitatiu a les dones de Catalunya, independentment del lloc de residència. Un exemple de la seva aplicació ha estat l’extensió de la tècnica del gangli sentinella a tot el territori, el qual millora la qualitat de vida de les dones que poden beneficiar-se d’aquest tractament.
Atenció psico-social: El Pla director ha implementat un psico-oncòleg als centres de referència de tractament oncològic com a primer pas per a promoure aquest tipus d’atenció psico-social.
Rehabilitació: Un aspecte que cal millorar, i pel qual s’estan elaborant estratègies específiques d’intervenció, és la rehabilitació post-tractament, en la que hi ha desigualtats significatives en el territori.
A cada dona la millor assistència en funció de l’evidència científica sobre l’eficàcia de les intervencions i la seva situació de risc:
Davant de símptomes a qualsevol edat: Circuit de Diagnòstic Ràpid
Cribratge amb mamografia bianual a les dones de 50 - 69 anys
Alt risc familiar: Consell genètic
