El grup de reflexió d’alt nivell català sobre el futur de la Unió Europea (UE) ha celebrat avui la seva segona reunió plenària al Palau de la Generalitat, on han mantingut també un dinar de treball amb el president de la Generalitat, José Montilla, per posar en comú l’estat de les discussions realitzades fins ara. A aquest respecte, el grup ha constatat un consens total en l’aposta per avançar en la unió econòmica europea, un cop assolida ja la integració monetària, i en la urgència d’aprovar el Tractat de Lisboa per tal que la UE disposi d’unes institucions més visibles.

 

En paraules de la secretària per a la Unió Europea i delegada del Govern davant la UE, Anna Terrón, que ha parlat en nom de tot el grup: “Cal reforçar la ‘E’ de la Unió Econòmica i Monetària, i ser capaços de prendre mesures en l’àmbit europeu de manera conjunta” tant en la conjuntura actual, per sortir de la crisi econòmica, com assentant les bases per a una política econòmica comuna en l’escenari també “de post-crisi”.

 

Terrón ha subratllat el “consens” assolit dins el grup en la determinació que “no s’ha de posar en qüestió el model econòmic que tenim ni el model social europeu, sinó al contrari, cal reforçar-lo i prendre les mesures necessàries per mantenir un model de lliure voluntat que permeti, amb les reformes necessàries, mantenir un model social que ha estat carta de identitat de la Unió”.

 

 

Per altra banda, tots els membres del grup han coincidit en la urgència que la UE ratifiqui el Tractat de Lisboa el més aviat possible “per sortir de la situació d’impass institucional que ha impedit fins ara fer front a l’agenda real europea”. En aquest sentit, Terrón ha explicat que la reunió d’avui ha estat molt pendent del consell europeu que es celebrava a Brussel·les, on finalment s’ha acordat donar les garanties sol·licitades per Irlanda que hauran de permetre la convocatòria d’un nou referèndum en aquest país sobre aquest tractat a la tardor. A més, els experts han apostat també per revisar els acords de Lisboa per tal de “reforçar la formació i la preparació dels joves” per tal de ser competitius en escenaris futurs. “Perquè Europa ja no serà més el territori on tothom té el futur garantit i té una avantatge competitiva per se en relació amb altres estats emergents”, ha remarcat.

 

Finalment, el grup de reflexió català ha volgut destacar la importància de la “governança multinivell”, en el sentit que apunta el llibre blanc que el Comitè de les Regions va fer arribar al grup de reflexió europeu liderat per l’ex president del govern espanyol Felipe González i que el grup català ha impulsat de forma notable. “És imprescindible que els poders no estatals es converteixin en factors d’integració europea, perquè altrament es convertiran en factors de euroescepticisme”, ha resumit Terrón.

 

 

Les reflexions del grup català pretenen contribuir, a través d’una reflexió feta des de Catalunya, al document que el Consell Europeu va encarregar el passat 4 de desembre a un equip liderat per l’ex president del Govern espanyol Felipe González, que estudia com fer front als reptes europeus d’aquí a 2020-2030.

 

La secretària per la UE ha anunciat, en aquest sentit, que el grup ha convidat a Felipe González a mantenir una reunió amb ells aquesta mateixa tardor, per posar en comú les seves reflexions, abans d’acabar la feina de l’equip català, que preveu poder entregar les seves conclusions al grup liderat per González a finals d’any.

 

Els membres del grup de reflexió català sobre el futur d’Europa són: Eugenio Bregolat; Ignasi Carreras; Carles Casajuana; Joan Clos; Concepció Ferrer; Carles Gasòliba; Joan Majó; Juan Antonio March; Federico Mayor Zaragoza; Josep Piqué; Juan Prat; Eduardo Punset; Jacint Ros Hombravella; Narcís Serra i Josep Verde Aldea.