- El Parlament de Catalunya aprova aquestes dues lleis, que ha impulsat el Govern en compliment al nou marc competencial previst en l’Estatut d’Autonomia
- L’Autoritat Catalana de la Competència serà un òrgan autònom i independent, i tindrà una estructura més flexible per tal d'assumir les tasques de promoció de la competència
- El Consell de Garanties Estatutàries substituirà el Consell Consultiu i, a diferència d'aquest organisme, emetrà dictàmens vinculants quan estigui en qüestió el compliment del títol de Drets i Deures de l'Estatut d'Autonomia
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l'Autoritat Catalana de la Competència i la Llei del Consell de Garanties Estatutàries, dues lleis impulsades pel Govern que donen compliment al nou marc competencial previst en l’Estatut d’Autonomia.
La llei de creació de l'Autoritat Catalana de la Competència té com a objectiu contribuir a garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats, tot exercint aquelles funcions relatives a la defensa de la competència atribuïdes a la Generalitat. Segons el nou text, l'Autoritat Catalana de la Competència modernitzarà l'estructura dels òrgans de defensa de la competència catalans i l'adaptarà a les polítiques impulsades per la UE. L'objectiu és completar les polítiques actuals amb estructures més flexibles, principalment pel que fa a la instrucció i la resolució de denúncies, amb mesures i activitats de caràcter proactiu com la promoció de la competència i la seva difusió. De la mateixa manera, el nou model organitzatiu optimitzarà l'eficàcia i l'eficiència dels recursos actuals, ja que se simplificaran alguns procediments i es facilitarà la coordinació interna.
El nou ens dóna compliment a l'Estatut d'autonomia de Catalunya i recull el nou marc competencial en aquesta matèria, que s'ha ampliat substancialment i inclou àmbits com ara la promoció de la competència o l'execució del control de concentracions empresarials o els ajuts públics.
La creació de l'Autoritat Catalana de la Competència modernitzarà l'estructura dels òrgans de defensa de la competència catalans i l'adaptarà a les polítiques impulsades per la UE. L'objectiu és completar les polítiques actuals amb estructures més flexibles, principalment pel que fa a la instrucció i la resolució de denúncies, amb mesures i activitats de caràcter proactiu com la promoció de la competència i la seva difusió. De la mateixa manera, el nou model organitzatiu optimitzarà l'eficàcia i l'eficiència dels recursos actuals, ja que se simplificaran alguns procediments i es facilitarà la coordinació interna. Tindrà un president, que assumirà la tasca de direcció i representació, un director general, que exercirà les labors d'instrucció i promoció, i el Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l'òrgan col·legiat de resolució i arbitratge, però que no tindrà personalitat jurídica. A més, en l'àmbit de promoció de la competència hi haurà dues grans àrees. La primera es dedicarà a l'estudi i l'anàlisi de mercats, per la qual cosa recollirà informació sobre els diferents sectors i mercats, informació necessària per endegar actuacions d'ofici. L'altra, s'ocuparà de l'informe de la regulació i serà responsable de vetllar per la seva qualitat, tot procurant que no generi obstacles, càrregues injustificades, o bé possibles efectes anticompetitius a l'activitat econòmica.
El text garanteix la plena independència del nou òrgan a l'hora d'exercir la seva tasca, atès que preveu autonomia en la seva gestió; l'obligació de fer públics els informes, estudis i resolucions que elabori; el període i les condicions de nomenament dels càrrecs (sis anys no renovables) i les possibles causes de cessament taxades; i el règim d'incompatibilitats. L'Autoritat Catalana de la Competència haurà de presentar anualment la seva memòria al Parlament, on també exposarà els seus objectius i projectes.
El tràmit parlamentari ha permès incloure al text concrecions tècniques aportades pels grups parlamentaris i pels representants de la societat civil que hi van comparèixer, com ara la precisió de les atribucions dels càrrecs de l’ens. La llei, a més, compta amb l’aval del Consell Consultiu, que n’ha ratificat el contingut i ha dictaminat que tots els seus preceptes bàsics s’ajusten plenament a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La reforma dels òrgans catalans de defensa de la competència està inclosa en el Pla de mesures contra la inflació aprovat pel Govern el 2006, ja que la vulneració de les condicions de lliure competència poden repercutir en els usuaris i les empreses en forma d’increment de preus.
Consell de Garanties Estatutàries
D’altra banda, el Parlament ha aprovat avui la llei del Consell de Garanties Estatutàries, que preveu la creació d’aquesta institució, i que és una llei bàsica de desplegament del nou Estatut d’Autonomia. El nou organisme, que substituirà l'actual Consell Consultiu, serà l'encarregat de vetllar perquè les lleis impulsades pel Parlament i pel Govern s'adeqüin al nou Estatut i a la Constitució. També emetrà dictàmens sobre lleis estatals quan govern o Parlament creguin que envaeixen competències i es plantegin presentar-hi recurs.
La gran novetat és que, a diferència del Consultiu, el Consell de Garanties Estatutàries emetrà dictàmens vinculants quan estigui en qüestió el compliment del capítol de Drets i Deures de l'Estatut d'Autonomia. Per tant, la nova institució ja no és només un òrgan d'assessorament, com el Consultiu, sinó que pot evitar que un precepte s'incorpori a l'ordenament jurídic si el declara anticonstitucional o antiestatutari.
El Consell serà un organisme independent dels òrgans executius, legislatius i judicials. Per tal de garantir-ne la independència, tindrà autonomia orgànica, funcional i pressupostària. Pel que fa al funcionament, el Consell desenvoluparà les seves funcions mitjançant l'emissió de dictàmens de caràcter tècnico-jurídic, emesos sempre a sol·licitud formal de part legitimada. Depenent dels supòsits, podran sol·licitar dictamen dos grups parlamentaris, una desena part dels diputats, el Govern, el Síndic de Greuges, municipis i vegueries i altres ens legitimats d'acord amb la Llei del TC.
El Consell de Garanties Estatutàries vetllarà per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat, i dictaminarà abans de la interposició dels recursos d'inconstitucionalitat per part del Parlament o del Govern, abans del plantejament dels conflictes de competència pel Govern i abans de la interposició davant del Tribunal Constitucional dels recursos en defensa de l'autonomia local.
Els dictàmens del Consell seran vinculants quan s'emetin en relació als projectes i proposicions de llei del Parlament de Catalunya que desenvolupin o afectin drets reconeguts en els capítols de Drets i Deures de l'Estatut.
El Consell de Garanties Estatutàries estarà integrat per nou membres, com la majoria d'òrgans equivalents d'altres països, augmentant així en dos els consellers que tenia el Consultiu. Els nou membres seran nomenats pel President de la Generalitat; sis a proposta del Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels diputats i tres a proposta del Govern. Un dels tres membres proposats pel Govern ho serà a partir d'una terna presentada pel Consell de Governs Locals. Els membres del Consell hauran de ser juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d'experiència professional. Se'ls nomenarà per un període de nou anys sense possibilitat de reelecció, i el Consell es renovarà per terços cada tres anys. Els nou membres del Consell elegiran entre ells, i per majoria absoluta, el President del Consell, que serà nomenat per un període de tres anys.
La llei endureix el règim d'incompatibilitats que tenien els membres del Consell Consultiu. Així, s'estableix que la condició de membre del Consell de Garanties és incompatible amb qualsevol mandat representatiu; amb càrrecs polítics o administratius; amb l'exercici d'un càrrec al servei d'un partit polític, d'un sindicat o d'una associació empresarial; amb l'exercici de les carreres judicial i fiscal i amb qualsevol activitat professional o mercantil. Les úniques excepcions són determinats casos de docència universitària i recerca. A banda, el text estableix que la suspensió d'un conseller ha de ser decidida per majoria absoluta dels membres del Consell.



