El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, acompanyat de la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, ha inaugurat avui “Refugi. Quan el refugi és el subsòl”, una mostra que recupera la memòria dels bombardejos que va patir Barcelona durant Guerra Civil, i en especial el 16,17 i 18 de març de 1938.  Saura ha assegurat que l’exposició “és un acte de justícia, ja que durant la dictadura tots aquets fets van estar tapats”. El conseller ha recordat que “els bombardejos feixistes de Març de 1938 van voler atemorir la població civil” i van provocar prop de 700 morts a Barcelona. “En aquesta mostra- ha dit- volem incorporar la historia de Barcelona als horrors de la història” i “recordar que aquells bombardejos van inaugurar la guerra total contra la població civil que després han patit ciutats com Hiroshima i Nagasaki o Bagdad”. Saura també ha assegurat que la mostra convida a fer una reflexió sobre el passat, a fer un homenatge a les víctimes i un reconeixement al teixit social que va construir més de 1.300 refugis amb el suport de l’Ajuntament i la Generalitat. En aquest sentit, ha assegurat que el fet d’haver patit aquells atacs ha contribuït a què Barcelona hagi donat una resposta global a altres guerres i tingui una gran convicció pacifista.

 

L’exposició, una iniciativa de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat amb el suport de Transports Metropolitans de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat, reprodueix una estació de metro de 1938 utilitzada com a refugi antiaeri durant la guerra. En el seu interior, es poden veure diferents figures que expliquen el seu testimoni. L’objectiu és retre homenatge a les víctimes i als supervivents dels bombardejos sobre Barcelona i sorprendre l’usuari del metro, convidant-lo a descobrir com les estacions que utilitza habitualment van servir de refugi antiaeri per a milers de barcelonins ara fa 70 anys. La reproducció d’una estació de 1938 utilitzada com a refugi vol reflectir la vivència traumàtica i desoladora d’aquells barcelonins assetjats des del cel i la reacció que això va provocar, amb la construcció de més de 1.300 refugis gràcies a la fortalesa del teixit social, la iniciativa civil dels ciutadans i les mesures de protecció de la Generalitat republicana i de l’Ajuntament de Barcelona. 

 

La mostra es completa amb la reproducció d’una estació de 2008 on diferents audiovisuals mostren com el bombardeig per saturació que Barcelona va patir el 16,17 i 18 de març de 1938 continua sent arma de guerra. Aquells atacs aeris sistemàtics van ser el pròleg del desenvolupament de les tècniques de bombardeig sobre població civil durant la segona meitat del segle XX, un fet que connecta el passat amb el nostre present tant a la ciutat de Barcelona com a nivell mundial.

 

“Refugi. Quan el refugi és el subsòl” es pot visitar des d’avui i fins al 6 d’abril al vestíbul de la L-2 de la parada de metro d’Universitat fins. És de lliure accés i cada hora es fan visites guiades gratuïtes.

 

Entre el 13 de febrer de 1937 i el 24 de gener de 1939, Barcelona va patir 385 atacs per part de l’aviació italiana (principalment), alemanya i franquista. 180 d’aquests atacs van tenir com a objectiu el seu terme municipal, amb un total de 1.903 impactes de bombes de tota mena que van requerir més d’un milió de tones d’explosius. Els barcelonins van patir els pitjors atacs aeris el 16,17 i 18 de març de 1938, amb bombardejos sistemàtics que es van cobrar prop de 700 víctimes i 1.200 ferits. Van caure 192 bombes que deixarien més de 170 edificis total o parcialment  destruïts. La ciutat va viure un infern que cap gran ciutat europea no havia experimentat fins llavors: els bombardejos per saturació, una tècnica nova que buscava el col·lapse i l’esfondrament de la vida ciutadana: els edificis en flames no podien ser apagats pels bombers, els sanitaris no podien rescatar els ferits, la ciutadania quedava a mercè d’un infern que semblava no acabar mai.  Si el nombre de morts no va ser més elevat va ser per l’obra ingent de defensa passiva que la pròpia ciutadania i les institucions republicanes havien aconseguit bastir des dels primers bombardejos de 1937

 

A tot Catalunya, l’assetjament dels bombarders durant la Guerra Civil va afectar més de 140 municipis amb un balanç d’almenys 4.736 morts.

 

El dilluns 17 (18.30 h), la Direcció General de la Memòria Democràtica organitza un acte institucional d’homenatge a les víctimes dels bombardejos al Palau de la Generalitat, que comptarà amb la presència d’una vintenta d’alcaldes de les més de 140 ciutats bombardejades, més de 70 supervivents i familiars de víctimes d’aquells atacs. Aquell mateix dilluns, en què es commemora el 70è aniversari del bombardeig del Coliseum de Barcelona, el Club Coliseum també acollirà l’estrena de “Mirant al cel”, un documental coproduït per Massa d’Or i la Direcció General de la Memòria Democràtica que rememora l’horror viscut aquells dies de març de 1938.

 

A banda, i per recuperar la memòria dels bombardejos que van patir més de 140 poblacions de tot Catalunya entre 1936 i 1939, la Direcció General de la Memòria Democràtica i el Museu d’Història de Catalunya, preparen una versió itinerant i ampliada de l’exposició “Quan plovien bombes”, que es podrà veure en nombroses ciutats catalanes a partir de maig de 2008. La mostra pren com a base la que es va poder veure l’any passat al Museu d’Història però l’amplia amb informació i testimonis dels bombardejos a tot Catalunya. A més, cada ciutat que aculli “Quan plovien bombes”, disposarà d’un espai destacat dins la mostra per reflectir la memòria dels atacs aeris que va patir.

 

I paral·lelament a les accions commemoratives puntuals, la Direcció General de Memòria Democràtica ha obert un espai estable d’informació sobre els bombardejos a Barcelona i altres punts de Catalunya sota l’adreça www.barcelonabombardejada.cat. El web treu de l’anonimat les víctimes dels bombardejos, amb un llistat de noms que familiars i historiadors locals poden completar amb les seves històries de vida.

 

 

La Direcció General de la Memòria Democràtica és la unitat responsable de l’execució de les polítiques públiques de memòria històrica que du a terme la Generalitat de Catalunya. Aplega totes les competències i unitats relacionades amb la restitució de la memòria democràtica i ha impulsat la creació del Memorial Democràtic, aprovat el passat octubre al Parlament de Catalunya.