Dijous, 20 de novembre- Els actors Silvia Bel i Karra Elejalde ofereixen, a la Residencia de Estudiantes de Madrid (c/ Pinar, 23), una lectura dramatitzada de “La mort i la primavera”, obra de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda adaptada pel poeta Albert Roig.

“La mort i la primavera” sempre va ser considerada per Mercè Rodoreda com la seva obra mestra i, malgrat reescriure-la durant gairebé 40 anys, la va deixar inacabada. És la seva obra poètica més tràgica i ambiciosa i posseeix una gran tensió dramàtica, molt propera al realisme màgic. Va ser la més admirada pels poetes.

Aquesta lectura dramatitzada tancarà el cicle d'activitats organitzades per la delegació del Govern a Madrid, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, per tal de commemorar el centenari del naixement de Rodoreda, l'escriptora més traduïda de la literatura catalana contemporània. Totes han estat presentades de forma paral·lela a l'exposició “Rodoreda, espejo de lenguas”, que es podrà visitar al Centre Cultural Blanquerna (c/ Alcalá, 44) de la delegació del Govern fins al 6 de gener de 2009 (www.ccblanquerna.cat).

Dintre de les activitats paral·leles que s'han presentat cap recordar les següents taules rodones: “Agafar el buit entre les mans” (18 setembre 2008) amb la intervenció de Mercè Ibarz, escriptora i periodista i Juan Pedro Quiñonero, escriptor; “El silenci de la guerra”, la Guerra Civil i l'exili a l'obra de Rodoreda amb els escriptors Josep Maria Fonalleras, Clara Janés i Carles Torner, cap de l'àrea d'Humanitats i Ciències de l'Institut Ramon Llull (9 d'octubre de 2008); “Gran Angular”, l'obra de Rodoreda des de l'òptica de les relacions entre literatura i ficció, entre la memòria i la història, amb el periodista Fernando Olmeda i Margarita Almela, professora de la UNED (23 octubre 2008); i “El contorn de la paraula”, l'escriptora vista des del diàleg entre la literatura, la imatge i el moviment, amb la intervenció de Mario Gas, director teatral, Antonio Monegal, professor i assagista i Agustí Villaronga, cineasta (6 novembre 2008).

La mostra “Mercè Rodoreda, espejo de lenguas" s'exhibirà al Centre Cultural Blanquerna fins al 6 de gener de 2009. Conté grans panells amb alguns fragments de La plaça del Diamant, una de les novel·les més conegudes d’aquesta escriptora, traduïts a onze idiomes diferents. Des del castellà, l’italià, l’anglès o el romanès i altres llengües europees fins el xinès o el japonès, passant per altres llengües d’arreu del món. Es poden llegir i es poden escoltar els textos en qualsevol dels idiomes seleccionats. Aquesta mostra també recrea l’atmosfera de Rodoreda amb algunes fotografies i objectes. Finalment un audiovisual recull algunes imatges que ofereixen una visió global de l’obra de Rodoreda.

 

Aquesta exposició forma part dels actes programats amb motiu de l’Any Rodoreda, una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans), la Institució de la Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull.

 

La delegació del Govern a Madrid es va sumar a l’Any Rodoreda amb diversos actes presentats al Centre Cultural Blanquerna. A més, la primavera d’enguany, va tenir lloc, amb motiu de la Setmana de la Cultura Catalana a Madrid, una lectura dramatitzada que l’artista Ana Belén va oferir d’una adaptació de La plaça del Diamant dirigida per Joan Ollé. També el Teatre Nacional de Catalunya va presentar a Madrid una adaptació teatral d’aquesta mateixa obra, realitzada per Josep Maria Benet i Jornet i dirigida per Toni Casares.

(Barcelona, 1908 - Girona, 1983). Està considerada com una de les escriptores més importants de la narrativa catalana contemporània i és, probablement, la més internacional. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a exiliar-se primer a França i, després, a Ginebra. Tornarà a Catalunya l’any 1979. A més de narradora (la seva obra ha estat traduïda a quasi uns trenta idiomes) ha escrit poesia i teatre. Amb Aloma obté el premi Crexells (1937), obra de la qual publicarà posteriorment la versió revisada i definitiva (1969). L’any 1954, coincidint amb la seva estada a Ginebra, escriu títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), la més coneguda, emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967). A la seva tornada de l’exili, a finals dels anys setanta, torna a Catalunya i publica Mirall trencat (1974). En la seva darrera etapa literària escriu dues obres l’any 1980: Viatges i flors  i Quanta, quanta guerra. Finalment, l’any 1986 veu la llum la seva obra pòstuma: La mort i la primavera.