Avui ha començat la tramitació parlamentària de la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes, l’objectiu de la qual és aconseguir la plena integració dels requeriments ambientals en els processos d’elaboració i de tramitació d’aquells plans i programes que poden tenir repercussions significatives sobre el medi ambient que aproven l’Administració de la Generalitat, els ens locals i el Parlament de Catalunya.

L’avaluació ambiental de plans i programes, coneguda també com a avaluació ambiental estratègica, és un instrument de prevenció per garantir que les repercussions sobre el medi ambient dels plans i els programes siguin considerades i integrades adequadament, des de l’inici, durant tot el procés d’elaboració, tramitació i execució i desenvolupament. Aquesta avaluació permet integrar les variables ambientals en les fases preliminars, considerar els seus efectes potencials conjuntament amb els d'altres actuacions concurrents i també orientar ambientalment la formulació dels futurs projectes i la seva avaluació.

Per aconseguir-ho, la Llei propicia una avaluació continuada per part dels diversos actors públics i privats que intervenen en la seva elaboració i aprovació. En aquest sentit, en el procediment d’avaluació ambiental es parteix i es vol exercir el principi de responsabilitat compartida. La funció dels òrgans ambientals és de cooperar amb els promotors i facilitar-los elements operatius per a la integració ambiental, a més, lògicament, de la supervisió i de la verificació de la idoneïtat ambiental del pla o programa.

L'avaluació ambiental és una part integrant del procés de formulació del pla o programa i correspon fer-la a l'òrgan o persona promotor -públic o privat-. Per aquest motiu, cal incorporar en l'equip tècnic redactor -des de l'inici dels treballs- professionals amb coneixements i capacitat per integrar adequadament els requeriments ambientals en les decisions del planejament, i per redactar els documents d'avaluació ambiental del pla (Informe de sostenibilitat ambiental preliminar, Informe de sostenibilitat ambiental i Memòria ambiental).

La Llei d’avaluació ambiental de plans i programes és la transposició de la directiva europea 42/2001 CE que el govern central ha transposat en la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. A Catalunya, des de fa dos anys, ja s’aplica sistemàticament l’avaluació ambiental estratègica en el marc d’aquesta legislació estatal i, pel que fa a l’urbanisme, es fa d’acord amb la regulació provisional que ha establert la legislació urbanística catalana. En aquest sentit, han estat objecte d’avaluació ambiental programes com el Programa de Desenvolupament Rural (2007-2013) o els de gestió de residus, el planejament territorial promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, plans sectorials com el de Ports, Aeroports i Heliports, el Pla General de Política Forestal, les directrius i plans de mobilitat, i uns 400 plans urbanístics.

 

No obstant, resulta indispensable disposar d’un marc legislatiu propi per simplificar i agilitar els procediments (terminis, sistemes telemàtics, etc), clarificar els supòsits d’aplicació i el contingut dels diversos actes i documents, i evitar supòsits de duplicitats amb les avaluacions d’impacte ambiental.

L’avaluació d’impacte ambiental s’aplica a instruments de caràcter projectual quan, d’acord amb la legislació específica, són susceptibles de produir repercussions importants sobre el medi ambient. Tanmateix, sovint aquestes repercussions són conseqüència de decisions estratègiques adoptades prèviament a la formulació del projecte (fases de planificació i de programació), les quals poden resultar-ne absolutament determinants. L'avaluació ambiental de plans i programes permet integrar les variables ambientals en aquestes fases preliminars, considerar els seus efectes potencials conjuntament amb els d'altres actuacions concurrents i també orientar ambientalment la formulació dels futurs projectes i la seva avaluació. Un projecte no pot ser mai sotmès a avaluació ambiental i a avaluació d’impacte ambiental, per evitar, precisament, les duplicitats. El text estableix la distinció entre els plans i programes de submissió obligatòria i els de la submissió dels quals ha de decidir-se per l’òrgan ambiental, cas a cas, mitjançant un procediment preliminar.