Paral·lelament a aquesta iniciativa, Tura ha recordat que "existeix un Avantprojecte de llei de mediació familiar i comunitària que actualment està en període d'informació pública. Aquest Avantprojecte pretén introduir millores tècniques en la mediació familiar així com ampliar la Llei a la mediació comunitària."
Això ho ha dit aquest matí la titular de Justícia que, acompanyada de l'alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, i l'alcalde de Sant Pere de Ribes, Juan Antonio Blanco, ha participat en l'obertura de la Jornada de Joventut, Convivència i Mediació. La Jornada ha tractat sobre la mediació com a eina de gestió pacífica de conflictes, i sobre l'aplicació d'aquesta eina en les diverses situacions de la vida quotidiana, especialment en situacions conflictives de l'àmbit comunitari i en joves.
Durant la jornada s'han presentat diverses ponències com La mediació: del carrer al jutjat, la taula rodona L'estat de la mediació a Catalunya o la conferència del professor especialitzat en programes de prevenció de la violència amb joves de la Universitat de Landau (Alemanya), Thomas Jäeger.
Durant aquesta Jornada, han intervingut, entre d'altres, el director general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, Pascual Ortuño, i la mediadora penal juvenil Anna Nogueres, que han participat en la taula rodona sobre les perspectives i futur de la mediació en l'àmbit penal i comunitari.
L'Avantprojecte de llei de mediació familiar i comunitària de Catalunya
El passat 5 d'octubre, el DOGC publicava l'edicte de 28 de setembre, pel qual quedava obert el període d'informació pública de l'Avantprojecte de llei de mediació familiar i comunitària de Catalunya, per tal que els ciutadans puguin examinar i fer les al.legacions oportunes. Un cop es tanqui aquest període d'exposició pública, el proper 30 d'octubre, i s'estudiïn les al.legacions presentades, el nou text es sotmetrà a l'aprovació del Govern i posteriorment es presentarà al Parlament de Catalunya.
El nou text regula nous aspectes de la mediació familiar i reconeix la importància de la mediació comunitària com a eina per gestionar pacíficament els conflictes sorgits en la convivència ciutadana o social, ja sigui en situacions d'interpretació diferent per la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya o per discrepàncies sorgides en l'àmbit de la propietat horitzontal, i especialment en les relacions veïnals, associatives i culturals.
El nou text respecta els continguts de la Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya i, a més d'introduir millores sistemàtiques i tècniques en el seu redactat, amplia els supòsits de conflictes familiars susceptibles de sotmetre's a mediació.
La Llei s'estructura en cinc capítols, dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, una derogatòria i dues disposicions finals. El capítol primer defineix la mediació com a procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial adreçat a facilitar la comunicació, n'estableix l'abast (conflictes familiars i comunitaris) i determina les persones mediadores i les legitimades per participar en un procés de mediació gestionat pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya.
Els capítols segon i tercer estableixen els principis i el desenvolupament del procés de mediació, respectivament. El capítol quart està dedicat a l'organització i els registres de mediació i defineix també les funcions del Centre de Mediació Familiar i Comunitària de Catalunya. El capítol cinquè estableix el règim sancionador, i la disposició addicional primera conté previsions relatives a la xarxa de punts d'informació i orientació a la mediació
Serveis d'orientació i d'informació a la mediació
El Departament de Justícia, a través del Centre de Mediació Familiar de Catalunya, ha signat a dia d'avui un total de 29 convenis amb diversos ajuntaments, col.legis d'advocats, consells comarcals, associacions i fundacions, que han fet possible l'obertura de diversos serveis d'orientació i d'informació mediadora arreu de Catalunya, als quals els ciutadans es poden adreçar per obtenir informació sobre la mediació i els seus avantatges.
Mitjançant la signatura d'aquests convenis, els diferents serveis d'orientació i d'informació mediadora deriven els casos de conflictes en l'àmbit familiar que els arriben al Centre de Mediació Familiar de Catalunya, el qual designa un mediador o mediadora del municipi corresponent.
Dades de mediació familiar
A Catalunya hi ha 1.458 mediadors familiars homologats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, 1.251 dels quals són actius i 207, inactius, entre especialistes dels camps de la psicologia, l'educació, el treball social, la pedagogia i el dret.
Per demarcacions:
A Barcelona hi ha 827 mediadors familiars. La distribució de despatxos, desglossada per partits judicials, és la següent: Arenys de Mar, 12; Badalona, 14; Barcelona, 583; Berga, 2; Cerdanyola del Vallès, 22; Cornellà de Llobregat, 5; Esplugues de Llobregat, 8; Gavà, 12; Granollers, 33; l'Hospitalet de Llobregat, 11; Igualada, 7; Manresa, 44; Martorell, 6; Mataró, 50; Mollet del Vallès, 25; el Prat de Llobregat, 4; Rubí, 13; Sabadell, 45; Sant Boi de Llobregat, 6; Sant Feliu de Llobregat, 33; Santa Coloma de Gramenet, 8; Terrassa, 51; Vic, 19; Vilafranca del Penedès, 6, i Vilanova i la Geltrú, 15. En total, hi ha 1.034 despatxos de mediadors.
A Tarragona hi ha 80 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Tarragona és la següent: a Falset, 3; a Reus, 27; a Tarragona, 55; a Valls, 10, i al Vendrell, 4. En total, hi ha 99 despatxos de mediadors.
A Lleida hi ha 106 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Lleida és la següent: a Balaguer, 10; a Cervera, 4; a Lleida, 99; a la Seu d'Urgell, 3; a Solsona, 3; a Tremp, 6, i a Vielha, 1. En total hi ha 126 despatxos de mediadors.
A Girona hi ha 173 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Girona és la següent: a la Bisbal d'Empordà, 10; a Blanes, 7; a Figueres, 43; a Girona, 136; a Olot, 10; a Puigcerdà, 2; a Ripoll, 1; a Sant Feliu de Guíxols, 7, i a Santa Coloma de Farners, 5. En total hi ha 221 despatxos de mediadors.
A les Terres de l'Ebre hi ha 65 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de les Terres de l'Ebre és la següent: a Amposta, 51; a Gandesa, 35, i a Tortosa, 50. En total, hi ha 136 despatxos de mediadors.
NOTA: S'ha de tenir en compte que alguns mediadors familiars poden tenir més d'un despatx en diferents partits judicials i també en diferents demarcacions. Per tant, el nombre de despatxos no coincideix amb el de persones mediadores.
Edicte pel qual se sotmet a informació pública
Aquesta setmana acaba el termini per presentar-hi al·legacions.
