Per la consellera de Justícia, “aquests resultats són un pas molt important en la celeritat de la justícia”. “Entre altres coses —ha dit la consellera—,permeten escurçar el temps de patiment de les famílies que estan pendents dels resultats de les proves d’ADN dels seus familiars” o agilitar els casos “d’aquelles persones vives l’estat físic o mental de les quals no en permet la identificació”. Tant la consellera de Justícia com la rectora de la Universitat de Girona s’han compromès a seguir impulsant aquest conveni de col·laboració.

La reducció en aquest temps d’entrega representa un avanç molt significatiu: la mitjana de dies en l’entrega és, actualment, de 44, tot i que la majoria d’informes s’han lliurat entre els 7 i els 34 dies posteriors a l’aportació de la mostra. Abans de subscriure’s aquest conveni, les proves genètiques, que s’enviaven a l’Institut Nacional de Toxicologia del Ministeri de Justícia, trigaven a lliurar-se una mitjana de vuit mesos. Gràcies a la signatura d’aquest conveni, en alguns casos en què ha estat necessari disposar dels resultats a molt curt termini, s’han lliurat en tan sols dos dies.

Aquestes dades han estat presentades avui, dijous 31 de gener, per la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i per la rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, en un acte al qual també han assistit la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Carme Sitges; el sotsdirector de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya - Divisió de Girona, Narcís Bardalet, i el cap dels Serveis Tècnics de Recerca de la Universitat de Girona, Jordi Blavia, entre altres personalitats del món jurídic i judicial.

De l’anàlisi dels resultats obtinguts entre el 10 de juliol del 2006 i el 22 de novembre del 2007, es desprenen les següents dades: s’han rebut un total de 103 casos i 277 mostres, de les quals se n’han analitzat 247, amb el resultat d’un total de 177 perfils genètics.

 

En aquest període, només dos dels 103 casos rebuts han estat retornats sense cap informe, ja que es tractava de mostres on l’ADN estava molt degradat i el perfil genètic no es podia establir a partir de l’ADN nuclear. També s’han dut a terme un total de 94 determinacions de l’antigen prostàtic específic (PSA) en mostres procedents d’agressions sexuals. Per demarcacions geogràfiques, 85 dels 101 casos atesos pertanyen a la demarcació de Girona, tres a Barcelona, set a les comarques de Barcelona i sis a Tarragona.

 

En funció de la tipologia de les anàlisis, els 101 dictàmens emesos s’han classificat en els 10 grups de casos següents: identificació de persones vives (8), identificació de cadàvers (2), identificació de restes cadavèriques (10), parentiu genètic (12), agressió física amb violència (5), agressió sexual (52), homicidi (5), homicidi amb agressió sexual (4), aclariment (2) i confrontació de resultats (2).

 
Quant al sexe de les víctimes, majoritàriament és el femení. Dels 52 casos d’agressió sexual estudiats, 46 tenen com a víctima una dona; cinc, un home, i un, una persona transexual. Dels cinc casos d’homicidi estudiats, tres s’han perpetrat sobre dones i dos sobre homes. I en els quatre casos d’homicidi amb agressió sexual, les víctimes són tres dones i un home.