La consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, M. Eugènia Alegret, i la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, ha inaugurat avui l'exposició "De Palau a ciutat", que commemora el centenari del Palau de Justícia de Barcelona (1908-2008). L'expresident de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Àngel Garcia Fontanet, és el comissari de l'exposició, que servirà per explicar la vinculació del Palau amb importants episodis històrics de la ciutat de Barcelona, alhora que permetrà conèixer el funcionament i els protagonistes de l'Administració de justícia.
L’exposició està dividida en dos blocs, un de temàtic i un altre d’històric, per tal que els visitants puguin conèixer diversos aspectes de l’Administració de justícia i el seu funcionament al llarg d’aquests anys.
Així, el bloc temàtic fa referència a la construcció del Palau, les competències i actuacions de la Generalitat en l’àmbit de l’Administració de justícia, la remodelació de l’edifici, el tribunal del jurat, la Ciutat de la Justícia, les sales de vistes i les professions jurídiques. El bloc històric reflecteix, d’una manera objectiva i transparent, les repercussions que els canvis polítics i socials han provocat en la funció dels tribunals desenvolupada des de 1908 fins ara, que agrupa en cinc grans períodes: la justícia durant el regnat d’Alfons XIII i la Dictadura del general Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, la contrarevolució cultural en l’època feixista i l’Estat democràtic i autonòmic.
La mostra es podrà visitar fins al 9 de novembre, de dimarts a dissabte de 10 a 19 hores i dimecres fins a les 20 hores, i diumenges i festius de 10 a 14.30 hores, al Museu d’Història de Catalunya, plaça de Pau Vila, 3, de Barcelona. L’entrada és gratuïta.
En aquesta exposició hi han col·laborat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Fiscalia Superior de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, el de Procuradors dels Tribunals de Barcelona i el de Notaris de Catalunya.
Cicle de conferències al Museu d’Història de Catalunya amb motiu del centenari del Palau de Justícia
L’exposició es complementarà amb un cicle de conferències que tindran lloc al mateix Museu d‘Història de Catalunya cada dijous d’octubre i el primer de novembre. El cicle tindrà com a eix vertebrador la justícia vista en perspectiva històrica i en el context actual. Els conferenciants seran persones coneixedores de la justícia o bé per la seva professió o per les seves experiències vitals. Entre els ponents hi haurà magistrats, juristes, escriptors i polítics.
Centenari del Palau de Justícia de Barcelona
L’11 de juny de 1908, després d’un període de construcció de dues dècades, es va inaugurar el Palau de Justícia.
La construcció del Palau, iniciada al final del segle XIX, responia a la voluntat d’agrupar totes les dependències de l’Administració de justícia de Catalunya. Amb aquest objecte, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona van encarregar als arquitectes Josep Domènech i Estapà (1851-1931) i Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) el disseny de l’edifici, en el marc del corrent artístic i arquitectònic del noucentisme.
Els dos arquitectes van treballar amb artistes com ara Agustí Querol, Josep Maria Sert, Enric Simonet o Joan Llimona, dels quals hi ha una cinquantena d’escultures a la façana. L’interior es va decorar amb pintures murals fetes especialment per a cada racó del Palau. Els vitralls són obra de la casa Rigalt i Granell i Maeujean de París.
L'11 d'abril de 1887 es va col·locar la primera pedra del Palau de Justícia, que es va inaugurar 21 anys després. S’hi va destinar un solar de 1.702 m2 i un pressupost per a la construcció de 3.303.686,01 pessetes, i el cost final de les obres va ser de 6.044.286,15 pessetes.
Al nou edifici, s'hi van anar instal·lant els jutjats de primera instància l'any 1898 i l'Audiència Territorial el 1908. Durant els anys de construcció del Palau de Justícia, Barcelona va experimentar una notable transformació: la població es va duplicar i l'Exposició Universal del 1888 va representar una gran empenta per a la ciutat. Mentrestant, Espanya va sofrir les crisis de les guerres colonials de Cuba i Filipines i a Catalunya es van fundar la Lliga de Catalunya, en defensa del dret català, i les Bases de Manresa, que van oferir un primer programa autonòmic.
La nit del 4 de setembre de 1904 va esclatar una bomba al Palau de Justícia, que acollia ja els jutjats de primera instància i instrucció. Els desperfectes van ser de consideració, però no va quedar afectada l'estructura de l'edifici, que ha perviscut fins avui.
