Els responsables d'institucions memorials de Xile i Argentina celebren les lleis catalana i espanyola de memòria
El secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, reclama a la dreta espanyola que s'homologui a les dretes del món i condemni el franquisme
L'exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, demana al poder judicial que apliqui amb valentia la Llei de Memòria i s'iniciïn d'ofici les anul·lacions dels judicis de Franco
Experts i responsables d'institucions memorials de països com Argentina, Xile, Sud-Àfrica, EUA i Rússia han reivindicat avui la necessitat de garantir la recuperació de la memòria democràtica, en el marc del I Col.loqui Internacional Memorial Democràtic. La primera jornada del Col.loqui ha reunit més de 400 asssitents i trenta ponents d'una dotzena de països.
Diversos ponents han avalat la Llei de Memòria Històrica i la creació del Memorial Democràtic, que s'estan debatent al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. El president del Centre d'Estudis Legals d'Argentina, Horacio Verbitsky, ha celebrat "que Catalunya i l'Estat estiguin desenvolupant lleis de memòria, un procés que Sud-Amèrica ha iniciat fa anys". Sobre la llei espanyola, Verbitsky ha dit que "no és un text definitiu, sinó un punt de partida" i ha demanat que "Espanya es faci càrrec de la seva història". També ha assegurat que "l'afany de justícia supera les fronteres i assoleix caràcter global" i que "els fets que passen a Espanya també afecten l'Argentina". Respecte a la necessitat de fer justícia, Verbitsky ha declarat que la memòria "no ha de ser necessàriament punitiva però que ha pres aquest camí a l'Argentina per l'obsessió de negar els fets ".
Per la seva part, la responsable del Centre d'Ètica de la Universitat A.Hurtado de Xile, Elisabeth Lira, ha reivindicat la necessitat de recuperar la memòria històrica "basant-se en la resistència política, social, cultural i moral a la dictadura" i ha plantejat la necessitat de "fer memòria de la vida" i "no quedar-nos només en la commemoració dels morts com a excusa per oblidar les seves vides".
En la seva intervenció davant els mitjans de comunicació, el jurista i exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ha reclamat avui al poder judicial que "apliqui amb valentia la Llei de Memòria i inicïi d'ofici els processos per anul·lar les sentències de Franco" perquè "es basen en la indefensió absoluta dels acusats i dels perseguits". Per a Jiménez Villarejo, la llei "representa una condemna formal del franquisme com a sistema violador dels drets humans" i "estableix la base de la declaració d'invalidesa dels judicis franquistes". En aquest sentit, el jurista ha remarcat el seu "indiscutible valor històric i jurídic" i ha afegit que "que una llei digui que totes les normes i sentències dictades durant el franquisme són il·legítimes, suposa un salt qualitatiu de posicionament davant la dictadura". Sobre la Llei del Memorial Democràtic, Jiménez Villarejo ha assegurat que suposa un "avenç qualitatiu que Catalunya hagi iniciat el procés de polítiques públiques tan clarament".
Per la seva part, el secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, ha fet "una crida a la dreta espanyola perquè s'homologui amb la dreta internacional i condemni el franquisme". Vendrell també ha reclamat a CIU que se sumi a l'acord per a l'aprovació, la pròxima setmana, de la Llei del Memorial Democràtic i ha demanat al govern del PSOE "valentia per a l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica". Alhora, ha assegurat que l'aprovació del la Llei del Memorial a Catalunya i de la Llei de memòria a Espanya "acaben amb el discurs de la por a la memòria" i amb "l'excepció d'Espanya".
La primera jornada del Col.loqui, centrada en "Els Estats i la memòria" l'ha obert l'historiador Ricard Vinyes amb una ponència sobre La memòria com a política pública. Vinyes s'ha referit a la llei espanyola de memòria i ha dit que "pot ser eficaç per acabar amb la impunitat i el buit ètic". Vinyes ha assegurat que el futur Memorial ha de ser "un instrument per garantir el dret de la ciutadania a conèixer la història i accedir al patrimoni democràtic". També ha dit que "no té sentit que l'Estat demani perdó a la societat perquè el mal que ha provocat la dictadura és irreparable. "Quaranta anys de dictadura -ha dit- han deixat un llegat imperdonable que s'ha d'explicar"
Dins la taula "Institucions Memorials: models i experiències", representants de França, Alemanya, EUA, Rússia i l'Argentina han presentat el Museu de la Resistència de la Deportació a França; el Museu de l'Holocaust de Washington; el Memorial de Rússia i la Xarxa de llocs de memòria d'Argentina. En la seva intervenció, el responsable del Museu de l'Holocaust ha destacat la importància de "visualitzar l'Holocaust" i ha demanat la col.laboració de les institucions europees per reunir tota la informació perquè surti a la llum. La responsable de la Xarxa Llocs de Memòria d'Argentina, Judith Saïd, ha reclamat a l'Estat argentí que assumeixi la seva responsabilitat en la repressió i repari el mal ocasionat. Saïd ha afegit que només l'Estat pot assumir aquestes actuacions com a autor de la repressió i garant dels drets dels ciutadans.
El I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, que finalitzarà el dissabte 20 d'octubre, l'organitza la Direcció General de la Memòria Democràtica amb la col·laboració d'altres entitats i institucions com la Universitat de Barcelona; la UOC; la Casa Amèrica; Europe de la Mémoire i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
