El darrer número del RECERCAT —el butlletí electrònic de la Recerca a Catalunya—, publica les conclusions d’un estudi realitzat per la Universitat de Toronto que demostra que les expressions facials de por o de disgust no tenen una configuració arbitrària sinó que s’expliquen com a mecanismes de defensa dels sentits davant estímuls.
Aquesta i altres notícies formen part del RECERCAT, el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya. Es publica mensualment i conté notícies sobre la recerca, la ciència i la tecnologia, les universitats i els centres de recerca i el personal educador de Catalunya i la Unió Europea. Es pot consultar i sol·licitar la subscripció a http://www.gencat.cat/recerca/recercat
Un equip del departament de psicologia de la Universitat de Toronto ha demostrat que l'expressió facial de la por, així com la del disgust, no és una configuració arbitrària dirigida solament a la comunicació no verbal d'un estat emocional, sinó que serveix per alterar la percepció sensorial davant certs estímuls de l’entorn.
Quan una persona té por, els moviments facials permeten tenir un camp de visió més gran, detectar objectes allunyats que no s'apreciarien en una situació normal, moure els ulls ràpidament i augmentar el volum nasal i la velocitat amb la qual s'inspira l'aire. Aquests canvis compleixen la funció d'incrementar la capacitat dels sentits per detectar un perill i preparar-se per oferir una resposta adequada.
En canvi, en l'expressió facial del disgust, succeeix tot el contrari: les celles s'abaixen i els ulls, la boca i els narius s'estrenyen o es tanquen. D'aquesta manera, es produeix una reducció de la percepció sensorial, per tal d'evitar que un determinat objecte que provoca rebuig entri directament en contacte amb els sentits.
L'equip investigador ha confirmat aquests resultats mitjançant proves a persones voluntàries i a través de prototipus gràfics d'expressions facials fets per ordinador. La seva conclusió és que les expressions facials no són fruit de l'atzar, sinó que tenen un substrat neurobiològic i s'han conservat durant l'evolució a causa dels seus beneficis adaptatius relacionats amb la supervivència de l'espècie, com ja havia suggerit Charles Darwin el 1872 a l'obra L'expressió de les emocions en l'home i els animals. (Font: Nature Neuroscience (2008) 11, 7, 739-740)
Quan una persona té por, els moviments facials permeten tenir un camp de visió més gran, detectar objectes allunyats que no s'apreciarien en una situació normal, moure els ulls ràpidament i augmentar el volum nasal i la velocitat amb la qual s'inspira l'aire. Aquests canvis compleixen la funció d'incrementar la capacitat dels sentits per detectar un perill i preparar-se per oferir una resposta adequada.
En canvi, en l'expressió facial del disgust, succeeix tot el contrari: les celles s'abaixen i els ulls, la boca i els narius s'estrenyen o es tanquen. D'aquesta manera, es produeix una reducció de la percepció sensorial, per tal d'evitar que un determinat objecte que provoca rebuig entri directament en contacte amb els sentits.
L'equip investigador ha confirmat aquests resultats mitjançant proves a persones voluntàries i a través de prototipus gràfics d'expressions facials fets per ordinador. La seva conclusió és que les expressions facials no són fruit de l'atzar, sinó que tenen un substrat neurobiològic i s'han conservat durant l'evolució a causa dels seus beneficis adaptatius relacionats amb la supervivència de l'espècie, com ja havia suggerit Charles Darwin el 1872 a l'obra L'expressió de les emocions en l'home i els animals. (Font: Nature Neuroscience (2008) 11, 7, 739-740)
Aquesta i altres notícies formen part del RECERCAT, el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya. Es publica mensualment i conté notícies sobre la recerca, la ciència i la tecnologia, les universitats i els centres de recerca i el personal educador de Catalunya i la Unió Europea. Es pot consultar i sol·licitar la subscripció a http://www.gencat.cat/recerca/recercat
