El nombre d’empreses clients del Sistema Català de Transferència Tecnològica i Coneixement (SCTTC) va créixer el 34,26 per cent respecte a l’any anterior.
També es va registrar un augment notable del volum d’ingressos generats com a fruit dels contractes amb empreses per dur a terme projectes d’R+D i serveis tècnics.
El darrer any, la xarxa de transferència tecnològica catalana ha registrat un notable impuls. L’any 2007, el nombre de centres que configuren aquesta xarxa augmentà de deu, de tal manera que pràcticament van arribar al centenar, segons les dades recollides per l’informe anual sobre la indústria a Catalunya 2007, elaborat per la secretaria d’Indústria i Empresa del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
Els membres de la Xarxa d’Innovació Tecnològica (XIT) van ser els que més cresqueren. Paral·lelament, la resta de xarxes, tot i comptar amb menys anys d’experiència que la XIT, també es van ampliar, i encara van evidenciar possibilitats de poder continuar creixent en el futur.
El nombre d’empreses clients del Sistema Català de Transferència Tecnològica i Coneixement (SCTTC) va passar de 6.652 el 2006 a 8.931 el 2007, xifra que suposa un increment del 34,26 per cent. La xarxa de Centres Tecnològics va ser la que va comptar amb un nombre més gran d’empreses clients, i va registrar l’augment més alt respecte a l’any anterior, el 2006. Així mateix, fou notable la pujada de les empreses clients de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica, de 760 el 2006 a 1.159 el 2007. De fet, l’evolució dels clients d’aquesta xarxa ha estat creixent des que es va crear, el 2004.
La Xarxa d’Innovació Tecnològica, va aconseguir l’any 2007 recuperar el nombre d’empreses clients que tenia el 2004 i que havia anat reduint en els dos anys següents. La maduresa d’aquesta xarxa fa que el seu creixement sigui més moderat, en comparació del creixement de les altres xarxes, que són més joves i, per tant, tenen més potencial de creixement.
El creixement dels membres de les xarxes de transferència tecnològica va anar acompanyat el 2007 d’un augment notable del volum d’ingressos generats com a fruit dels contractes amb empreses per dur a terme projectes d’R+D i serveis tècnics. Aquest increment va ser de gairebé un 25%, fins a assolir pràcticament 100 milions d’euros, i van correspondre, exclusivament, a la Xarxa de Centres Tecnològics.
També son significatius altres resultats assolits pels centres de la XIT, com ara la creació de 9 spin-off, empreses sorgides des dels centres de la xarxa que provenen de l’entorn universitari, i les 37 sol·licituds de patents internacionals, ambdós registres superiors als del 2006.
Esdeveniments empresarials en el sector
A mitjan exercici es va posar en marxa el Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (CENTA), centre tecnològic impulsat per la Generalitat, a través de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA) i d’ACC1Ó, a més de la Universitat de Girona. El CENTA està ubicat a Monells i es dedica a la recerca aplicada de noves tecnologies de tractament i processament d’aliments. Compta, a més, amb la col·laboració de 17 associacions, federacions i empreses del sector i té previst donar servei a 400 empreses. La posada en marxa del centre va suposar una inversió de 8 milions d’euros i de cara als propers quatre anys rebrà 20 milions d’euros del govern estatal.
El 2007 va néixer el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, amb una superfície construïda de 35.000 metres quadrats i una inversió de 50 milions d’euros, aportada per la Unió Europea, el Ministerio de Educación y Ciencia, la Generalitat, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona, i la Universitat de Girona. Aquest estarà en ple funcionament el 2009.
S’ampliaren les instal·lacions del Parc Tecnològic de Gardeny, a Lleida, on s’ubicaran el centre de recerca del pa, els laboratoris de la Universitat de Lleida i altres, fins a un total de 7 empreses. Entre aquestes, Indra, que va ampliar les seves instal·lacions al Parc, i un centre tecnològic de maquinària i equips agroindustrials.
La Generalitat de Catalunya va augmentar la seva participació en el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI) del 5% al 10% del capital social.
Al 22@ s’hi localitzà Elastix, multinacional nord-americana amb seu central al Sillicon Valley de Califòrnia i dissenyadora de xips d’alta eficiència energètica, gràcies al programa Landing. Aquest és impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya, el parc d’innovació LaSalle i el 22@, i vol fomentar la internacionalització de les empreses catalanes i l’atracció de companyies tecnològiques estrangeres.
Criber, Nitdesign i Tapser es van adherir a l’anella d’R+D de Santa Perpètua de la Mogoda, xarxa d’empreses que aposta per la innovació. Aquesta comptava, fins ara, amb les firmes Alstom Transportes, Draco Systems, Grupo Cayfo Quebecor, Lípidos Santiga, Montesa Honda, Panrico, RCC Cida y Zambon. Els serveis que ofereix l’Anella són la consultoria tecnològica, la certificació de projectes i gestió d’R+D, i la formació en activitats d’innovació.
Ficosa International, empresa del sector auxiliar d’automoció, va liderar un projecte d’R+D per cercar solucions que millorin la seguretat i l’eficiència en la conducció, en el qual també participaren altres firmes, com Telefònica o Seat. Aquest projecte és per quatre anys de durada, i compta amb un pressupost de 35 milions d’euros.
Seat inaugurà el 2007 un nou centre de disseny a les instal·lacions de Martorell, amb l’objectiu de desenvolupar els nous models de la firma i prestar serveis a la resta de marques del grup. Aquest compta amb 5.600 metres quadrats i va suposar una inversió de 4,9 milions d’euros.
Finalment, s’ha d’assenyalar que l’any 2007 va néixer Summaprecisió, spin-off de la Universitat de Lleida, que s’instal·là al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny.
També es va registrar un augment notable del volum d’ingressos generats com a fruit dels contractes amb empreses per dur a terme projectes d’R+D i serveis tècnics.
El darrer any, la xarxa de transferència tecnològica catalana ha registrat un notable impuls. L’any 2007, el nombre de centres que configuren aquesta xarxa augmentà de deu, de tal manera que pràcticament van arribar al centenar, segons les dades recollides per l’informe anual sobre la indústria a Catalunya 2007, elaborat per la secretaria d’Indústria i Empresa del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
Els membres de la Xarxa d’Innovació Tecnològica (XIT) van ser els que més cresqueren. Paral·lelament, la resta de xarxes, tot i comptar amb menys anys d’experiència que la XIT, també es van ampliar, i encara van evidenciar possibilitats de poder continuar creixent en el futur.
El nombre d’empreses clients del Sistema Català de Transferència Tecnològica i Coneixement (SCTTC) va passar de 6.652 el 2006 a 8.931 el 2007, xifra que suposa un increment del 34,26 per cent. La xarxa de Centres Tecnològics va ser la que va comptar amb un nombre més gran d’empreses clients, i va registrar l’augment més alt respecte a l’any anterior, el 2006. Així mateix, fou notable la pujada de les empreses clients de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica, de 760 el 2006 a 1.159 el 2007. De fet, l’evolució dels clients d’aquesta xarxa ha estat creixent des que es va crear, el 2004.
La Xarxa d’Innovació Tecnològica, va aconseguir l’any 2007 recuperar el nombre d’empreses clients que tenia el 2004 i que havia anat reduint en els dos anys següents. La maduresa d’aquesta xarxa fa que el seu creixement sigui més moderat, en comparació del creixement de les altres xarxes, que són més joves i, per tant, tenen més potencial de creixement.
El creixement dels membres de les xarxes de transferència tecnològica va anar acompanyat el 2007 d’un augment notable del volum d’ingressos generats com a fruit dels contractes amb empreses per dur a terme projectes d’R+D i serveis tècnics. Aquest increment va ser de gairebé un 25%, fins a assolir pràcticament 100 milions d’euros, i van correspondre, exclusivament, a la Xarxa de Centres Tecnològics.
També son significatius altres resultats assolits pels centres de la XIT, com ara la creació de 9 spin-off, empreses sorgides des dels centres de la xarxa que provenen de l’entorn universitari, i les 37 sol·licituds de patents internacionals, ambdós registres superiors als del 2006.
Esdeveniments empresarials en el sector
A mitjan exercici es va posar en marxa el Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (CENTA), centre tecnològic impulsat per la Generalitat, a través de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA) i d’ACC1Ó, a més de la Universitat de Girona. El CENTA està ubicat a Monells i es dedica a la recerca aplicada de noves tecnologies de tractament i processament d’aliments. Compta, a més, amb la col·laboració de 17 associacions, federacions i empreses del sector i té previst donar servei a 400 empreses. La posada en marxa del centre va suposar una inversió de 8 milions d’euros i de cara als propers quatre anys rebrà 20 milions d’euros del govern estatal.
El 2007 va néixer el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, amb una superfície construïda de 35.000 metres quadrats i una inversió de 50 milions d’euros, aportada per la Unió Europea, el Ministerio de Educación y Ciencia, la Generalitat, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona, i la Universitat de Girona. Aquest estarà en ple funcionament el 2009.
S’ampliaren les instal·lacions del Parc Tecnològic de Gardeny, a Lleida, on s’ubicaran el centre de recerca del pa, els laboratoris de la Universitat de Lleida i altres, fins a un total de 7 empreses. Entre aquestes, Indra, que va ampliar les seves instal·lacions al Parc, i un centre tecnològic de maquinària i equips agroindustrials.
La Generalitat de Catalunya va augmentar la seva participació en el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI) del 5% al 10% del capital social.
Al 22@ s’hi localitzà Elastix, multinacional nord-americana amb seu central al Sillicon Valley de Califòrnia i dissenyadora de xips d’alta eficiència energètica, gràcies al programa Landing. Aquest és impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya, el parc d’innovació LaSalle i el 22@, i vol fomentar la internacionalització de les empreses catalanes i l’atracció de companyies tecnològiques estrangeres.
Criber, Nitdesign i Tapser es van adherir a l’anella d’R+D de Santa Perpètua de la Mogoda, xarxa d’empreses que aposta per la innovació. Aquesta comptava, fins ara, amb les firmes Alstom Transportes, Draco Systems, Grupo Cayfo Quebecor, Lípidos Santiga, Montesa Honda, Panrico, RCC Cida y Zambon. Els serveis que ofereix l’Anella són la consultoria tecnològica, la certificació de projectes i gestió d’R+D, i la formació en activitats d’innovació.
Ficosa International, empresa del sector auxiliar d’automoció, va liderar un projecte d’R+D per cercar solucions que millorin la seguretat i l’eficiència en la conducció, en el qual també participaren altres firmes, com Telefònica o Seat. Aquest projecte és per quatre anys de durada, i compta amb un pressupost de 35 milions d’euros.
Seat inaugurà el 2007 un nou centre de disseny a les instal·lacions de Martorell, amb l’objectiu de desenvolupar els nous models de la firma i prestar serveis a la resta de marques del grup. Aquest compta amb 5.600 metres quadrats i va suposar una inversió de 4,9 milions d’euros.
Finalment, s’ha d’assenyalar que l’any 2007 va néixer Summaprecisió, spin-off de la Universitat de Lleida, que s’instal·là al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny.
