Sala de premsa

event_note Nota de premsa

Catalunya participa a FITUR amb l'oferta de les 10 marques turístiques catalanes i les novetats de promoció turística per aquest 2009

La senyalització de la segona fase del Camí de Sant Jaume, la construcció dels 5 primers CAT’s i l’edició de l’Atles Turístic de Catalunya, són les principals actuacions en matèria de turisme per aquest 2009 que ha donat a conèixer avui el conseller Josep Huguet, en el  marc de la inauguració de l’estand de Turisme de Catalunya a la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR).

Catalunya presenta a FITUR un estand  de més de 2.000 m2, amb  un disseny que en aquesta edició se centra  en el camí de Sant Jaume a Catalunya. També, a l’estand, té un paper destacat la celebració del Centenari de la marca Costa Brava.             
                                           

Catalunya tanca 2008 amb 14,2 milions de turistes estrangers, un (-6,7%) que l’any anterior No obstant això, Catalunya es manté com a la primera destinació del turisme estranger a l’Estat, (24,7% del total) una posició que marca diferència respecte a la resta de Comunitats autònomes. En els 9 primers mesos de l’any, la despesa ha augmentat un 1,6%.


Catalunya participa a la Fira Internacional del Turisme (FITUR) de Madrid amb l’oferta de les 10 marques turístiques catalanes i les novetats de promoció turística per aquest 2009. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalata, i el director de Turisme de Catalunya, Ignasi de Delàs, ha inaugurat avui l’estand de Turisme de Catalunya a FITUR.

En aquest marc el conseller Josep Huguet, ha presentat les principals accions en matèria de turisme que el Departament impulsarà per aquest any 2009. Entre els projectes que es duran a terme, el conseller ha anunciat que enguany, i coincidint amb la commemoració del centenari de la Costa Brava, s’inaugurarà la senyalització del segon tram del Camí de Sant Jaume de Galícia des de Sant Pere de Rodes, passant per La Jonquera i fins a Montserrat. EL conseller ha explicat, també, que s’iniciarà en aquest mes de febrer, la construcció dels 5 primers Centres d’Acollida Turística (CAT’s) a Catalunya, alhora que s’inaugurarà el CAT de TEIÀ.  A més el conseller ha destacat  que enguany s’editarà  el Mapa Nacional de l’oferta i els productes turístics de Catalunya (Atles Turístic), un instrument pioner a l’estat espanyol que permetrà disposar d’una imatge completa del turisme català.

D’altra banda el conseller Huguet ha destacat que cal “gestionar el moment actual apostant per  la innovació, el talent, la creativitat, i la diferenciació de l’oferta i els productes turístics”. En aquest sentit  el conseller ha recordat que el Departament està treballant en diferents camps d’actuació. En l’àmbit de la innovació i la recerca, ha assenyalat que aquest any es constituirà l’Institut de Recerca en Turisme de Catalunya(IRTUCA).

En el marc de la simplificació administrativa, el conseller ha apuntat que el Departament “tindrà enllestit, aquest any 2009, el nou decret d’allotjament turístic que redueix i compila en un únic decret 15 normatives sobre allotjament turístic, adaptant-les a les noves característiques del mercat”. També, per millorar la competitivitat del sector s’aposta, afegit al pla d’incentius del Departament( PLADETUR) ”per una nova línia de 10 milions d’euros via ICF per projectes per a PIMES, alhora que es treballa en la categorització del turisme rural”.

Pel que fa a la promoció, el conseller ha fet èmfasi en que es comptarà  “amb un Pla d’Accions i Objectius 2009 compromès, dotat  amb 21,4 milions d’euros i pensat per a un context de crisi”.  Segons el conseller, el Departament es planteja “una política de concentració d’esforços en els mercats de proximitat -França i Estat Espanyol- així com en aquells mercats que més s’ha crescut i en els quals el nivell de despesa és més elevat, com ara Rússia; sense oblidar els mercats tradicionals principals: Regne Unit, Alemanya, Benelux, Itàlia, Països Nòrdics o d’altres d’emergents com la Xina”.

D’altra banda  ha assenyalat que el Departament “aposta també per la internacionalització de l’empresa turística catalana, d’aquesta manera, aquest 2009, posem en marxa el primer pla d’Internacionalització de l’Agència Catalana de Turisme-ACC1Ó”.

Principals actuacions del DIUE per aquest 2009
 
  • CAT’s: Durant aquest mes de febrer s’inicia la construcció dels 5 primers CAT’s a Catalunya: a Puigcerdà ( Tractat dels Pirineus), a Vilajuïga( Camins sagrats), a Ripoll( Guifré el Pilós- Terra de Comtes), a Tortosa (Les tres cultures) i a Sallent (La industrialització).  Lainauguració del CAT de Teia es farà a la primavera, tematitzat entorn de la Catalunya romana i emplaçat al costat del potent jaciment arqueològic de Vallmora. Durant aquest any es construiran la resta de CAT’s,  per tal que tots 10 estiguin en ple funcionament l’any 2010.
  • Senyalització de la segona fase del camí de Sant Jaume, que comprèn el tram  que va de Sant Pere de Rodes i La Jonquera i Montserrat. D’aquesta manera, la  commemoració del centenari de la Costa Brava comportarà l’obertura  del camí de Sant Jaume, que transcorre en bona part per les comarques gironines, i també la Ruta  Pirineu Comtal, que transcorre per grans llocs, monuments i paisatges  històrics vinculats al naixement de Catalunya, com la Girona de Carlemany, la Bisbal d’Empordà, Castelló d’Empúries, Sant Pere de Rodes  i Besalú. A més d'aquest tram, esta previst, enguany, senyalitzar properament el brancal  de Barcelona a Montserrat i refer la senyalització del Camí de Sant Jaume de l’ Ebre.  A dia d’avui el Camí de Santa Jaume ja és operatiu  en el tram de 140 km que uneix Montserrat amb Alcarràs, població lleidatana  on el Camí  deixa terres catalanes per entrar a Aragó. Aquest tram de la ruta  es pot  seguir-se sense cap problema tant a peu com en bicicleta o bé a cavall, ja que s’hi han instal·lat més de 500 senyals, panells informatius i banderoles, a més de disposar  d’una guia que recull i descriu els aspectes més rellevants de l'itinerari.
  • Atles Turístic: El departament editarà el Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya (Atles Turístic), que esdevé un instrument pioner a l’estat espanyol que permetrà disposar d’una imatge completa del turisme català. L’objectiu d’aquest projecte és poder disposar  d’informació completa, integrada i territorialitzada de l’oferta i els productes turístics de Catalunya. L’Atles permetrà disposar d’una visió integradora de les capacitats actuals dels diversos subsectors turístics i dels aspectes millorables d’un territori concret.
     
Turisme de Catalunya a FITUR 2009

Turisme de Catalunya participa a Fitur amb un estand de més de 2.000 m2, organitzat en  diferents espais que acullen l'oferta de les 10 marques turístiques del territori català: Costa Brava, Costa de Barcelona Maresme, Barcelona, Costa del Garraf, Costa Daurada, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida, Catalunya Central, Val d’Aran i Pirineus.

En l’edició d’enguany, Catalunya presenta un estand innovador marcat per l'originalitat del seu  disseny que en aquesta ocasió se centra  en el camí de Sant Jaume a Catalunya. S'ha instal·lat una gran rampa que travessa l’estand on trobem diverses figures de fins a 5 metres d'altura que simbolitzen aquest popular itinerari. A més, en 40 metres de pantalles de leds es projecten de forma contínua imatges vinculades a l'oferta turística catalana.

L’estand inclou un espai gastronòmic on el col·lectiu Joves Cuiners de la Costa Brava i l'escola d'hostaleria de Vilamalla (Figueres, Girona) presenten tasts de receptes i productes típics de Catalunya. L’estand de Turisme de Catalunya també incorpora l'oferta de turisme juvenil, amb la xarxa d'albergs de Catalunya, la d'Artesania Catalunya, i la del portal gastroteca.cat, amb tota l'oferta de productes locals i turisme ecogastronòmic. A l’estand, també tindrà un paper destacat la celebració del Centenari de la marca Costa Brava.
 

Balanç turístic 2008 i tendències pel 2009
 
L’actual situació econòmica internacional presenta un escenari de recessió, iniciada a finals de l’any 2007. En aquest context, a partir de l’estiu de 2008 el turisme ha experimentat una continuada desacceleració, arrel de la repuntada del preu del petroli i de la inflació, amb les conseqüents retallades de capacitat de les companyies aèries per l’augment de les despeses en transport; per la crisi financera i del crèdit, amb problemes de liquiditat; la destrucció de llocs de treball; la caiguda del mercat immobiliari; i la inestabilitat de la borsa.
 
Per això, des de l’Observatori de Turisme de Catalunya s’està realitzant un seguiment específic del comportament dels mercats emissors, que permeti conèixer la seva evolució i comportament viatger, per tal de prendre les decisions oportunes en matèria, entre d’altres, de promoció.
 
Catalunya tanca l’any  amb 14,2 milions de turistes estrangers, un volum inferior al mateix període de l’any passat (-6,7%). No obstant això, Catalunya es manté com a la primera destinació del turisme estranger a l’Estat, (24,7% del total) una posició que marca diferència respecte a la resta de Comunitats autònomes. La segueixen les Illes Balears (18%) i Canàries (16,3%).
 
Entre 2004-2007, Catalunya ha experimentat un ritme global de creixement en relació a la demanda proper al 7,5% anual; pel que fa a l’oferta, 2008 ens deixa xifra rècord en nombre d’establiments i places,  i empreses dedicades a l’activitat turística, i s’observa un progressiu equilibri territorial i una tendència important de creixement en les categories més elevades.
 
Quant als ingressos, a l’espera de tancar les dades definitives, els primers 9 mesos de l’any la despesa total s’havia incrementat d’un +1,6% (7.795 milions d’euros, xifra que representa un 19,4% de la despesa del conjunt de l’Estat). Aquestes xifres impliquen un increment de la despesa per persona i dia. 
 
L’anàlisi per mercats revela també les causes de la davallada.
 
En primer lloc, el comportament dels quatre principals mercats emissors de turisme cap a Catalunya s’ha de valorar dins aquest context de crisi econòmica i financera internacional. 
  •  El mercat francès s’ha mostrat força sensible a les oscil·lacions del preu del combustible, tenint present que més del 90% dels francesos que viatgen a Catalunya accedeixen per carretera. Aquest estiu, els seus viatges a Catalunya han disminuït al voltant d’un 30%, i han arribat a afectar als propis moviments dels francesos dins de França. Però el descens interanual del conjunt de l’any ha estat més moderat (proper al 15%), ja que la pressió del preu del combustible ha començat a cedir durant l’últim trimestre. Quant a les previsions per l’any 2009, s’estima una caiguda del PIB francès del 0,6%, però amb un lleuger augment del consum (0,3%). Això, acompanyat d’una previsible contenció del preu del petroli, pot contribuir a mitigar els resultats turístics de contracció i la recuperació del mercat en les destinacions properes, com seria el cas de Catalunya. 
  • Per contra, el mercat alemany ha mostrat una dinàmica similar a la de l’exercici anterior (variació interanual: 0,1%), i els efectes de la crisi en la demanda turística dels alemanys no s’ha manifestat fins el quart trimestre. Els experts calculen que durant l’any 2009 Alemanya es veurà arrossegada pel context macroeconòmic internacional de desacceleració, que perjudicarà al turisme en general, a banda que, tant Catalunya com l’Estat espanyol, es trobaran amb majors dificultats en atraure al turisme alemany, degut a la creixent competència d’altres destinacions europees i, en especial, per part de Turquia i Egipte. 
  • Mercat britànic: Aquest ha experimentat un descens interanual aproximat del 5%, degut a una disminució de la demanda a partir del mes de maig, però més acusada els darrers mesos de tardor degut al tipus de canvi-lliura-euro. Pel que fa a l’any 2009, els experts estimen una caiguda del PIB i del consum (-1,5% i -1,4%, respectivament), com a conseqüència de la crisi econòmica, financera i immobiliària que està vivint el país, i la depreciació de la seva moneda. Les previsions del context macroeconòmic són per tant poc favorables, dada que se suma a una major tendència de viatges a destinacions alternatives de la Mediterrània Oriental, en referència al segment de producte de sol i platja.
  •  Mentre que el mercat italià, ha mostrat una contracció generalitzada de la demanda, des de principis d’any, excepte una major afluència entre els mesos de setembre i octubre, degut a la forta desestacionalització que ja fa anys mostra aquest mercat.  Aquest any, es preveu que s’intensifiqui l’estancament econòmic italià, amb una descens de l’1,1% del PIB, i una taxa d’atur que passi del 6,9% al 7,7%.
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia