Durant la seva intervenció en la Trobada el president del Parlament, Ernest Benach, ha destacat que la Catalunya del futur s'ha de construir també amb els catalans que viuen a l'exterior i ha afirmat que "la Catalunya del segle XXI està en deute amb les Catalunyes a l'exili".
El president també ha definit els casals catalans com "l'anclatge de la identitat, la cultura i la llengua catalanes a l'Amèrica Llatina", i ha encoratjat a "redefinir i revitalitzar" el seu paper per tal d'obtenir una "veritable xarxa d'ambaixades", ja que al seu parer els catalans a l'exterior formen part del que s'anomena la "diplomàcia pública". "Sou representants de la marca Catalunya", ha afirmat en aquest sentit.
Referint-se a la Llei del Memorial Democràtic que el Parlament ha aprovat aquesta setmana, ha afirmat que "ha d'ajudar a satisfer el deute amb la nostra memòria" i ha destacat que és també important per als catalans de Xile i de la resta de països del continent, "que foren refugi per a milers de catalans".
Per la seva banda, Àngel Cortadelles ha recordat que "les Trobades Culturals del Con Sud d'Amèrica han constituït, des de fa 20 anys, un moment extraordinari d'activitat cultural popular de la Catalunya Americana: són un exemple únic de gestió cultural i associativa. És per això que desitgem que puguin tenir els mitjans per a continuar amb un nou esquema, on s'incloguin tots aquests aspectes, i que sigui decidit per les mateixes entitats del Con Sud"
Entre les conclusions adoptades, els representants s'han compromès a: enfortir, dinamitzar i professionalitzar l'activitat de les comunitats; reforçar les relacions entre les comunitats catalanes i la Generalitat, servir de vincle entre la Catalunya interior i Amèrica Llatina, fer un esforç per agilitzar la comunicació i treball en xarxa entre les diferents comunitats catalanes, especialment les del Con Sud, i així poder aprendre de l'experiència dels altres; crear una xarxa de personalitats catalanes i catalanòfiles al Con Sud i Construir una base de dades virtual d'empreses i empresaris catalans al món per fomentar-ne el contacte.
Pel que fa a les accions de funcionament intern han conclòs que és necessari: donar espai a un lideratge responsable, respectuós, motivant, incloent, que sàpiga delegar i promoure la implicació de tots; potenciar la joventut, donant-los cabuda perquè organitzin activitats que els motivin a formar part de la comunitat i integrant-la als organismes directius: ells són el present i el futur dels casals; ser creatius, pro-actius i tenir iniciativa pròpia; prioritzar l'organització d'activitats culturals reeixides; modernitzar i fer ús de les noves tecnologies.
També s'han compromès a obrir les portes a la societat que les acull ara i les ha acollit des del primer moment, donar-los a conèixer Catalunya; difondre les seves activitats i la cultura catalana entre els socis, la societat local i internacional per tots els mitjans a l'abaast; col·laborar amb altres institucions i entitats, en esdeveniments i activitats locals alienes; intercanviar-hi experiències i col·laborar en el desenvolupament dels seus objectius i ser ambaixadors de la catalanitat, exercir la diplomàcia pública.
L'assemblea també ha proposat el Casal Català de Còrdoba (Argentina) com a seu per acollir la XI Trobada de 2009.
A la trobada de Santiago hi han participat el Casal de Catalunya de Buenos Aires, l'Associació Catalana de Socors Mutus "Montepío de Montserrat" de Buenos Aires; el Casal Català de Córdoba,el Casal Català de Guayaquil, el Centre Català de Rosario, el centre Les Quatre Barres de Castelar, l'Agrupació Catalana de Pergamino, el Casal dels Països Catalans de la Plata, el Centre Català d'Asunción, el Centre Català de Venado Tuerto, el Centre Català de Viña del Mar, el Casal Català de Quito, el Casal Català de Bahía Blanca, el Casal de Catalunya de Santa Fe, el Casal Català de Mar del Plata, el Casal de Catalunya de Paranà, l'Associació Cultural Catalònia de Sao Paulo, el Centre Català de Mendoza, el Casal Català de Montevideo i el Centre Català de Santiago
