Per primera vegada, “La vitrina del fotògraf” del Palau Robert de Barcelona acollirà a partir de dijous, 2 d’octubre, una mostra dedicada a un operador de càmera de televisió per comptes d’un fotògraf. Es tracta de Miguel Gil, mort el 24 de maig de 2000 en una emboscada a Sierra Leone mentre recollia les imatges dels paisatges africans torturats per les guerres. L’exposició obrirà les portes al públic dijous, a les 10 hores del matí, i es mostrarà fins al 30 de novembre.
L’acte formal d’inauguració de la mostra serà demà, dimecres, dia 1 d’octubre, a les 19,30 hores, al mateix Palau Robert, en un acte que comptarà amb la presència de Fernando Quintela, director general adjunt de Veo Televisión, company de treball i amic personal de Gil, que farà una glossa del periodista, nascut a Barcelona l’any 1967.
La “vitrina” dedicada a Miguel Gil es compon, fonamentalment, de quatre audiovisuals. Les imatges van ser enregistrades pel periodista en diferents guerres al continent africà, i també a Bòsnia, a Kosovo i a Txetxènia. Els quatre reportatges recullen imatges inèdites captades per la seva càmera i comentaris de professionals i amics que van compartir la seva vida i professió.
Així, s’hi podran veure testimonis de periodistes que el van conèixer de prop, com ara David Guttenfelder i Enric Martí, de l’agència AP (Associated Press), Gervasio Sánchez, Cokine Dufka o Ramon Lobo, aquest darrer de El País. També es podrà descobrir la seva faceta més personal a través de les explicacions i dels records evocats pels seus amics. Records que parlen de la infantesa i l’adolescència, fins al seu pas per la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret.
Després de deixar enrere la vida professional com a advocat, Miquel Gil es va submergir en la tasca de reporter en zones de conflicte a partir de 1993, com a conseqüència d’un viatge que va fer a Croàcia amb la idea d’entrar a Bòsnia, que feia més d’un any que estava en conflicte. A Sarajevo, i amb l'ajut de reporters com Mike Sposito, Eldar Emric, José Luis Márquez, Mark Chisholm o Elly Biles, va aprendre la tècnica i una nova manera de documentar aquella realitat cruenta. Miguel Gil va començar a treballar com a operador de càmera per a l'AP el 1995. Posteriorment viatjaria pel Zaire, Sudan, Kosovo, o Sierra Leone, entre altres països.
Però va ser a Bòsnia on Miguel va fixar professionalment les bases d’allò que, més endavant, esdevindria la seva marca personal: treballar en un medi hostil en què la gent viu, pateix i mor, massa sovint, davant la passivitat de la comunitat internacional. Amb la seva càmera a l’espatlla, la denúncia valenta i decidida d’aquesta realitat va ser l’objectiu que el va guiar fins els darrers dies de la seva vida.
