El jardí del Palau Robert de Barcelona acollirà dues exposicions sobre el paper de la llengua catalana com a eina de cohesió social, entre el 5 i el 26 de març. Les dues exposicions estan organitzades per la Plataforma per la llengua i compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya. S’instal·laran en una carpa i s’adreçaran a les persones nouvingudes i a les persones de la societat d’acollida, respectivament. L’acte d’inauguració tindrà lloc el dimecres 4 de març de 2009, a les 19 h.
La primera de les dues exposicions es titula "El català? És chévere!”. S’adreça a les persones nouvingudes i reflexiona sobre la importància que rebin una bona acollida lingüística. La segona, “Obre’t en català”, s’adreça a la societat d’acollida i subratlla la necessitat d’utilitzar el català en les relacions amb les persones nouvingudes per facilitar la cohesió social.
Les dues mostres es van presentar recentment al Parlament de Catalunya i compten amb la col·laboració de les secretaries per a la Immigració i de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Per a la seva elaboració han comptat també amb la col·laboració de diferents entitats de persones d’origen immigrant.
L’exposició "El català? És chévere!" es dirigeix especialment a les persones d’origen llatinoamericà que els darrers anys s’han establert als territoris de parla catalana. La paraula chévere prové del mot sébede (de la llengua africana que es parla a Nigèria i al Camerun), el significat del qual té a veure amb tot allò que és bo i agradable. La mostra, per tant, vol donar a entendre que aprendre el català, a més de ser útil i positiu per a una integració eficaç, pot ser al mateix temps una qüestió agradable.
Quant a l’altra exposició, “Obre’t en català!", que s’adreça a la societat d'acollida, remarca la necessitat de parlar en català a les persones que arriben de nou i que no coneixen la llengua. L’exposició explica que l’hàbit de canviar de llengua en les converses amb les persones d’origen estranger, tot i ser molt comú entre les persones catalanoparlants, no és tan corrent en altres societats. Aquesta conducta dificulta la incorporació a la comunitat lingüística i, en molts casos, obliga els nouvinguts a portar l’”etiqueta” d’immigrants gairebé per sempre.



