El president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat aquest matí la creació d’un Grup de Reflexió d’Alt Nivell català per tal de fer aportacions en clau catalana en la definició de futur sobre la Unió Europea. El grup -presidit pel president Montilla- està integrat per 15 personalitat de gran experiència, entre les quals es troben fins a sis exministres i quatre ambaixadors.
 

“Avui no hi ha barreres entre l’àmbit català, espanyol i europeu, avui, pensar i fer Europa és també pensar i fer Catalunya”, ha declarat el president en el decurs d’una visita a la connexió Fontsanta-Trinitat, a Barcelona, una obra que permetrà enviar aigua de la conca del Llobregat a la del Ter. En aquest context, ha precisat que amb l’impuls del Grup de Reflexió català “no pretenem ser l’única veu, però crec que és convenient i que serà rellevant”, perquè “el que digui Catalunya valdrà la pena ser escoltat”.

“Tenim la convicció i determinació de posar Europa en el cor de la nostra política”, ha afegit el president Montilla.

Els membres que integren el grup són: Eugenio Bregolat; Ignasi Carreras; Carles Casajuana; Joan Clos; Concepció Ferrer; Carles Gasòliba, Joan Majó; Juan Antonio March; Federico Mayor Zaragoza; Josep Piqué; Juan Prat; Eduardo Punset; Jacint Ros Hombravella; Narcís Serra i Josep Verde Aldea.

El Grup de Reflexió d’Alt Nivell català el convoca i presideix el President de la Generalitat, José Montilla. La Secretària per a la UE de la Generalitat, Anna Terrón, assumeix la Secretaria del Grup, assistida per un relator.

El 20 de febrer se celebrarà la primera trobada del Grup i es preveu que les conclusions es presentin la primavera de 2010. Les recomanacions del Grup català s’integraran a les realitzades pel Grup de reflexió sobre el futur de la UE presidit per Felipe González. En aquest sentit, el president Montilla ha revelat que “el president González ha celebrat i estimulat aquesta iniciativa, que confirma l’acreditada voluntat catalana de ser a la vanguarda europea”.

L’òrgan liderat per Felipe González, que es va constituir el passat 4 de desembre a Brussel·les, té com objectiu fer front als grans reptes europeus. Les seves propostes es debatran en el Consell Europeu de juny de 2010, sota la Presidència espanyola. L’objectiu del Grup català és fer aportacions en clau catalana en el debat que s’obre sobre la definició del futur de la Unió Europea.

 

1.- Eugeni Bregolat Obiols (la Seu d’Urgell, 1943)

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va completar els seus estudis mitjançant una beca Fulbright a la Universitat de Virgínia durant el curs 1966-1967.

Va ingressar a la carrera diplomàtica l'any 1971. Entre els anys 1974 i 1978 va ser conseller comercial a la Delegació Comercial d'Espanya a la URSS. Va ser director general del Departament Internacional en el gabinet dels presidents del Govern d’Espanya Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo.

Ha estat ambaixador d'Espanya a Indonèsia (1982-1987), a la República Popular de la Xina (1987-1991 i 1999-2003), a Canadà (1991-1992) i a Rússia (1992-1996). A més, va ser director polític al Ministeri d’Afers Exteriors entre els anys 1997 i 1999.

Des del 16 de gener de 2006 és ambaixador d’Espanya a Andorra.

2.- Ignasi Carreras i Fisas (Barcelona, 1957)

És enginyer industrial per la UPC i Diplomat en Organització i Direcció d'Empreses (EAE). Ha realitzat postgraus de desenvolupament directiu a ESADE (Senior Executive Programme) i a la Babson Business School, com també de lideratge i gestió d'organitzacions no lucratives a les universitats de Stanford i Harvard.

En l’actualitat és director de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE. També és professor del Departament de Política d'Empresa d'ESADE i director dels programes d'ESADE Executive Education: Funció Gerencial a les ONG i Lideratge i Innovació a les Organitzacions de la Societat Civil.

Així mateix, és membre de la junta directiva internacional de la Global Reporting Initiative (GRI). També és membre dels patronats de la Fundació Lealtad, la Fundació Jaume Bofill, la Fundació Cristianisme i Justícia i la Fundació Borja de Bioètica.

3.- Carles Casajuana Palet (Sant Cugat del Vallès, 1954)

Llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, va ingressar a la carrera diplomàtica l’any 1980. Ha estat destinat a les representacions diplomàtiques espanyoles a Bolívia, Filipines i davant les Nacions Unides a Nova York.

Va ser cap del Gabinet Tècnic del secretari general de Política Exterior del Ministeri d’Afers Exteriors. El 1996 va ser nomenat ambaixador d’Espanya a Malàisia fins que l’any 2001 va passar a ser ambaixador representant permanent d’Espanya davant del Consell de la Unió Europea Occidental i el Comitè Polític i de Seguretat de la mateixa organització.

L’abril del 2004 va ser nomenat director del Departament de Política Internacional i Seguretat del Gabinet del president del Govern d’Espanya fins 2008. En l’actualitat és ambaixador d’Espanya davant el Regne Unit.

4.- Joan Clos (Parets del Vallès, 1943)

En l’actualitat és ambaixador d’Espanya a Turquia.

Va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir la medicina a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona en l’especialitat d’anestesiologia. Amb posterioritat es va orientar cap a l'epidemiologia, la medicina comunitària i la gestió de recursos sanitaris. Va fer estudis d'especialització a la Universitat de Barcelona, als Estats Units i a la Universitat d'Edimburg. Entre els anys 1981 i 1991 va ser president de la Sociedad Española de Epidemiología i de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria.

El 26 de setembre de 1997 va substituir Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona. L'any 1999 en les eleccions municipals va ser elegit per a un mandat de quatre anys, sent novament reelegit en les eleccions celebrades el 25 de maig del 2003.

El setembre de 2006 va ser nomenat Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç.

5.- Concepció Ferrer (Figueres, 1938)

Llicenciada en Filosofia i Lletres a la UB, especialitzada a la Universitat d’Estrasburg, en filologia Romànica.

És membre d’Unió Democràtica de Catalunya, partit que va presidir entre 1984 i 1986. En la seva trajectòria política ha estat regidora de l’Ajuntament de Figueres i Diputada al Parlament de Catalunya (1980 – 1987), cambra que va vice-presidir (1980-1984).

Des de 1987, i fins 2004, va ser diputada al Parlament Europeu.

Ha estat vicepresidenta de la Unió Europea Demòcrata-cristiana i ha presidit la Unió Europea de Dones Demòcrata-cristianes.

6.- Carles Gasòliba i Böhm (Barcelona, 1945)

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Economia Industrial per la Universitat de Sussex (Gran Bretanya).

Va ser diputat al Congrés de Diputats per Barcelona entre l’any 1980 i el 1987.

Va ser secretari general del Patronat Català Pro Europa des de la seva fundació l’any 1982 fins al gener del 2004.

Va ser diputat al Parlament Europeu del 1986 al 2004, període en què va ser membre i portaveu liberal en la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris i membre de les delegacions amb el Japó, Amèrica Central i Mèxic i Amèrica del Sud i Mercosud.

Ha estat senador a les Corts entre el 2 de març del 2004 i el 15 de gener de 2008, període en què ha estat president de la Comissió d’Economia i Hisenda, membre de les comissions de Pressupostos i d’Indústria, Comerç i Turisme, membre de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, diputat del Consell d’Europa i membre de la delegació espanyola de la Unió Europea Occidental.

És membre nat del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya, així com president de la Fundació Llibertat i Democràcia, grup català de la Internacional Liberal, de la qual és vicepresident i responsable de les relacions amb Amèrica Llatina.

Així mateix, és president del Comitè Espanyol i de la Comissió Mediterrània de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica.

7.- Joan Majó (Mataró, 1939)

Doctor en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Va ser Ministre d’Indústria i Energia durant la II Legislatura i Diputat al Congrés per Barcelona, entre 1982 i 1986.

Quan va deixar el Govern espanyol es va dedicar a l’empresa privada en l’àmbit de les telecomunicacions, la investigació i les comunicacions. També va participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. En una etapa posterior, i fins dates recents, va ser director general de la CCRTV.

Ha estat Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, president delInformation Society Forum de Brussel·les, delEuropean Institute for Media de Düsseldorf i president del Comitè d’Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament i el Consell de la UE.

8.- Juan Antonio March Pujol (Barcelona, 1958)

És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Va ingressar a la carrera diplomàtica l’any 1987, any en què va accedir al càrrec de director de la unitat de Programes Comunitat Europea-Amèrica Llatina del Ministeri d’Afers Exteriors. L’any següent va treballar com a membre del gabinet del comissari europeu Claude Cheysson, encarregat de Política Mediterrània i de Relacions Nord­Sud. Entre 1989 i 1993 va exercir com a delegat permanent d’Espanya al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de la OCDE.

El 1993 va assumir el càrrec de vicepresident de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i de director general de l’Institut de Cooperació Iberoamericana. L’any 1996 va ser nomenat secretari de l’Ambaixada d’Espanya al Regne Unit, fins l’any 2001 que va passar a ser conseller de l’Ambaixada d’Espanya a Mèxic.

El maig de 2004 va ser nomenat ambaixador representant permanent d’Espanya davant de l’Oficina de les Nacions Unides i els organismes internacionals amb seu a Ginebra. L’any 2006 va ser president del Comitè de Finances de l’Organització Mundial de Comerç. El novembre de 2007 va ser escollit president del Consell de l’Organització Internacional de Migracions.

El 28 de desembre de 2007 va ser nomenat ambaixador d’Espanya a Rússia, càrrec que ocupa des de febrer.

9.- Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934)

Doctor en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid (1958), l’any 1963 va ser catedràtic de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada, universitat de la qual va ser rector entre 1968 i 1972.

Entre d’altres responsabilitats polítiques, Mayor Zaragoza ha estat sotssecretari d’Educació i Ciència del Govern d’Espanya (1974-1975), diputat al Congrés i conseller del president del Govern d’Espanya (1977-1978), ministre d’Educació i Ciència (1981-1982) i diputat al Parlament Europeu (1987).

El 1978 va ser nomenat director general adjunt de la UNESCO, càrrec que va ocupar fins el seu retorn a Espanya, el 1981. El 1987 la 24a Conferència General de la UNESCO el va escollir com a director general. Va ser reelegit el 1993. L’any 1999 decideix no presentar-se a un tercer mandat.

Va crear la Fundació per a una Cultura de la Pau, de la qual és president.

Entre d’altres activitats de cooperació internacional destaca la creació a la Universitat Politècnica de Catalunya del Fòrum Mundial de la Societat Civil - Ubuntu. L’any 2002, la presidència del Consell de la UE li encomanà la presidència del Grup d’Experts del Consell Europeu de la Recerca. L’any 2005 va ser designat copresident del Grup d’Alt Nivell per a l’Aliança de les Civilitzacions per part del secretari general de les Nacions Unides.

L’any 2007 va ser escollit president de la Iniciativa per a la Ciència a Europa.

És membre de múltiples organitzacions, acadèmies i associacions espanyoles i internacionals, ha rebut condecoracions i distincions de diferents països i ha estat nomenat doctor honoris causa per nombroses universitats espanyoles i internacionals.

10.- Josep Piqué i Camps (Vilanova i la Geltrú, 1955)

És doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.

Entre els anys 1986 i 1988 va ser Director General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Entre 1989 i 1992 va ser president del grup Ercros, on també va ocupar diversos càrrecs directius.

Va ser vicepresident del Cercle d’Economia entre 1989 i 1995, i va ocupar-ne la presidència entre el 1995 i el 1996. En l’actualitat és un dels vicepresidents de la junta elegida el passat mes de maig.

De 1996 al 2000 va ser ministre d'Indústria i Energia. A partir de 1998 va compaginar aquesta responsabilitat amb la de portaveu del Govern.

L’any 2000 va ser nomenat ministre d’Afers Exteriors fins l’any 2002, quan va passar a ocupar el càrrec de ministre de Ciència i Tecnologia.

L’any 2003 va abandonar les seves tasques al Govern d'Espanya i va ser candidat del Partit Popular de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ha estat president del Grup Popular en el Parlament de Catalunya fins juliol de 2007.

Des del novembre del 2007 és president de Vueling.

11.- Juan Prat y Coll (Barcelona, 1942)

És llicenciat en Dret i Economia per la Universitat de Barcelona i màster en Dret per la Universitat Complutense de Madrid.

Va ingressar el 1970 a la carrera diplomàtica. Entre 1970 i 1978 va estar destinat a les ambaixades d’Espanya a Equador, la URSS i Corea, fins que va ser nomenat director d’Organitzacions Regionals de Cooperació Econòmica al Ministeri d’Afers Exteriors.

El 1979 va ser nomenat subdirector general de Relacions Pesqueres Internacionals i, posteriorment, director general de Relacions Pesqueres Internacionals al Ministeri d’Agricultura i Pesca. Entre 1983 i 1985 va exercir el càrrec de conseller econòmic i comercial a l’Ambaixada d’Espanya al Marroc.

El 1986 va ser nomenat director del gabinet del comissari europeu Abel Matutes, càrrec que va ocupar fins el 1990 quan va ser nomenat director general de Relacions Nord-Sud, Política Mediterrània i Relacions amb Amèrica Llatina i Àsia de la Comissió Europea. Entre 1995 i 1996 va ser director general de Relacions Exteriors de la Comissió Europea.

El 1996 va ser nomenat ambaixador d’Espanya a Itàlia, Albània, Malta i San Marino. El juny del 2000 va ser nomenat ambaixador representant permanent al Consell de l’OTAN. El juliol de 2004 va ser designat ambaixador en missió especial per a afers de la Mediterrània.

Des del 31 d’agost de 2007 és ambaixador d’Espanya als Països Baixos.

12.- Eduard Punset (Barcelona, 1936)

Advocat, economista i divulgador científic. És llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Ciències Econòmiques per la Universitat de Londres. Ha estat redactor econòmic de la BBC, director econòmic de l’edició per Amèrica Llatina del setmanari The Economist i economista del Fons Monetari Internacional als Estats Units i a Haití.

Com especialista en qüestions d’impacte de les noves tecnologies, ha estat assessor de COTEC, professor conseller de Marketing Internacional a ESADE, president de l’Institut Tecnològic Bull, professor d’Innovació i Tecnologia de l’Institut d’Emresa (Madrid), president d’Enher, subdirector general d’Estudis econòmics i finncers del Banco Hispaoamericano i coordiandor del Pla estratègic per a la Societat de la Informació a Catalunya.

En l’època de la Transició va ser Secretari general tècnic del primer Govern escollit democràticament. També va ser Ministre de relacions per a les Comunitats Europees. Va participar en la implantació de l’Estat de les autonomies com Conseller de Finances de la Generalitat. Com president de la delegació del Parlament Europeu per Polònia va tutelar part del procés de transformació econòmica dels països de l’antiga Europa de l’Est després de la caiguda del mur.

En l’actualitat és professor de ‘Ciència, tecnologia i societat’ a l’IQS. També és director i presentador del programa de divulgació científica ‘REDES’ de TVE, president de la productora de continguts audiovisuals científics Smartplanet i autor de llibres de divulgació del coneixement científic.

13.- Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934)

Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va ser professor ajudant d'economia política i de política econòmica dels professors J. L. Sureda i Fabià Estapé a la Universitat de Barcelona. També ha exercit com a professor d’economia a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (1964-1966), com a professor associat de Teoria econòmica a la Universitat Complutense de Madrid (1966-1968) i va estar al càrrec de la càtedra de Política econòmica a la Universitat de València (1969-1972).

Amb posterioritat ha estat catedràtic del Departament d’estructura i política econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1985) i Catedràtic de Política econòmica del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (1985-2000).

L'octubre de 2000 va ser nomenat Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, càrrec que va exercir fins el 2007.

El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

14.- Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943)

És doctor en Ciències Econòmiques. El 1965 va esdevenir director de la secció estadística de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Entre el 1977 i el 1979 va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques del Govern de la Generalitat de Catalunya sota la presidència de Josep Tarradellas.

A les primeres eleccions municipals, l’abril de 1979, va ser escollit alcalde de Barcelona, càrrec que va desenvolupar fins el desembre de 1982, quan va ser nomenat ministre de Defensa. Entre 1991 i 1995 va ser vicepresident del Govern d’Espanya.

Ha estat diputat al Congrés per Barcelona entre 1986 i el 2004.

L’any 2005 va ser escollit president de Caixa d’Estalvis de Catalunya, càrrec que combina amb els de vicepresident de Telefónica Chile, conseller de Telecomunicacions de São Paulo-TELESP i conseller de Telefónica Internacional.

Entre les seves responsabilitats actuals també es troben la de president de la Fundació CIDOB, president del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya i president de la Fundació Institut Barcelona d’Estudis Internacionals. També és representant de l’Ajuntament de Barcelona als patronats de l’Institut Europeu de la Mediterrània i de Casa Àsia.

Així mateix, és membre del Patronat de la Fundació Consell Espanya-Estats Units, copresident del Fòrum Espanya-Itàlia, copresident del Fòrum Espanya-França, membre del Capítol Espanyol del Club de Roma, membre del Patronat de l’Escola Superior de Música Reina Sofia.

15.- Josep Verde i Aldea (Granollers, 1928)

Llicenciat en Dret, va realitzar també els cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona. És diplomat superior en Dret Comparat a la Facultat Internacional de Dret de Luxemburg.

És fundador del Grup cristià de promoció i defensa dels Drets Humans a Barcelona (1972), Professor de Ciències Polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona de 1969 a 1975 i va presidir el Consell Català del Moviment Europeu.

És membre de la Comissió de Dret Comunitari del Col·legi d’Advocats de Barcelona, vicepresident de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i president de la Delegació Espanyola. Presideix també l’Institut de Drets Humans de Catalunya (des de 1984).

Va ser secretari general del PSC (Reagrupament) i membre de l’Executiva del PSC (PSC-PSE). Des de 1977 va ser diputat a les Corts Generals i des de 1982 fins a 1986 va ser vicepresident del Congrés dels diputats.

Va ser eurodiputat, membre del Grup del Partit dels Socialistes Europeus, i entre 1994 i 1999 va vicepresidir el Parlament Europeu.

El Grup de reflexió sobre el futur de la UE presidit per Felipe González treballa sobre com fer front als grans reptes europeus d’aquí a 2020-2030. No pot entrar a debatre qüestions com el propi marc institucional, les perspectives financeres de 2013 o les fronteres de la UE.

Els membres del Grup de reflexió sobre el futur de la UE presidit per Felipe González són:

Vaira Vike-Freiberga, expresidenta de Letònia, vicepresideix el grup.

Jorma Ollila, expresident executiu de Nokia, també vicepresideix el grup.

Lykke Friis, vicerectora de la Universitat de Copenhaguen.

Rem Koolhaas, arquitecte.

Richard Lambert, director general de la patronal empresarial de la Gran Bretanya (CBI); també és canceller de la Universitat de Warkick.

Mario Monti, excomissari europeu i mediador designat per la Comissió Europea per a la MAT.

Rainer Münz, professor austríac de demografia.

Kalypso Nicolaïdis, professora grega de relacions internacionals del Centre d’estudis europeus de la Universitat d’Oxford. També és consellera de l’exministre socialista grec d’afers exteriors, Georges Papandreou.

Nicole Notat, ex secretària general del sindicat francès CFDT.

Wolfgang Schuter, alcalde de Stuttgart (CDU).

Lech Walsea, sindicalista i expresident de Polònia.

El secretari general del Grup de reflexió és Ziga Turk, exministre per al creixement i el desenvolupament del govern d’Eslovènia i ex coordinador nacional per a l’estratègia de Lisboa. González també està assistit per Carlos Westendorp.