El Govern concedirà la Medalla d’Or de la Generalitat als expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall
El Govern ha acordat avui concedir enguany la Medalla d’Or de la Generalitat als expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall com a mostra del reconeixement i de l’agraïment de les institucions catalanes cap a les persones que les han presidit al llarg d’aquests darrers 25 anys.
La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern i en aquesta ocasió va dirigida a aquelles persones que han ostentat el càrrec de màxima responsabilitat i de màxima representació institucional de Catalunya: la de president de la Generalitat.
El guardó pretén reconèixer els mèrits d’aquells qui han donat el millor de si mateixos al servei del país, i que han marcat la Catalunya democràtica. Jordi Pujol ha presidit durant més de dues dècades la Generalitat, desplegant l’estatut de 1979 i consolidant el poder de les institucions d’autogovern; i Pasqual Maragall ha estat alcalde de Barcelona durant quinze anys, ha presidit la Generalitat la legislatura passada i ha impulsat el procés de reforma estatutària que ha culminat amb l’Estatut de 2006.
La Medalla d’Or de la Generalitat expressa el reconeixement del Govern de la Generalitat envers aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. Des que es va crear, el 1978, s’ha atorgat a 45 personalitats i tres entitats. Els darrers premiats han estat Gregorio López-Raimundo, Joan Raventós i La Caixa el 2005, i Antoni Gutiérrez Díaz, l’any passat.
El Govern analitza l’esforç inversor en equipaments socials des d’inici del mandat
• El ritme inversor en equipaments socials és el més important dels últims trenta anys i supera els 3.000 milions d’euros
• L’informe presentat al Consell de Govern comptabilitza 1.276 actuacions finalitzades o en curs en aquesta legislatura
• El Govern té previst continuar el ritme inversor durant el mandat en equipaments educatius, de salut, de serveis socials, de seguretat i justícia, culturals i esportius amb una inversió prevista de gairebé 6000 milions d’euros
El Govern ha analitzat avui a través d’un exhaustiu informe l’esforç inversor que està realitzant en matèria d’equipaments socials durant aquest mandat, tant pel que fa a obres i actuacions finalitzades, com a les que manté en curs. En aquest sentit, l’informe sobre l’acció inversora en curs en matèria d’equipaments socials presentat al Consell de Govern constata que en aquests nou mesos de mandat s’estan realitzant o s’han finalitzat un total de 1.276 actuacions que sumen un volum d’inversió de 3.110 milions d’euros.
L’informe fa un retrat de l’esforç inversor a data d’avui i inclou les dades d’inversions d’obra nova per iniciativa de la Generalitat o per subvenció als ajuntaments o a entitats, així com les obres de reforma, adequació i millora. En aquest sentit, revela així que en els darrers anys el Govern ha fet l’esforç econòmic i tècnic més intens en matèria de nova construcció i millora d’equipaments socials dels darrers trenta anys.
El balanç comptabilitza centres educatius (CEIP, IES, llars d’infants, escoles oficials d’idiomes, centres unversitaris...), equipaments de salut (hospitals, CAP, consultoris locals, centres sociosanitaris...), de serveis socials (residències, casals, centres de dia, centres cívics...), equipaments de seguretat i de justícia (comissaries, parcs de bombers, edificis judicials), culturals i esportius.
El Govern constata així el compliment d’un dels principals compromisos del Govern d’Entesa, que ha posat el focus d’atenció en la millora dels equipaments socials que presten els serveis públics que són competència de la Generalitat per pal·liar el dèficit de dotació que Catalunya patia en el seu conjunt. D’aquesta manera, es redistribueix així la inversió territorialment segons els dèficits detectats.
Amb tot, el Govern té previst continuar el ritme inversor en equipaments que manté fins ara a través d’una gran quantitat de plans i projectes que executarà en els propers anys i un volum d’inversió de prop de 6.000 milions d’euros. Entre els compromisos assumits en destaquen el Pla d’Equipaments de Salut amb horitzó al 2012 i una inversió de 2.373 milions d’euros, el Pla d’Inversions Universitàries 2007-2013 per valor de 635 milions d’euros, la revisió de la planificació d’equipaments d’educació pel període 2008-2011 que preveu uns 1.800 milions d’euros, o els plans d’equipaments judicials i penitenciaris que preveuen un inversió de 818 milions d’euros.
El Govern ha centrat la seva acció no només en planificar, finançar i construir nous equipaments, sinó treballant i millorant la dotació de persones que treballen en la prestació d’aquests serveis.
El Govern accelera obres per a l’abastament i millora de la qualitat de l’aigua per valor de 83 milions d’euros per lluitar contra la sequera
• L’objectiu de les actuacions és garantir l’abastament d’aigua en els àmbits més vulnerables a causa de la sequera
• Es millorarà la qualitat de l’aigua amb el desdoblament del col·lector de salmorres del Llobregat
El Govern ha impulsat avui amb caràcter d’emergència diverses actuacions destinades a millorar l’abastament i la qualitat de l’aigua per pal·liar els efectes de la sequera que comportaran una inversió global de 82,8 milions d’euros entre el 2007 i 2008 i que donaran servei a 4,7 milions d’habitants.
L’objectiu d’aquestes actuacions és d’una banda millorar la qualitat de l’aigua, i de l’altra garantir el subministrament mitjançant diverses infrastructures -algunes ja previstes en la planificació i, totes, amb finançament assegurat-, que ara s’executaran per via d’emergència.
Garantir l’abastament en virtut del Decret de sequera
Així, s’han avançat i s’estant executant en virtut del Decret de sequera un total de 21 d’actuacions en més de 40 municipis catalans amb una inversió global de gairebé 46 milions d’euros; aquestes actuacions consisteixen en millorar el subministrament d’aigua potable, dotar a diverses localitats de noves captacions, reforçar les canalitzacions existents, millorar la qualitat dels recursos i les estacions depuradores i les estacions de tractament d’aigua potable, millorar el control dels recursos hídrics, així com també l’ampliació del sistema d’informació de la xarxa.
La majoria d’aquestes actuacions que ara s’executen per via d’emergència ja estaven programades dins els plans d’acció de l’Agència Catalana de l’Aigua (Pla sectorial d’abastament, programa de sanejament d’aigües residuals urbanes, etc.).
Precarietat de les reserves i vulnerabilitat dels abastaments
Aquesta actuació s’inscriu dins les línies d’acció que preveu el Decret 84/2007 per a l’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació a la utilització dels recursos hídrics. L’esmentat Decret estableix diverses mesures de gestió per poder administrar aquesta situació i, a la vegada, preveu la possibilitat de realitzar de manera immediata actuacions destinades a garantir l’abastament a la població i, en la mesura del possible, a pal·liar els gravíssims efectes de la manca de recursos hídrics.
En els darrers anys, els episodis de sequera han esdevingut gairebé crònics a bona part de Catalunya, fent necessària l’aprovació de decrets de sequera en cinc ocasions en els darrers vuit anys. La situació de precarietat dels recursos hídrics esdevé més crítica, especialment en casos com el del riu Llobregat, a causa no només de la menor disponibilitat d’aigua sinó també de la disminució de la seva qualitat, que comporta limitacions a certes infraestructures potabilitzadores, l’operativitat de les quals, sota condicions de cabals mínims, es veu molt reduïda.
La tardor de 2006 i l’hivern de 2007 han estat els més secs dels que es té constància a les capçaleres de bona part dels rius catalans, amb una absència de neu gairebé absoluta a les conques internes.
La situació de precarietat hidrològica es va anar agreujant al llarg del primer trimestre en la mesura en què la tendència meteorològica va continuar sense canvis, fet que va comportar una forta reducció de les reserves d’aqüífers i embassaments.
Així, a inicis d’abril, el sistema Ter-Llobregat, que dóna servei a una població de 4,5 milions d’habitants, comptava amb unes reserves per sota del 44% en el cas del Ter i del 32,4% en el del Llobregat, fet que va motivar l’aprovació del Decret de sequera.
Emergència per garantir l’abastament als nuclis més vulnerables
Malgrat les pluges de primers d’abril, el volum de reserves disponibles continua estant lluny del nivell que donaria una garantia raonable, raó per la qual i davant el risc de precarietat del sistema, el Govern va considerar necessari intensificar la prevenció i impulsar aquest conjunt d’actuacions i obres d’emergència d’acord amb el Decret. L’emergència de les diferents actuacions contemplades es produeix des del moment en què cal garantir la disponibilitat de recursos als nuclis urbans més vulnerables.
La major part de les actuacions corresponen a l’àmbit territorial de la xarxa Ter Llobregat, si bé també s’han inclòs petits abastaments que no compten amb aportacions des de grans xarxes i que sistemàticament ja estant patint algunes fallides (Segarra, Solsonès, Osona, Berguedà, Baix Empordà, Ripollès, Tarragonès).
(veure taula en document adjunt)
Desdoblament del col·lector de salmorres del Llobregat
Paral·lelament, s’han iniciat també per via d’emergència d’acord amb la Llei de Contractes de l’Estat els treballs per executar el desdoblament del col·lector de salmorres del Llobregat, del tram Abrera-El Prat, que suposarà una inversió de 37,8 milions d’euros i que té un termini d’execució de 10 mesos.
L’execució per via d’emergència d’aquesta infraestructura és imprescindible per tenir-la opertiva abans que entrin en servei les plantes de tractament de trihalometans (THL) d’Abrera i Sant Joan Despí, les quals s’hi hauran de connectar per complir els límits de THL establerts per la normativa (RD 140/2003) i garantir la màxima qualitat sanitària i evitar situacions de desabastament en cas de superar-se els límits.
Es crea un programa específic per desenvolupar el traspàs de la Inspecció de Treball
• La creació del Programa es va acordar a la reunió de la comissió bilateral Estat - Generalitat celebrada el passat 17 de juliol
El Govern de la Generalitat ha aprovat el Programa de Desenvolupament i Organització de la Inspecció de Treball i Seguretat Social del Departament de Treball.
El programa, la creació del qual es va acordar a la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat el passat 17 de juliol, impulsa les polítiques i actuacions necessaris per a l’assumpció plena de les competències executives sobre la funció pública inspectora respecte les matèries previstes a l’Estatut.
Així mateix, el programa pretén millorar, racionalitzar i integrar els processos de treball, les estructures organitzatives i la programació d’actuacions en els corresponents àmbits competencials i la coordinació amb l’administració de l’Estat.
Els objectius són identificar la informació i documentació necessàries per a la negociació del traspàs corresponent sobre la funció inspectora prevista a l’article 170.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, així com l’elaboració de la proposta de model organitzatiu i dels mecanismes de col·laboració necessaris amb l’Administració de l’Estat.
El Govern regula l’adopció de mesures correctores als seus centres de treball en prevenció de riscos laborals
• Un nou Decret pretén garantir que els empleats de l’Administració de la Generalitat adoptin les mesures correctores necessàries quan es detectin incompliments en prevenció de riscos laborals
El Govern ha aprovat avui un Decret que regula el procediment per garantir que els empleats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, dels seus organismes autònoms i d’ens dependents, prenen les necessàries mesures correctores davant les propostes de requeriment que faci la Inspecció de Treball quan detecti algun incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
La Llei estatal de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 no preveu la imposició de sancions econòmiques als empleats públics, sinó que estableix la necessitat de regular un procediment especial per garantir l’adopció de mesures correctores, previ requeriment de la Inspecció de Treball.
Aquest Decret, doncs, regula aquest procediment respecte al personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, els seus organismes autònoms i els seus ens dependents. Així mateix es dona compliment al Pla de Govern 2005 – 2008 en matèria de prevenció de riscos laborals que contempla com un dels seus objectius estratègics fomentar la vigilància i el control de la normativa mitjançant, entre d’altres actuacions, el desenvolupament del procediment per a la imposició de mesures correctores en l’àmbit de l’administració pública.
El text garanteix, d’una banda, el compliment efectiu dels requeriments fets per la Inspecció de Treball i els tècnics habilitats del Departament de Treball, i d’altra garanteix la seguretat jurídica als empleats públics, establint el mecanisme per presentar al·legacions si estan en desacord amb el requeriment.
Amb el Decret aprovat avui es regula que els centres directius i les Secretaries Generals dels diferents Departaments hauran d’intervenir en la presa de decisions per solucionar les mancances detectades a qualsevol òrgan de la seva dependència.
L’objectiu d’aquest Decret del Govern és garantir que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals s’aplica al sí de l’Administració de la Generalitat amb el mateix rigor que es demana a les empreses privades, per preservar la seguretat i la salut dels empleats públics igual que la de la resta de treballadors catalans.
Aquest Decret no s’aplica, però, a les empreses públiques, ni a concessionàries, contractistes o subcontractistes, ni als òrgans de la mateixa administració de la Generalitat quan actuïn en condició de promotors d’obres de construcció, que queden subjectes al procediment ordinari.
El Decret que regula el procediment administratiu especial per a la imposició de mesures correctores d’incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
La societat INVERTEC amplia el seu capital en 1 milió d’euros per potenciar joves empreses tecnològiques
• INVERTEC, constituïda el mes de juliol de l’any 2002, està participada per la Generalitat a través del CIDEM i per diverses universitats catalanes
• L’acord s’emmarca en la política del Govern de potenciar el suport i finançament a les empreses de base tecnològica en fase inicial
El Govern ha aprovat avui l’ampliació de capital d’1 milió d’euros de la Societat Catalana d’Inversió en Empreses de Base Tecnològica (INVERTEC), societat constituïda el juliol de l’any 2002, integrada per la Generalitat a través del CIDEM, i per diverses universitats catalanes amb l’objectiu de potenciar les joves empreses dedicades a la tecnologia.
La decisió s’emmarca en la política del govern de potenciar el suport i finançament a les empreses de base tecnològica en fase inicial. Amb aquest objectiu, des de la seva creació, INVERTEC inverteix en empreses de base tecnològica que es troben en fases més inicials del seu desenvolupament o en fases llavor.
Amb aquesta ampliació de capital, desemborsat pel CIDEM, organisme adscrit al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, INVERTEC compta ara amb un capital total de 5.858.000 euros. En aquest sentit, la participació global de la Generalitat a l’entitat arriba al 97%. INVERTEC també compta amb la participació de diverses universitats catalanes, entre les quals la UdG, UPC, UB, UAB, La Salle, Finaves-IESE i URV —amb el 3% de participació en el capital—.
INVERTEC: suport a les empreses de base tecnològica de nova creació
Des de 2002, INVERTEC té com a objectiu de participar temporalment en el capital d’empreses de nova creació de base tecnològica, entenent com a tals empreses amb alt potencial de creixement, enfocades al mercat global (alt potencial d'internacionalització), amb tecnologia pròpia i propietat intel·lectual (l’empresa té la propietat intel·lectual de la tecnologia i els processos clau del negoci) i que crea llocs de treball d’alt valor afegit. En aquest context, INVERTEC compta amb dues línies d’actuació:
Capital concepte: mitjançant el suport dels trampolins, INVERTEC pot aportar fins a 100.000 euros instrumentats com a préstec participatiu amb unes condicions preferencials de tipus d'interès i períodes de retorn.
Capital llavor: INVERTEC pot aportar fins a 300.000 euros a canvi d'una participació minoritària en el capital de l'empresa.
L'objectiu d'aquesta inversió és accelerar el creixement de les empreses participades durant les seves fases inicials i, per fer-ho, compta amb un equip professional amb experiència contrastada en la gestió de capital risc i en empreses tecnològiques. Un valor fonamental és l'àmplia xarxa de contactes en el món tecnològic, universitari i empresarial que posem al servei de les empreses participades.
Des de la seva creació, INVERTEC ha compromès un total de 4.250.000 euros, 1.750.000 euros en la línia de capital llavor (2006: 2 inversions realitzades, 2007: 2 préstecs pont realitzats) i 2.461.200 en la línia de capital concepte (2006: 13 préstecs aprovats).
En la línia de capital concepte, l’entitat ha acordat 25 inversions en empreses catalanes de base tecnològica per finançar les etapes més inicials. Pel que fa a l’anomenat capital llavor, ha realitzat 8 inversions d’un total de 21 projectes presentats al comitè d’inversions.
En quatre anys, INVERTEC ha donat suport a empreses de diversos sectors i dedicades a àrees d’activitat tan diversa com les aplicacions de gestió avançada pels sectors de l’oci i el turisme, software per a videovigilància, videojocs i tecnologia associada o de components per al sector de l’automoció i de l’aeronàutica. La societat d’inversió també ha participat amb una empresa catalana dedicada al desenvolupament de fàrmacs anticancerígens a través de la tecnologia de difracció dels raigs X i amb una empresa que desenvolupa, fabrica i comercialitza principis actius i modificadors reològics per a la indústria cosmètica, entre d’altres projectes.
El Govern dóna un nou impuls a la Casa de les Llengües
• Comptarà amb un espai museogràfic que mostrarà la diversitat lingüística del planeta
• El centre s’ubicarà al recinte industrial de Can Ricart de Barcelona
El Govern ha donat un nou impuls al desenvolupament de la Casa de les Llengües amb la contractació d’un estudi per a determinar les característiques del futur museu de la diversitat lingüística del món que acollirà l’organisme. La Casa de les Llengües, tal i com van acordar el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona el juliol de l’any passat, estarà ubicada al recinte industrial de Can Ricart, de Barcelona.
Segons ha acordat avui, el Govern destinarà 580.000 euros a l’estudi que ha de permetre definir i desenvolupar el centre d’exposicions de la Casa de la Llengües com a centre d’excel·lència i innovació. També ha de resoldre el disseny conceptual del projecte i els requeriments dels espais expositius aplicant-hi tecnologia de darrera generació.
Les llengües i les parles seran els elements centrals del museu, per tant, l’objectiu és que no es comuniquin amb estratègies museogràfiques convencionals, sinó a través de sistemes multimèdia gestionats per tecnologia avançada que permetin una alta interactivitat amb els públics presencials o virtuals. La voluntat de l’entitat és que la innovació sigui un requeriment clau que atorgui a la Casa de les Llengües bona part de la seva singularitat.
A part del museu, la Casa de les Llengües també tindrà una sala d’actes, un centre de documentació, una biblioteca especialitzada i un espai de recerca acadèmica. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van signar el juliol de l’any passat el conveni de cessió de l’edifici de 5.000 metres quadrats, situats al recinte de Can Ricart, al districte del 22@ de Barcelona.
La Casa de les Llengües és un organisme creat pel Govern amb l’objectiu de promocionar les llengües del món com a vehicle de comunicació, de civilització i de diàleg. Aquest organisme, que va ser néixer fruit dels Diàlegs que es van dur a terme en el Fòrum de les Cultures, pretén convertir-se en seu i referent internacional de les llengües del món, i en un centre que en permeti l’arxiu i l’estudi, i en faciliti la preservació i l’ús.
El Govern subvenciona amb 900.000 euros els estudiants de dansa de l’Institut del Teatre
El Govern atorgarà una subvenció de 905.743 euros per a l’escolarització dels estudiants de l’Institut del Teatre que cursen simultàniament i al mateix centre els estudis d’educació secundària obligatòria (ESO) i de grau mitjà de dansa. Aquesta iniciativa és única a l’estat espanyol, ja que els professors d'ambós ensenyaments formen part d'un mateix claustre docent i, per tant, treballen amb una unicitat d'objectius.
Per aquest motiu, el Departament d’Educació i l’Institut del Teatre signaran un conveni segons el qual el Govern aportarà aquesta quantitat per al sosteniment de les despeses de funcionament i de personal del centre, per a la impartició durant el curs 2006-2007 del grau mitjà de dansa i l'ESO.
La subvenció inclou els mòduls dels concerts educatius de l'ESO, així com les despeses de personal i funcionament (subministrament de béns i serveis, neteja i sanejament) de l'ensenyament de grau mitjà de dansa.
La col·laboració entre les dues entitats s’està desenvolupant des de l’any 2000 i aquest curs beneficiarà 160 alumnes.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat avui Carlos González nou director de l’Institut de Seguretat de Catalunya. González havia estat fins ara director de l’Escola de Policia de Catalunya.
Carlos González Zorrilla, director de l’Institut de Seguretat de Catalunya
Nascut a Madrid l'any 1946. És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i ha estat professor de Dret Penal a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És magistrat de l'Audiència de Barcelona i forma part de l'Associació “Jutges per a la Democràcia”. També és membre del “Grup d'Estudis de Política Criminal” i ha participat en el Projecte de la Comunitat Europea E.N.a.T (European Network against Trafficking).
L'any 1983 va ingressar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on va treballar en la reforma de la legislació de menors i va contribuir a la creació del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, del qual va ser sotsdirector. Des de desembre de 2006 és director de l’Escola de Policia de Catalunya.
L'Institut de Seguretat de Catalunya (ISC), que es posa en marxa avui, ha permès la creació d'un únic centre de formació en matèria de seguretat i la unificació de l'Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i de Seguretat Civil.
