6 de setembre de 2007
Intervenció del MHP a la celebració del XXV aniversari del Diari Segre
M’honora i em complau tenir l’oportunitat d’acompanyar-los en aquesta celebració del vint-i-cinquè aniversari del diari Segre.
La satisfacció de poder compartir amb tots vostès aquest esdeveniment representatiu del progrés cultural de Catalunya, de la seva gent i de les seves terres, és una satisfacció doble.
D’una banda, perquè el 25è aniversari del Segre representa la consolidació d’un espai de llibertat d’expressió i de pensament, que és fonamental per a la nostra qualitat democràtica.
I, de l’altra, perquè la vitalitat d’una premsa rigorosa i independent, atenta al territori i al batec de la ciutadania, ens recorda que Catalunya, per ser gran, necessita de la lliure manifestació de totes les seves expressions, de tots els seus interessos, de totes les seves aspiracions i inquietuds.
Les terres de Lleida i la seva capital tenen molt a dir en la construcció de la Catalunya del present i del futur, i l’existència d’una premsa viva i connectada amb la seva realitat social és una garantia que la veu dels lleidatans es farà sentir amb força en l’àgora catalana.
25 anys de canvis i nous horitzons
Al llarg d’aquests darrers vint-i-cinc anys, Catalunya ha canviat molt. A més de l’extraordinària transformació que s’ha viscut en aquesta etapa democràtica, Catalunya ha experimentat els beneficis i les noves responsabilitats de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i ha vist com el seu espai en un món globalitzat s’anava eixamplant.
Al mateix temps, el món local ha estat el paradigma de la proximitat com a patró de govern, amb un balanç positiu i esperançador.
Durant aquest quart de segle de vida del Diari Segre, Catalunya i Espanya han evolucionat positivament perquè han sabut impulsar i encarar els canvis socials i econòmics, a través de projectes polítics portadors de llavors de futur.
Ara cal conrear aquestes llavors i fer-les créixer,
- desplegant el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya per establir noves aliances entre les institucions i la ciutadania,
- executant tots els projectes que formen part del Pla de Govern,
- i incorporant el protagonisme que han anat adquirint els pobles, les ciutats i els territoris del nostre país, a una identitat de projecte que expressi la nostra ambició nacional.
Un futur més equilibrat
Al llarg d’aquests anys de democràcia, hem construït un relat sòlid i modern que serveix d’estímul a la nostra vocació de transcendir fronteres sense perdre la identitat.
I avui Catalunya avança cap a un futur més equilibrat, que ha d’integrar, respectar i promoure la nostra diversitat cultural i geogràfica.
No és que no hi hagi problemes -que hi són, i els resoldrem-, però faríem un mal favor al país i als seus ciutadans si ens deixéssim anar pel camí d’un pessimisme excessiu.
“Catalunya va bé” tal i com demostra l’evolució de la nostra economia:
• El PIB d’aquest 2007 està creixent a una taxa anual del 4%; és a dir, 1,2 punts per sobre de la mitjana de la zona euro.
• L’any 2006 la indústria va créixer un 2,1%, i enguany estem refermant aquest sector, tal i com demostren les dades d’inversió, d’ocupació i de clima industrial.
• L’agroindústria, sector clau les Terres de Lleida, i on tenim un important pes específic en relació a l’Estat i a la Unió Europea, és un dels motors de la nostra economia, amb una facturació que arriba al 17% del total de la indústria del país; i és comparable, per tant, a sectors com la química i la farmàcia.
• La taxa d’ocupació a Catalunya ha assolit el 71% i se situa per sobre dels objectius de Lisboa per al 2010. Lleida té la taxa d’atur més baixa de Catalunya (4,7%). I des de l’any 2003 la població ocupada a Lleida ha crescut un 20% i la població activa un 17,6%, percentatges que gairebé doblen els de Catalunya durant el mateix període.
A més, Lleida i les seves comarques ens reclamen sens dubte un esforç de cohesió territorial per continuar creixent i consolidant nous projectes empresarials, que el Govern està compromès a satisfer.
Estic convençut que si no assegurem el progrés econòmic del nostre país, no tindrem els recursos per mantenir i incrementar el benestar de la nostra societat.
Però vostès convindran amb mi que, sense una major cohesió social i un veritable equilibri territorial, aprofitar tot el potencial econòmic del nostre país esdevindrà molt difícil.
Aquest és el motiu pel qual estem definint un model de desenvolupament integral de Catalunya, que contempla la progressiva equiparació de les expectatives entre el món rural i el món urbà, i la diversitat de circumstàncies que hi concorren.
És fonamental garantir una major igualtat d’oportunitats en l’accés als serveis públics i a les xarxes de comunicacions, amb independència del lloc de residència o d’establiment empresarial, per estimular el creixement econòmic i aprofundir en la cohesió social. I les infraestructures són fonamentals per aconseguir-ho.
Mai a Catalunya no hi havia hagut tanta inversió pública en infraestructures viàries i ferroviàries, aeroportuàries, portuàries i de regadius com hi ha en aquests moments. En tramitació o en execució. Però estan en marxa. Ja no són mers dibuixos en un mapa: són projectes que seran realitat ben aviat.
I el Govern està determinat a gestionar i executar aquesta obra pública amb rigor i exigència, per afavorir el desenvolupament integral de les Terres de Lleida.
El Canal Segarra-Garrigues: agricultura i desenvolupament integral
El canal Segarra-Garrigues, i les obres de la infraestructura a Rialb que he visitat aquest matí, és un clar exemple d’aquesta voluntat i també de la necessitat que tenim de renovar els nostres projectes i les nostres ambicions.
Com saben, el Canal Segarra-Garrigues fou concebut fa més de 100 anys i es convertí en una obra reclamada durant molts anys pel regants.
Avui, aquesta obra és una realitat: estem executant els que molts altres havien promès. Perquè el que realment importa d’un projecte és quan es fa i amb quins objectius.
No sorprendré ningú si reconec que aquesta obra planteja uns esquemes, que han de ser adequats a la nova realitat social, econòmica i cultural d’avui dia.
L’ambició del projecte donarà resposta a una vella reclamació i es veuran finalment acomplertes les expectatives de convertir en terres de regadiu una part important del nostre territori.
Però la societat catalana ha canviat considerablement en els últims anys, i aspectes com el medi ambient, el patrimoni cultural, les necessitats de lleure i la inversió en noves activitats comercials i de negoci, han d’adquirir una proporcionada rellevància en el plantejament d’una obra cabdal per al futur d’aquestes terres i del nostre país.
L’aigua ha de servir per millorar la productivitat del sector agrari; però també ha de ser un factor de desenvolupament i de modernització del conjunt de les Terres de Lleida, a través de l’impuls dels serveis, de l’emprenedoria i del turisme de qualitat.
I ha d’esdevenir també un recurs estratègic per dotar les terres de Lleida d’un projecte global d’excel·lència que ens permeti avançar cap a una Catalunya més equilibrada.
La muntanya i la plana
En aquests darrers vint-i-cinc anys, a les Terres de Lleida s’han anat configurant dinàmiques econòmiques i socials complementàries en les dues zones geogràfiques que les defineixen: la plana i la muntanya.
L’economia de la muntanya ha fet una clara aposta pel turisme de qualitat i l’aprofitament dels seus recursos naturals i paisatgístics, mentre que a la plana, Lleida ha de continuar promovent el desenvolupament del sector agroalimentari.
Aquesta diversificació és positiva i l’hem d’acompanyar i potenciar, sense oblidar que -tant a un lloc com a l’altre, a la plana com a la muntanya- la producció agrícola i la gestió de l’aigua ofereixen un recurs bàsic per fer realitat els projectes iniciats.
A la muntanya, l’aprofitament de l’aigua per a la industria energètica ha estat un sector estratègic tradicional, que va afrontar una reconversió i modernització, i que ara cal saber integrar en les noves oportunitats que es presenten.
Hem d’optimitzar els usos dels embassaments d’Oliana, Escales i Canelles, i adaptar-los a aquestes noves demandes, així com la preservació dels ecosistemes de la riba.
La indústria que es genera al voltant de la neu, que actualment compta amb més de 2.000 llocs de treball directes i 62.000 d’indirectes, té en el “Pla director de les estacions de muntanya” el marc d’actuació que ha d’assegurar la seva viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya.
I també en aquest sentit, cal entendre el “Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran”, que planteja i determina les estratègies referides als espais oberts, als assentaments urbans i a les infraestructures de mobilitat.
A la zona de la Plana, les Terres de Lleida es constitueixen en el teixit social bàsic d’un veritable clúster de producció agroalimentària, ben arrelat al territori i amb una importància econòmica de primer ordre, que és essencial per al re-equilibri del nostre país.
El Govern de la Generalitat n’és ben conscient, com també ho és de l’aposta col·lectiva que hem de realitzar per les indústries de transformació, que aporten un major valor afegit a la nostra estructura econòmica.
Parc Científic i Tecnològic Agrolimentari de Lleida
Un dels nostres objectius prioritaris és que Lleida ciutat es consolidi com la capital agroalimentària del Sud d’Europa i com un referent en innovació i competitivitat del sector.
I en aquest àmbit, el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida serà un element de qualitat per a la recerca i el desenvolupament tecnològic en el sector de l’agroindústria i del desenvolupament dels aliments.
De la mateixa manera que serà una referència el Centre d’Investigació de la Fruita -previst per l’any 2009-, centre pioner a Europa, i que ha d’analitzar tot el procés de la fruita, des del cultiu al consum.
Tots aquests projectes estratègics en el terreny de l’agroalimentació han d’anar acompanyats d’un impuls renovat del desenvolupament econòmic del territori.
Pla Territorial de les Terres de Lleida
Aquest és l’objectiu que planteja el nou Pla Territorial que vàrem aprovar el juliol passat, i que estableix els instruments normatius i les polítiques econòmiques, urbanístiques, ambientals i infraestructurals que ens permetran garantir un creixement de qualitat.
Permetin-me recordar-ho. El Pla proposa:
- els pols d’atracció urbana i el seu creixement urbà,
- la racionalització en l’establiment d’àrees d’activitat econòmica,
- la interconnexió territorial,
- i la preservació dels patrimoni dels nuclis rurals i els espais oberts, posant un accent especial en la protecció i en la preservació del paisatge com a element patrimonial, així com en la seva explotació agrària i cultural.
Una altra vegada l’aigua i el paisatge apareixen com a elements de primer ordre en el futur que imaginem per a les terres de Lleida.
Que imaginem i que vostès faran realitat amb el suport del Govern de la Generalitat.
Des dels magnífics Parcs Nacionals i Naturals dels Pirineus, fins a l’aiguabarreig del Segre amb el Cinca i l’Ebre, el recuperat Estany d’Ivars-Vilasana, o el Parc de la Mitjana, Lleida disposa d’uns espais privilegiats per a la biodiversitat, per a la investigació científica i per al turisme de qualitat, que hem de ser capaços d’aprofitar i respectar alhora.
Les infraestructures
La nostra aposta ha de passar indefectiblement per afavorir la integració territorial de les Terres de Lleida i la seva interconnexió amb la resta de Catalunya i dels territoris de l’Euroregió.
• La nova Autovia A-22, de Lleida a Osca per Almacelles,
• les noves connexions est i oest de la ronda sud de Lleida,
• el recentment adjudicat desdoblament de l’Eix Transversal, amb data d’inici d’obres abans de finalitzar l’any.
• el condicionament de l’eix Lleida-Pallars, amb el Tram Àger–Passarel·la ja en obres.
• el de l’itinerari de les Borges Blanques-eix occidental, del qual ja ha estat adjudicat el tram l’Albagés-Castelldans.
• o el d’Artesa de Segre-Tremp per Comiols, ...
són algunes de les prioritats de la xarxa viària lleidatana que finalment podran executar-se.
Però el gran pas endavant, sens dubte, ha de venir de la nova xarxa ferroviària, tant pel que fa al nou corredor d’alta velocitat Lleida-Barcelona-Frontera francesa, com el futur eix transversal ferroviari que unirà Lleida i Girona amb un servei de qualitat de mercaderies i de passatgers entre ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya.
Aeroport d’Alguaire
I, naturalment, també ho serà l’aeroport d’Alguaire, del qual ja s’han iniciat les obres de la primera fase i s’han licitat les de la segona. Es preveu que serà operatiu l’any que ve, i serà gestionat de forma consorciada.
Tal com ja els he dit, la ciutat de Lleida ha d’exercir el seu lideratge territorial contribuint a vertebrar una àrea metropolitana potent i competitiva.
La creació i modernització d’infraestructures i la creació de serveis mancomunats a través d’organismes com el Consorci Públic de Transports, ens han de permetre aconseguir que Lleida i la seva futura àrea metropolitana esdevingui un veritable pol d’atracció d’activitat econòmica i de serveis.
Un node potent i cohesionat
Hem d’encarar el futur sense amagar els problemes ni perdre de vista les dificultats, que hi són i hi seran, sens dubte. Però hem de treballar des del convenciment que tenim molts i bons motius per creure en les nostres pròpies possibilitats.
El món funciona si hi ha xarxes. I les xarxes estan formades per punts, cadascun d’ells potents en el mapa del que formen part. I avui Lleida està més a prop que mai de ser un d’aquests punts forts de la xarxa.
L’aliança entre la Generalitat i els governs locals de les terres de Lleida ens ha de permetre afrontar en millors condicions els principals reptes que tenim.
El futur que volem passa, sobretot, per tenir cura de les persones, de la seva qualitat de vida i del seu progrés social i econòmic.
És per aquest motiu que el Govern de la Generalitat ha volgut que el Pacte Nacional per l’habitatge sigui el primer dels quatre Pactes Nacionals previstos en aquesta legislatura.
I el seguiran el Pacte per la immigració, el Pacte per a l’innovació i el Pacte per les infraestructures.
També la Llei del Pla de Barris ha de seguir essent un revulsiu per la regeneració i millora integral dels barris de ciutats de tot Catalunya, incidint a la vegada en la seva cohesió social.
Les millores en barris com la Mariola i el Centre Històric a Lleida, o els de Balaguer, Solsona i Cervera són una aposta de futur.
Tant per als propis barris i els seus habitants, com per a les ciutats en el seu conjunt, que veuran en poc temps com canvia la seva fisonomia i com es consoliden barris oberts allà on fins ara apareixien bosses de marginalitat.
Catalunya, a una velocitat
Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en el seu creixement econòmic, ni en la força dels seus territoris, ni en la incidència de les seves polítiques, ni en la qualitat de vida de la ciutadania i les seves oportunitats de futur.
Aquí a Lleida, veig un territori habitat per una gent orgullosa del que és i del que ha aconseguit amb l’esforç, la constància i el diàleg.
Veig un territori de gent respectuosa amb la seva diversitat i que ha sabut integrar amb èxit (que no vol dir sense esforç ni problemes) els nouvinguts, fins al punt que aquests han creat forts llaços de pertinença amb la terra que els ha acollit.
Veig una societat culta i creativa, que ha prestigiat el patrimoni i la cultura, dintre i fora de Catalunya.
I veig unes Terres que han estat capaces de mirar lluny i a prop alhora, des d’una proximitat que és imprescindible per posar en valor la riquesa del seu territori i de la seva gent.
Els asseguro que pel que estan fent i per als projectes de futur tindran el suport del Govern de la Generalitat i l’atenció del President.
Diari Segre
Aquest és el motiu pel qual m’atreveixo a demanar-los que facin seu el propòsit de trencar amb una certa temptació de caure en el pessimisme i la decepció.
No hi ha raons objectives per posar en dubte la capacitat del nostre país per anar endavant, malgrat les dificultats. I menys encara si ens mirem la situació actual des de la perspectiva que ens ofereixen aquests 25 anys d’història del diari Segre.
En quatre anys el Govern de la Generalitat ha doblat l’esforç inversor per ciutadà. I aquest esforç es traduirà en noves realitats els propers mesos i els propers anys.
Per primera vegada en molts anys, disposem d’una política industrial i d’un projecte compartit per a la transformació econòmica del nostre país.
I tenim més i millors possibilitats de fer efectiu el nostre designi amb Europa, en el marc d’un espai euro-mediterrani compartit, que ens ofereix àmplies possibilitats estratègiques.
En aquest futur que avui dibuixem ja no hi ha lloc per a l’enyorança que sentia el poeta andalusí Abu Bakr al-Balagi, quan va escriure el seu poema “Lleida la llunyana”, o la de “la ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta”, que ens descrivia l’insigne Màrius Torres.
El futur és ara i aquí, i tenim un horitzó pel qual val la pena de treballar activament: el de construir una Catalunya més equilibrada, més competitiva i més cohesionada.
Com a President de la Generalitat, els convido i els animo a participar-hi, mantenint viu l’exemple de llibertat, de rigor i de dedicació al nostre país, tal com han sabut demostrar al llarg d’aquests primers vint-i-cinc anys d’història viscuda i explicada.
Per molts anys i molts èxits.
Moltes gràcies.
