- Sala de premsa
- Notes de premsa
- El Govern dóna llum verd al Pacte nacional per a les infraestructures abans de la seva signatura
Direcció General de Comunicació
query_builder 8 setembre 2009 13:59
event_note Nota de premsa
El Govern dóna llum verd al Pacte nacional per a les infraestructures abans de la seva signatura
El Govern ha donat avui el vist i plau al document del Pacte nacional per a les infraestructures previ a la seva signatura amb partits polítics i representants del món local, social i econòmic del país. Es tracta d’un document que enumera, de manera consensuada, les actuacions prioritàries a Catalunya en els àmbits de la mobilitat, l’aigua, els residus, l’energia, les telecomunicacions i el sòl per activitats productives fins a l’any 2020. Així, el Pacte:
- Proposa un total de 130 mesures, cadascuna amb un llistat complet de projectes, distribuïts entre els sis àmbits d’intervenció.
- Preveu 100.000 milions d’euros d’inversió conjunta de l’Estat i la Generalitat en infraestructures de Catalunya.
- Proposa les infraestructures necessàries per donar servei a una població prevista de 8 milions de persones l’any 2020, així com les prioritats i els criteris d’inversió i de gestió.
- Aposta pel transport públic, especialment el ferroviari, complementant-ho, quan no sigui possible, amb una xarxa d’autobús competitiva.
- Dota Catalunya d’una àmplia xarxa de sòl industrial, de serveis empresarials i d’instal·lacions logístiques, que faciliti la instal·lació de les empreses en condicions de plena accessibilitat a les xarxes de comunicacions i de serveis.
- Promou el sòl per a usos agraris i la seva eficiència, amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de producció alimentària del país, impulsant els regadius.
- Garanteix l’abastament d’aigua, tot preveient les infraestructures de sanejament, abastament i reutilització.
- Promou el màxim aprofitament dels residus, considerant-los un recurs, i desenvolupa xarxes territorials d’infraestructures de tractament.
- Assegura el subministrament energètic a la població i als sectors econòmics, atorgant suficiència energètica a totes les demarcacions.
- Garanteix la connectivitat arreu del territori a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Consens sobre les infraestructures del futur
El Pacte nacional per a les infraestructures (PNI) vol ser l’acord entre el principals sectors econòmics, socials, polítics i institucionals de Catalunya sobre les infraestructures que es necessiten per al desenvolupament sostenible del país i per al benestar dels seus ciutadans.
Després d’haver elaborat i debatut els continguts del document amb els diferents agents participants, el Govern ha donat avui el vist i plau al document per tal de procedir a la seva signatura properament amb la més àmplia representació possible tant social com institucional.
El Pacte abasta infraestructures tant de la competència de l’Estat com de la Generalitat en els àmbits de la mobilitat, l’aigua, els residus, l’energia, les telecomunicacions i el sòl per a activitats productives.
Atesa la seva naturalesa, el Pacte no substitueix els instruments de planificació o de programació d’infraestructures ordinaris, sinó que els coordina; estableix els criteris bàsics que han d’orientar la seva confecció i identifica les actuacions principals amb l’horitzó temporal de 2020.
Així, les finalitats del PNI són:
- Articular consensos bàsics sobre les infraestructures necessàries, les prioritats, i els criteris d’inversió i de gestió.
- Facilitar la planificació i l’execució sense dilacions de les actuacions prioritàries, assegurant l’anticipació i la continuïtat en la presa de decisions.
- Estimular la participació de la societat en el seguiment de les polítiques públiques en matèria d’infraestructures.
- Fer possible un gran esforç inversor a curt termini que reactivi l’economia.
130 mesures
El Pacte estructura les inversions que s’executaran en els àmbits de la mobilitat, l’aigua, els residus, l’energia, les telecomunicacions i el sòl per a activitats productives. En tots els casos fixa uns objectius en funció de la situació actual i enumera les actuacions que cal impulsar per a assolir-los. Per tal d’avaluar les infraestructures que seran necessàries l’any 2020, pren com a referència una població a Catalunya d’entre 7,5 i 8 milions d’habitants.
Per tal d’aconseguir-ho, el Pacte proposa un total de 127 línies d’actuació, cadascuna amb un llistat complet de projectes, distribuïts entre els sis àmbits d’intervenció:
- Mobilitat i transport col·lectiu: el PNI aposta per impulsar el transport públic prenent el sistema ferroviari com l’idoni, complementant-ho, quan no sigui possible, amb una xarxa d’autobús competitiva.
- Ferrocarril: les inversions en l’àmbit ferroviari han de tenir caràcter prioritari. Els objectius són assumir la gestió dels serveis de rodalies i trens regionals; estendre la xarxa de rodalies a les principals àrees urbanes catalanes i impulsar les modalitats de tren tramvia i metro comarcal o regional; planificar els futurs eixos ferroviaris per tal d’evitar un model radial, i impulsar el transport ferroviari de mercaderies. Es preveuen més de 1.000 km de noves vies de tren.
- Infraestructures viàries: es proposa un programa d’inversions en carreteres i autovies i de desdoblaments de les principals carreteres nacionals. Els objectius en aquest apartat són dotar el país d’una xarxa viària que garanteixi l’accessibilitat al territori; aplicar una nova política de peatges que els consideri com a elements reguladors de la mobilitat i dotar Catalunya de les infraestructures viàries que garanteixin l’accessibilitat a tots els nuclis. Es preveuen més de 600 km d’autovies i actuacions en 550 km de la xarxa bàsica.
- Transport públic per carretera: el PNI aposta per potenciar el servei d’autobús, assolir la integració tarifària a tot Catalunya el 2012, millorar significativament l’oferta i fer el servei més competitiu respecte el vehicle privat, mitjançant l’ampliació de la xarxa de carrils reservats.
- Ports i aeroports: es fixa com a objectiu establir un nou model de gestió aeroportuària que garanteixi la participació determinant de les institucions catalanes a l’aeroport de Barcelona i que aquest es converteixi en un gran centre de connexions internacionals. A més, es preveu el traspàs a la Generalitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell i dotar el país d’un conjunt d’aeroports internacionals i regionals en xarxa. Igualment, s’aposta per convertir els ports de Barcelona i Tarragona en la gran porta logística del sud d’Europa, potenciar l’activitat econòmica de la xarxa portuària.
- Sòl per a activitats econòmiques: el PNI té com a objectiu dotar Catalunya d’una àmplia xarxa de sòl per activitats econòmiques, de serveis empresarials i d’instal·lacions logístiques, amb la urbanització de més de 6.000 ha de sòl per activitats productives, que garanteixi la instal·lació de les empreses en condicions de plena accessibilitat a les xarxes de comunicacions i de serveis.Igualment, vol protegir i promoure el sòl per a usos agraris i la seva eficiència, amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de producció alimentària del país, impulsant els regadius com un dels motors del desenvolupament del territori rural.
- Aigua : els objectius en aquest apartat són garantir l’abastament d’aigua a partir d’una gestió eficient de la demanda, i dotar el país de les infraestructures de sanejament, abastament i reutilització per a una millora de qualitat i de la quantitat de l’aigua. Es preveu la construcció d’instal·lacions que aportin 300 hectòmetres cúbics/any addicionals i 1.209 noves estacions depuradores.
- Residus el PNI pretén assolir els objectius de reduir la generació de residus i promoure’n al màxim l’aprofitament i desenvolupar xarxes territorials d’infraestructures de tractament. Les mesures acordades contenen propostes d’actuacions que cobreixen les necessitats de gestió arreu del territori dels residus urbans o municipals, amb la construcció, adaptació i millora de 108 instal·lacions.
- Energia: es proposa assolir els objectius d’assegurar el subministrament energètic a la població i als sectors econòmics, atorgant suficiència energètica a tots els territoris; diversificar les fonts d’energia; foment l’estalvi i l’eficiència energètica; construir la xarxa d’infraestructures de transport i de distribució d’electricitat que garanteixi el subministrament a tots els nuclis habitats, i impulsar la utilització del gas natural com a font d’energia. En concret, es preveu la construcció d’entre 5 i 8 noves centrals de cicle combinat i produir 4.500 MW en centrals de règim especial (energies renovables).
- Telecomunicacions: assegurar la connectivitat arreu del territori a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), és a dir, la presència d’infraestructures que permetin a la població gaudir dels serveis més avançats de comunicacions electròniques. Els objectius en aquest apartat són garantir l’accés als serveis bàsics de les comunicacions electròniques; assegurar la cohesió digital; millorar o construir les infraestructures de comunicacions necessàries per a la millora de la competitivitat de les empreses i l’eficiència de l’Administració. Així, es preveu fer arribar la xarxa de fibra òptica a tots els municipis i estendre l’accés als serveis de telecomunicacions a tots els nuclis de més de 50 habitants i centres de producció econòmica.
100.000 MEUR d’inversió en 12 anys
El PNI té un horitzó de planificació d’infraestructures fins l’any 2020. Dins d’aquest marc temporal, es Pacte es planteja en dues fases i en aquest sentit dóna més concreció a les infraestructures plantejades per a una primera etapa.
Durant els 12 anys de vigència del PNI, es preveu que la inversió conjunta de l’Estat i la Generalitat en infraestructures de Catalunya sumi un total de 100.000 MEUR.
De la inversió total, es calcula que entre 55.000 i 60.000 milions d’euros procediran del Govern central. D’altra banda, la inversió de la Generalitat en infraestructures durant la vigència del PNI s’estima entre els 40.000 i els 45.000 milions d’euros. Les inversions acordades en el si del Pacte es plantegen com una mesura anticíclica que incrementi la inversió pública com un mecanisme per a impulsar la recuperació econòmica.
El Govern a les xarxes
