El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, una nova norma que recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i l’adolescència i que introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament de menors, el procediment de desemparament, o el procés d’acolliment, amb dues noves modalitats; el permanent i l’especialitzat.

 

La nova Llei provoca un canvi de paradigma a l’hora de legislar sobre la infància i l’adolescència perquè incorpora la prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. A banda de reaccionar quan l’infant o l’adolescent entren en situació de risc o desemparament i preveure mesures per pal·liar aquesta situació, a partir d’ara, s’incorporen i dicten normatives pel que fa la prevenció, l’atenció, i la promoció i la participació d’aquests col·lectius. La Llei busca, per tant, aconseguir un major benestar pels infants sense que aquests es trobin en risc o dificultat.

 

La normativa prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar, enlloc de l’infant. Generalment fins ara, en cas de maltractament infantil, calia separar el menor del seu domicili o nucli familiar. Amb la nova Llei, sempre que sigui possible, la persona maltractadora haurà de marxar del domicili.

 

En l’àmbit de la protecció davant el maltractament, el Projecte de llei també regula el Registre Unificat de Maltractaments Infantils i contempla la creació d’un centre de recerca sobre maltractaments infantils. També, vol evitar la doble victimització, és a dir, que els infants hagin de declarar dues vegades per un cas d’abús o maltractament. L’objectiu és posar la lluita contra el maltractament infantil al mateix nivell que la lluita contra la violència masclista.

 

 

També com a novetat, la norma descentralitza el sistema de protecció i estableix dues categories: la situació de risc i la de desemparament. Fins ara, per tal que un infant accedís a una mesura de protecció se l’havia de desemparar. Ara només s’haurà de fer si la mesura de protecció ho requereix.

 

D’una banda, el Projecte de llei considera que un infant es troba en situació de risc quan el seu desenvolupament i benestar es veu limitat o perjudicat per qualsevol circumstància personal, social o familiar, i sempre que per a la seva protecció efectiva no sigui necessària la separació del nucli familiar. Davant d’aquestes situacions, seran els serveis socials municipals els encarregats de valorar i promoure les mesures més adequades per eradicar-la, amb el compromís dels progenitors.

 

D’altra banda, un infant o adolescent es considerarà en situació de desemparament quan, per protegir-lo, se l’hagi de separar del nucli familiar. En aquests casos, la competència serà de la Generalitat.

 

La norma també estableix un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció. D’aquesta manera s’evita que els infants hagin de patir situacions d’incertesa, que a vegades l’alentiment dels processos d’oposició pot provocar. Fins ara, es podien iniciar en qualsevol moment, sense importar quan s’havia dictat la resolució.

 

D’aquesta manera, la nova regulació limita a tres mesos el termini per oposar-se judicialment a la declaració de desemparament. Paral·lelament, s’estableix un màxim de dos anys perquè els progenitors suspesos de potestat puguin sol·licitar el menor, sempre i quan s’hagin produït canvis en les circumstàncies que van provocar el desemparament.

 

En el cas de l’acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori abans de l’adopció, el termini que tenen els progenitors per oposar-s’hi és de dos mesos. D’aquesta manera, s’agilitza el procés d’adopció nacional.

 

 

La norma també crea la figura del procurador de la infància i l’adolescència, per tal de donar plena efectivitat al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat a ser escoltats. Aquesta figura s’encarregarà de la inspecció i l’atenció a les sol·licituds i queixes dels menors tutelats, així com de realitzar recomanacions i propostes en aquest àmbit

 

Per promocionar la participació dels infants i adolescents, el Projecte de llei crea un Consell de participació nacional. A més, també contempla la creació de Taules Territorials d’Infància, que coordinaran les diferents administracions i institucions implicades en la detecció i intervenció davant dels maltractaments infantils.

 

 

A més de l’acolliment familiar simple, l’acolliment en centre i l’acolliment preadoptiu, el Projecte de llei inclou dues noves modalitats: l’acolliment familiar permanent i l’acolliment familiar especialitzat, és a dir, l’acolliment en unitat convivencial d’acció educativa (UCAE).

 

D’una banda, l’acolliment familiar permanent es durà a terme quan el desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui possible l’adopció o no es consideri l’opció més favorable per al menor.

 

D’altra banda, l’acolliment familiar en unitat convivencial d’acció educativa està adreçat a infants i adolescents tutelats que requereixen d’una atenció més especialitzada: menors amb necessitats educatives especials (per causes psíquiques, físiques o sensorials); malalties cròniques i/o trastorns de conducta i grups de germans.

 

Aquest tipus d’acolliment requereix que un dels membres de la família compti amb una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents. Actualment, el Departament d’Acció Social i Ciutadania està treballant en un pla pilot per avaluar el funcionament d’aquest tipus d’acolliment. 

 

 

Aquest Projecte de llei reuneix en un sol text tota la legislació sobre infància i adolescència, tant aquella que s’adreça a la infància i l’adolescència en general, com aquella que regula la protecció dels menors en situacions de risc o de desemparament. L’objectiu és atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l’exercici dels seus drets i responsabilitats.

 

La nova norma situa l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats i actualitza la normativa que fins ara hi havia en aquest camp per adaptar-la a les noves necessitats i circumstàncies socials. També incorpora el principi de transversalitat en les polítiques d’infància i adolescència, ja que entén que la infància és cosa de tota la societat.