El Govern ha aprovat avui el nou decret de vacunacions sistemàtiques, que simplifica el procés de modificació o actualització del calendari vacunal en els casos que no comporten la introducció de noves vacunes. Aquestes modificacions les podrà efectuar el Departament de Salut d’acord amb les recomanacions del Consell Assessor de Vacunacions i tenint en compte la disponibilitat de recursos pressupostaris. 

 

El nou decret inclou la vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), que s’administrarà a les noies preadolescents que fan sisè curs d’educació primària, que habitualment tenen entre 11 i 12 anys d’edat.

 

Un altre aspecte destacat del decret és que consolida l’administració de la primera dosi de la vacuna triple vírica (TV) als 12 mesos d’edat, a més de la vacunació contra la varicel·la dels preadolescents susceptibles de contraure la malaltia. També es continua el programa pilot de la vacunació antihepatitis A+B fins el curs 2013-2014. Per altra part s'integren en el calendari les vacunes que s'administren sistemàticament a les persones adultes.

 

A Catalunya, l’efecte de les vacunacions ha permès eliminar els casos de poliomielitis, diftèria i rubèola congènita, reduint en més del 99% els de tos ferina (catarro), xarampió, parotiditis i rubèola. Això equival a evitar els més de 35.000 casos anuals d’aquestes malalties que afectaven als infants catalans tan sols fa 20 anys. Una part important d’aquest èxit es deu a l’activitat desenvolupada a partir de l’any 80 per la Generalitat de Catalunya amb l’assumpció de les competències de salut pública. Aquell mateix any es va publicar el primer manual i el primer calendari de vacunacions amb l’objectiu d’assolir elevades cobertures vacunals, especialment entre la població infantil. Des de llavors tres manuals de vacunacions i deu calendaris de vacunacions més corroboren l’esforç constant d’actualització en aquesta matèria.

La incorporació de la vacunació contra el VPH es fa seguint les decisions establertes el 10 d’octubre de 2007 al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, on es va acordar, per unanimitat, la inclusió de la vacuna contra el VPH dins del calendari de vacunacions de l’SNS. L’acord especifica que la vacuna s’ha d’administrar a les noies en una única cohort (un any de naixement o un curs escolar) seleccionada entre els 11 i els 14 anys d’edat i abans del 2010. Per tant, en cap cas i en cap lloc d’ Espanya es vacunen totes les noies entre 11 i 14 anys.

A Catalunya, la vacunació es durà a terme en l’àmbit escolar a noies de sisè curs d’educació primària.

 

El recursos necessaris per implementar la vacunació són molt elevats, al voltant d’uns 10 milions d’euros. Per aquest motiu, la decisió sobre la utilització de la vacuna amb recursos públics s’ha pres seguint criteris d’efectivitat i eficiència, vacunant un grup de noies joves abans que es puguin haver infectat pel VPH.

 

Per triar el grup al qual s’administra la vacuna, s’han seguit les recomanacions del Consell Assessor de Vacunacions que ha valorat, entre d’altres, els següents aspectes:

 

 

Els pares i mares rebran un fullet informatiu amb un consentiment informat.

 

Aquesta estratègia permet establir les condicions d’aplicació de la vacuna amb rigor científic i criteris racionals de finançament fent un ús eficient dels recursos públics, i és la millor garantia per promoure l’equitat.

 

La infecció pel VPH és una causa necessària, encara que no suficient, per desenvolupar càncer de cèrvix. Cada any es produeixen 256 nous casos (aproximadament un 3% dels tumors en dones) i 90 morts per aquesta malaltia. L’objectiu principal de la vacunació és la prevenció primària del càncer de cèrvix relacionat amb els VPH coberts per la vacuna.

 

Les vacunes són efectives per prevenir la infecció pels dos tipus principals de VPH oncògens, que són responsables aproximadament del 70% de casos de la malaltia. El 30% restant de casos esta produït per tipus no inclosos en la vacuna per als quals no és efectiva.

 

Les vacunes disponibles són segures. Han estat autoritzades per les agències reguladores EMEA i AEMPS, on el procediment de registre implica una exigència molt alta respecte a la seguretat. Els assaigs clínics realitzats en desenes de milers de persones han demostrat un bon perfil de seguretat, equiparable a altres vacunes adjuvades. A nivell internacional es ve utilitzant en més de 57 països.

 

La vacunació s’ha de considerar com un element més dins de les estratègies globals de prevenció del càncer de cèrvix, ja que les vacunes actuals no cobreixen tots els tipus de VPH oncògens, i per tant, no poden prevenir aproximadament un 30% dels càncers de cèrvix. La vacunació no pot substituir la prevenció secundària mitjançant les citologies periòdiques, que caldrà realitzar també en les persones vacunades. També és molt important recordar la importància d’utilitzar preservatiu en totes les relacions sexuals, com prevenció de qualsevol tipus d’infecció de transmissió sexual.

 

 

En relació amb la immunització contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis, mitjançant la vacunació amb dues dosis de vacuna triple vírica, que s’administraven als 15 mesos i als 4 anys d’edat, es va avançar la primera dosi de la vacuna als 12 mesos d’edat, arran de l’aparició d’un brot de xarampió a les regions sanitàries de Barcelona i el Camp de Tarragona, entre l’octubre de 2006 i l’abril de 2007. Una vegada finalitzat el brot, i un cop observats els canvis en els patrons epidemiològics d’aparició de malaltia, es va continuar recomanant que la primera dosi de la vacuna triple vírica s’administrés als 12 mesos i no als 15 com es feia abans de l’aparició del brot. Aquesta modificació la va valorar positivament el Consell Assessor de Vacunacions i es va acordar que seria consolidada en l'actualització del calendari de vacunacions.

 

D’altra banda, es considera adient continuar amb la vacunació contra la varicel·la dels preadolescents susceptibles de contraure la malaltia, en el sisè curs d’educació primària, on habitualment hi assisteixen les noies i els nois que tenen entre 11 i 12 anys d’edat.

 

També es manté la vigència del programa pilot de vacunació antihepatítica A+B, adreçat a l’alumnat de sisè curs d’educació primària, fins al curs escolar 2013-2014 inclòs, atès que en aquest curs el primer grup de nens i nenes vacunats sistemàticament contra l’hepatitis B durant el primer any de vida ja cursarà sisè de primària, moment en què la cobertura vacunal de l’hepatitis B en la població preadolescent d’entre 11 i 12 anys serà total, i farà que sigui innecessari continuar amb aquest programa pilot.