El Govern ha aprovat avui la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, el document que guia l’acció del Govern en matèria de política energètica. La revisió, prevista pel propi Pla, ha permès fer un primer balanç de la seva evolució, corregir les previsions d’acord amb l’actual context econòmic, actualitzar els objectius i les estratègies del document inicial i incorporar-hi noves línies de treball. El Pla de l’Energia manté com a finalitat avançar cap a un sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovador, competitiu i sostenible.

 

La revisió s’ha fonamentat en una nova prospectiva energètica de Catalunya amb l’horitzó a l’any 2030, elaborada per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), i recull les aportacions fetes pel Grup d’Experts en Energia constituït pel Govern l’any 2007. La Prospectiva Energètica 2030 planteja diferents escenaris possibles per a l’energia a Catalunya, tot establint uns trets definitoris de l’oferta -esgotament de les energies d’origen fòssil, encariment dels preus de l’energia i necessitat de limitar les emissions de CO₂- i dissenyant diverses estratègies per adaptar Catalunya a aquest nou context. De totes les previsions, s’ha escollit actuar intensament sobre la demanda per aconseguir una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, i en la qual es diversifica el mix energètic, maximitzant el pes de les energies renovables.

 

El compliment dels objectius fixats en la revisió del Pla de l’Energia 2006-2015, no només permetrà portar Catalunya cap a un nou model energètic i garantir el subministrament, sinó que a més contribuirà a mitigar el canvi climàtic -el cicle energètic suposa el 74% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya i el 90% de les emissions de CO₂- i donarà lloc a un nou sector d’activitat, vinculat a l’estalvi i l’eficiència energètica i les energies renovables, de referència per a l’economia catalana.

 

La importància de l’energia en el conjunt d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya fa que les polítiques energètiques esdevinguin claus per abordar la lluita contra el Canvi Climàtic a Catalunya. Així, les actuacions establertes en el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 són l’eix fonamental per assolir els objectius establerts en el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008-2012, ja que el compliment del Pla de l’Energia suposa el 83,5% d’aquests objectius.

 

Un primer balanç del Pla de l’Energia de Catalunya permet determinar que s’ha aconseguit redreçar la política energètica cap a un model que garanteix el subministrament de qualitat, competitiu i respectuós amb el medi ambient. En matèria d’estalvi i eficiència energètica, la tendència en el consum d’energia ha canviat: s’ha contingut la demanda d’energia en ple període d’expansió econòmica. Això ha permès que la intensitat energètica, és a dir, el consum d’energia per unitat de PIB, s’hagi reduït un 2,5% anual en el període 2003-2007, xifra que ja supera les previsions del pla inicial (1,74% anual).

 

Les energies renovables han seguit una evolució desigual. En conjunt, el seu pes en el balanç energètic s’ha reduït fins al 2,8% del total de l’any 2007, degut als efectes de la sequera sobre la capacitat de producció hidroelèctrica del país. Així, tot i que algunes tecnologies han superat les expectatives fixades en el document inicial -com ara la solar fotovoltaica, amb 161 MW instal·lats el 2009 davant d’una previsió 100 MW l’any 2015- i d’altres com l’eòlica s’ajusten al ritme previst amb l’horitzó 2015, algunes fonts energètiques no han seguit l’evolució prevista -com és el cas de la biomassa o els residus renovables.

 

En matèria d’infraestructures, l’aplicació del Pla de l’Energia està tenint resultats palpables, fins al punt que l’indicador de la qualitat del subministrament elèctric, el TIEPI, ha marcat mínims històrics a Catalunya l’any 2008 (situant-se en 0,98 hores) i la xifra de microtalls ha descendit pràcticament un 50%.

 

Amb aquest objectiu, i atenent els condicionants del sector i les recomanacions dels experts, el Pla ha redefinit algunes de les magnituds fixades com a meta per a l’any 2015 en l’edició original, i també ha posat al dia les estratègies per assolir-los. Pel que fa la demanda, es redueix la previsió de la demanda final un 16%, fins als 15.097,8 ktep. Pel que fa l’oferta, en matèria d’electricitat, la producció s’ajustarà a la demanda i caurà un 16,9%, fins als 59.302,6 GWh l’any 2015. Dins d’aquest apartat, el pes de les energies renovables creixerà des del 23,5% del Pla original fins al 28%.

 

En l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica, els objectius fixats en la revisió superen significativament els de la versió inicial. En aquest sentit, i més enllà de la reducció de la demanda energètica, s’intensificaran les accions sobre els principals sectors consumidors d’energia i s’habilitaran noves línies de treball per augmentar la conscienciació social per contribuir a la disminució del consum d’energia. Tots aquest esforços es traduiran en una millora de la intensitat energètica, que disminuirà un 1,80% anual.

 

Pel que fa les energies renovables, s’ha procedit a ajustar els objectius a l’evolució de la demanda, dels mercats i dels recursos. La poca implantació dels biocombustibles o la reducció de la hidraulicitat, per exemple, són factors que han influït en el dibuix d’aquest nou panorama de futur, en el qual també destaca el manteniment de l’aposta per un elevat objectiu d’energia eòlica instal·lada (3.500 MW) o l’increment assignat a les diferents modalitats d’aprofitament de l’energia solar.

 

Tenint en compte que el Pla preveu una reducció significativa en la demanda d’energia, el pes de les energies renovables augmentarà en el conjunt del consum d’energia primària, passant del 9,5% del Pla de l’Energia original al 10% d’aquesta revisió. Ara bé, en termes absoluts, l’objectiu de consum d’energia primària d’origen renovable l’any 2015 es redueix un 8,3% (de 2.949,3 ktep a 2.703,4 ktep), fonamentalment a la rebaixa dels objectius de consum de biodièsel (deguda als nous compromisos fixats per la Unió Europea en matèria d’energies renovables al sector transport l’any 2020 i a les dificultats per garantir la sostenibilitat del recurs).

 

Per tecnologies, les noves previsions de potència instal·lada en generació elèctrica en l’horitzó 2015 són:

 

 

 

 

La revisió del Pla de l’Energia també recull totes les novetats en matèria de planificació d’infraestructures energètiques. En matèria d’electricitat, i atenent els criteris establerts en la nova Llei de Garantia i Qualitat del Subministrament Elèctric, el document inclou un conjunt d’actuacions (construcció de noves línies, repotenciació de línies ja existents, instal·lació de noves subestacions, ...) que tenen com a objectiu garantir el subministrament al conjunt del territori de Catalunya, millorar-ne els nivells de qualitat i de seguretat, i garantir la capacitat d’evacuació a la xarxa de la nova generació prevista. La millora del subministrament a l’àrea de Girona i el reforç de l’Àrea Metropolitana de Barcelona o de les Terres de l’Ebre són algunes de les infraestructures incloses en el Pla.

 

En matèria de centrals de generació, augmenta el nombre de centrals elèctriques de cicle combinat previstes l’any 2015 de 9 grups (3.579 MW) a 12 grups (4.932 MW) degut a les decisions empresarials existents actualment, si bé la seva producció bruta total serà inferior a la prevista en la versió original del Pla a causa de l’increment previst en l’aportació de les energies renovables i al gran nombre de cicles combinats previstos al sistema peninsular. En conjunt, doncs, les seves emissions de CO₂ seran també inferiors.

 

Pel que fa les infraestructures de gas, la planificació està orientada a incrementar la capacitat d’emmagatzematge, la diversificació en l’abastament mitjançant les connexions internacionals i el reforç de la xarxa per atendre els mercats. En aquest sentit, es tracta d’executar infraestructures d’emmagatzematge, tant al port de Barcelona com en magatzems subterranis; de construir noves interconnexions internacionals que permetin l’arribada de gas d’Europa que complementi el que procedeix d’Àfrica i de la regasificadora del port de Barcelona; i el reforçament de les xarxes de gasoductes urbanes i interurbanes. Figuren, com a principals infraestructures a executar, la interconnexió amb França i la connexió Viella-Frontera francesa.

 

 

El compliment del Pla de l’Energia tindrà repercussions directes en l’economia. El conjunt de mesures recollides suposaran per als consumidors un estalvi de 10.786 milions d’euros fins l’any 2015, dels quals 10.239,2 milions correspondran a les actuacions d’estalvi i eficiència energètica i 546,8 milions, a l’ús d’energies renovables. A més, també es reduiran en 6.731,4 milions d’euros la factura de la importació de combustibles fòssils i, es xifra que l’estalvi en emissions de CO₂ serà de 50,6 milions de tones, equivalents a 925,9 milions d’euros. A més, l’aplicació d’aquestes polítiques energètiques es traduirà en la creació de 80.000 llocs de treball directes, dels quals 55.000 associats al desenvolupament de les energies renovables i 25.000, al desenvolupament d’activitats relacionades amb l’estalvi i l’eficiència energètica.

 

Xifres en milions d’euros

 

Les actuacions recollides en la revisió del Pla de l’Energia s’insereixen en un context de crisi econòmica mundial i de reforma profunda del sector energètic. Per això, les mesures proposades en el document també tenen un forta repercussió econòmica, ja sigui per a la competitivitat del país com per a la millora de la balança comercial o com a factor de creixement econòmic. En aquest sentit, l’objectiu és aprofitar la consolidació del sector energètic a Catalunya perquè es converteixi en una indústria tractora per a l’economia catalana, que generi una oferta i demanda de serveis avançats i que requereixi de coneixements específics, és a dir, que suposi la creació de feina qualificada.

 

Per avançar en aquesta direcció, les línies de treball proposades en el Pla passen, en primer lloc, per consolidar la política de R+D ja engegada –que es reflecteix en mesures com la posada en marxa de l’Institut de Recerca en l’Energia de Catalunya (IREC)-, posicionant el país en altres nínxols de recerca com ara l’energia nuclear de fusió. La constitució i posada en funcionament del b-FUS (centre de recerca en matèria d’energia nuclear de fusió) ha de servir perquè Catalunya no només consolidi la seva aposta per la capitalitat en matèria de recerca en energia, sinó que permetrà generar sinèrgies amb les diferents tasques del projecte ITER que s’estan desenvolupant des de Barcelona. I, en segon lloc, també passen per impulsar un nou sector d’activitat, com són els béns i serveis relacionats amb l’estalvi i l’eficiència energètica i les energies renovables. El treball iniciat amb la constitució del Clúster de l’Estalvi i l’Eficiència Energètica de Catalunya s’intensificarà amb l’aprovació del nou pla estratègic de l’empresa pública Efiensa, amb l’objectiu de facilitar l’arrencada d’un sector amb unes grans potencialitats de desenvolupament.

 

En total, les actuacions incloses en la revisió del Pla per al període 2009-2015 requeriran una inversió de 1.053,8 milions d’euros de recursos públics, xifra que suposa un increment del 62% en relació al pressupost del Pla de l’Energia original. Aquest creixement del pressupost públic es deu a la necessitat d’accelerar totes les actuacions previstes en matèria d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables, principalment, i d’anticipar actuacions de base enfocades al mig i llarg termini, com ara la introducció del cotxe elèctric a Catalunya.