El Govern ha aprovat la proposta de revisió i designació de noves zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. A Catalunya, entre el 2004 i el 2007, s’ha produït un increment de les concentracions de nitrats a les aigües subterrànies. És precisament aquest increment que justifica l’ampliació de les zones vulnerables per presència de nitrats. Si la contaminació de nitrats de les aigües subterrànies es detecta amb molt retard, és molt difícil la desaparició dels contaminants.

 

La contaminació per nitrats és provocada per la pròpia dinàmica de l’aigua a través del sòl i de la permeabilitat del l’aqüífer afectat. Aquest fet exigeix l’aplicació de polítiques de prevenció per evitar la filtració dels nitrats. A les zones declarades vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats, els productors agraris i els ciutadans han de respectar unes normes més estrictes en relació a la gestió de fertilitzants. Això, però, no ha d’implicar una disminució de la productivitat i dels beneficis econòmics de la zona, sinó l’aplicació d’unes pràctiques de fertilització que previnguin la contaminació dels recursos hídrics. Des del 2004 fins ara, a les zones vulnerables s’han establert 56 noves granges i s’han ampliat 429 instal·lacions.

 

L’ampliació de les zones vulnerables s’ha realitzat segons tres criteris: la definició estricta de zona vulnerable que preveu la Directiva europea 91/676/CEE; la presència de nitrats i la seva tendència a l’augment; i la necessitat d’aplicar polítiques preventives per evitar la filtració de nitrats a les aigües subterrànies ja que no es pot esperar a prendre mesures quan les zones ja es troben afectades per la contaminació.

 

El Govern proposa ampliar les zones vulnerables a tres àrees: la Catalunya Central, les Terres de l’Ebre i l’àmbit del Segre-Garrigues. D’aquesta manera, els 322 municipis declarats vulnerables l’any 2004 s’incrementaran fins a un total de 421. Alguns d’aquests nous municipis tenen una afectació total i d’altres parcial. Les noves zones vulnerables proposades són les següents:

 

Osona: Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Martí d’Albars.

 

Anoia: els Prats del Rei i Sant Martí Sesgueioles.

 

Bages: Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellnou de Bages, l’Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria.

 

Berguedà: Avià, Berga, Casserres, l’Espunyola (excloent l’enclavament entre Navès i Montmajor), Gironella, Montclar, Montmajor (només l’enclavament entre Navàs i Viver i Serrateix), Olvan, Puig-Reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix.

 

Solsonès: Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona.

 

En l’àmbit d’aquestes comarques de la Catalunya Central, els aqüífers corresponents són els associats als al·luvials dels rius Cardener i Llobregat i el paleògens de la Depressió Central (Conca Llobregat). Amb aquesta designació, queda inclosa dins les zones vulnerables els al·luvials de la Depressió Central i els aqüífers locals que, segons un estudi, es trobava en risc de no assolir els objectius ambientals marcats per al 2015.

 

 

Baix Ebre: l’Aldea (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Aldover, l’Ampolla (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles, limitant a l’Est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de St. Pere i fins a mar), Camarles (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Roquetes, Tivenys, Tortosa (excloent els dos enclavaments occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes) i Xerta.

 

Montsià: Alcanar, Amposta (només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita), Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita (només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita), Santa Bàrbara i Ulldecona.

 

Ribera d’Ebre: Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre i Móra la Nova.

 

 

Garrigues: les Borges Blanques⁽¹⁾, Castelldans, l’Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Els Omellons, el Soleràs i els Torms.

 

Noguera: Albesa, Algerri, Balaguer⁽¹⁾, Castelló de Farfanya, Ivars de Noguera, Menàrguens⁽¹⁾, Os de Balaguer (només l’enclavament de Gerb) i Torrelameu⁽¹⁾

Segrià: Aitona⁽¹⁾, Albatàrrec⁽¹⁾, Alcanó, Alcarràs⁽¹⁾, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Benavent de Segrià, Corbins⁽¹⁾, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d’Escarp⁽¹⁾, Llardecans, Lleida⁽¹⁾, Massalcoreig⁽¹⁾, Montoliu de Lleida⁽¹⁾, la Portella, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs⁽¹⁾, Soses⁽¹⁾, Sudanell⁽¹⁾, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre⁽¹⁾, Torre-Serona, Vilanova de Segrià.

 

⁽¹⁾ Inclou la part restant del municipi no designada com a vulnerable el 2004.

 

L’àmbit d’aquestes comarques lleidatanes inclou les subconques que drenen cap a l’aqüífer al·luvial del Segre.

La contaminació per nitrats d’origen agrari és un problema de contaminació greu a les aigües subterrànies de Catalunya. La recuperació dels aqüífers contaminats és de difícil solució a curt termini i requereix un gran esforç de tots els sectors i administracions implicats -l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el Departament de Salut i l’Agència Catalana de Residus.