- Sala de premsa
- Notes de premsa
- Gairebé la meitat dels CAP presten atenció especialitzada en salut mental tres anys després de l'aplicació del Pla director específic
Direcció General de Comunicació
query_builder 16 juny 2009 14:21
event_note Nota de premsa
Gairebé la meitat dels CAP presten atenció especialitzada en salut mental tres anys després de l'aplicació del Pla director específic
- El Govern ha avaluat avui el compliment del Pla Director de Salut Mental i Addiccions aprovat el 2006 i que desenvolupa el nou model d’atenció d’aquestes patologies fins el 2015
- El 43% dels CAP catalans han millorat l’atenció als pacients amb malalties mentals gràcies al Pla, que ha comportat un increment del pressupost dedicat a salut mental en un 39%
- Un 30% dels pacients atesos a l’atenció primària tenen un trastorn mental
- En els darrers 6 anys, des del 2003, l’increment pressupostari destinat a salut mental ha estat del 103%
El Govern ha avaluat avui el Pla Director de Salut Mental aprovat l’any 2006 gràcies al qual un 43% dels Centres d’Atenció Primària de Salut (CAP) de Catalunya ja apliquen accions de prevenció i atenció especialitzada als pacients amb problemes de salut mental. Aquesta és una de les principals conclusions de l’avaluació del Pla, que planifica les actuacions en salut mental fins el 2015, i que ha comportat des que es va aprovar, un increment pressupostari per al tractament de la salut mental del 39%. Les accions de millora de l’atenció dels problemes de salut mental en els CAP s’han centrat en el desplegament d’activitats de prevenció, en la detecció precoç, el consell i l’impuls de grups psicoeducatius i s’han impulsat a 153 CAP de Catalunya.
Entre les diverses mesures previstes, el Pla ha impulsat accions a diferents col·lectius afectats a través del Programa Salut i Escola, implantat a 869 centres d’ESO, el Programa de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi, o la detecció precoç de bevedors de risc a l’atenció primària.
El Pla Director de Salut Mental i Addiccions aprovat el 2006 tenia com a principals línies estratègiques:
- Invertir en promoció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals i les addiccions.
- Millorar la resolució des de l‘atenció primària.
- Millorar la capacitat de l’atenció especialitzada per atendre les patologies emergents i pels grups de població més vulnerables.
- Oferir un model d’atenció integral a les persones amb trastorns mentals greus, de base territorial
Grau d’implantació del nou model d’atenció en salut mental
Programa | Grau d’implantació 2005 | Grau d’implantació 2008 |
Cartera de serveis de salut mental en Atenció Primària | El projecte no estava definit | 43% |
Urgències psiquiàtriques domiciliàries | Barcelona Ciutat | Barcelona ciutat, Hospitalet i Cornellà, i Regió Sanitària del Camp deTarragona |
Trastorn Psicòtic Incipient | El projecte no estava definit | 14% dels CSMA |
Atenció als adolescents amb problemes de consum | 2 experiències hospitalàries a Barcelona ciutat | 20 % CAS 22% CSMIJ |
Pla de Serveis Individualitzat (PSI) | 39,4 % d’implantació del territori | 80% del territori |
Trastorns Mental greus (TMG) | 46% d’implantació dels CSMIJ | 67% dels CSMIJ |
Rehabilitació comunitària | 12% d’implantació | 56% dels CD |
Pla de Reordenació dels trastorns del comportament alimentari | Regió Sanitària de Girona | Regions Sanitàries de Girona, Lleida, Alt Pirineu-Aran i Catalunya central |
Pla de reordenació de l’atenció a les ludopaties | Implantació 50% del territori | Implantació en el 85 % del territori |
CSMA: centres de salut mental i d'adults
CAS: centres d’assistència i seguiment a les drogodependències
CSMIJ: centres de salut mental infantil i juvenil
CD: centres de dia de salut mental
Accions principals
Algunes de les accions més remarcables per a la promoció de la salut mental i la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions són:
- Programa Salut i Escola, implantat en 869 centres d’ESO, amb una cobertura de 112.716 pacients i amb un total de 650 professionals d’infermeria implicats. De les 25.757 consultes, aproximadament un 32% són per motius de salut mental i addiccions.
- Programa de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi. L’estudi d’avaluació dut a terme després de 3 anys de funcionament del programa mostra que hi ha menys repeticions de temptatives de suïcidi, més temps de supervivència i menys ingressos en unitats d’aguts.
- Programa Beveu Menys: ha millorat la detecció precoç de bevedors de risc a l’atenció primària i ha incrementat la derivació per tractament especialitzat .
- Millora de l’atenció dels problemes de salut mental en els centres d’atenció primària de salut, mitjançant el desplegament d’activitats de prevenció, detecció precoç, consell i grups psicoeducatius. Aquestes accions s’han iniciat en 153 CAP, que representen el 43 % del total de CAP de Catalunya.
D’altra banda, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions ha permès millorar l’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries amb equips de suport especialitzats; l’atenció específica als infants i joves amb trastorns mentals greus; l’atenció als adolescents amb problemes de consum; l’atenció específica a la població adulta amb trastorns mentals greus i psicosi incipient; l’atenció a patologies emergents com són els trastorns de conducta alimentària, el joc patològic i d’altres socioaddicions, la hiperactivitat, el dèficit d’atenció i trastorns límits de la personalitat; l’atenció a poblacions vulnerables (sense sostre, immigrants i víctimes de la violència de gènere).
Totes aquestes actuacions han requerit un esforç pressupostari major cada any. En els darrers 6 anys, des del 2003, l’increment de la despesa destinada a salut mental ha estat del 103%.
Gairebé el 30% dels pacients atesos als CAP tenen un problema de salut mental
Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2006, els problemes de salut mental, ansietat i depressió afecten de manera important la qualitat de vida dels catalans (14% en homes i 28% en dones). L’impacte sobre la percepció de salut i qualitat de vida d’aquest trastorns és superior al d’altres malalties cròniques.
El 29,5% dels pacients atesos als CAP tenen un trastorn mental, essent la depressió el diagnòstic prevalent. En el període 2003-2008, el nombre de pacients atesos ha incrementat un 20% i l’activitat als Centres de Salut Mental un 57%. Les altes hospitalàries en aquest mateix període han experimentat un augment del 12%.
Un 6,8% dels infants de Catalunya presenten la probabilitat de patir un trastorn mental, un percentatge que és major en el grup d’edat d’entre 8 a 11 anys i en les classes socials més desfavorides.
L’any 2007 es van produir 371 morts per suïcidi (97 en dones i 272 en homes), una realitat que és més freqüent en el grup d’edat d’entre 35 i 44 anys i que representa, per darrera dels accidents de trànsit, la segona causa de mort en els joves d’entre 15 a 24 anys.
Pel que fa a la despesa en salut mental, els estudis del sistema sanitari mostren que el 10,8% del pressupost es destina a l’atenció als trastorns mentals, el segon gran grup que més inversió rep després de les patologies del sistema circulatori.
Increment del tractament de les addiccions de cocaïna i cannabis
Quant a l’atenció a les drogodependències, l’evolució de la demanda de tractament de desintoxicació ha canviat segons la substància addictiva de què es tracti. Així, ha incrementat la demanda de desintoxicació per cocaïna i cannabis, mentre que l’alcoholisme continua sent -des de l’any 1997- el motiu de demanda de desintoxicació més important amb 6.000 casos registrats l’any 2007.
El Govern a les xarxes
