El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat avui a la reunió de Govern l’Informe sobre la Seguretat a Catalunya, que inclou les dades de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC), que enguany compleix 10 anys i que és una experiència pionera a Espanya en la mesura científica de la (in) seguretat.

 

L’ESPC és un instrument per complementar l’estadística policial amb les opinions i percepcions dels ciutadans en matèria de seguretat i es va fer al llarg del primer trimestre de l’any 2009 (del 8 de gener al 2 d’abril) entrevistant una mostra aleatòria de 14.983 residents a Catalunya a partir dels 16 anys, als quals se’ls va preguntar sobre els records que tenien de fets delictius del 2008.

 

Es tracta de la primera ESPC feta un cop acabat el desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot el territori català, fet que permet tenir una visió completa de la valoració de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. 

 

L’informe presentat avui al Govern dóna compliment, com cada any, al mandat que estableix l’article 4.3 de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació dels sistema de seguretat pública de Catalunya i recull dades referides als cossos operatius de la seguretat que treballen a Catalunya.

Els Mossos d’Esquadra són la policia més ben valorada pels catalans, segons l’ESPC, amb una nota de 6,5 sobre 10, mentre que les policies locals obtenen un 6,1.
 

L’ESPC revela que ha millorat la valoració de la ciutadania vers el contacte amb el CME quan és a iniciativa dels ciutadans, amb una nota que ha passat del 6,4 al 6,6, mentre que quan és a iniciativa dels Mossos es manté en una nota estable del 6,8.

   

Segons l’ESPC, la victimització a Catalunya es va mantenir estable durant l’any passat. Les persones que s’han considerat víctimes d’algun fet delictiu, denunciat o no, (robatori, agressió, amenaça o coacció...) durant l’any 2008 és del 16,9% de la població, mentre que les víctimes d’il·lícits que elles mateixes no consideren delictius conformen un 3,4% addicional. La prevalença de la victimització s’ha mantingut, doncs, estable durant l’any passat a Catalunya.

 

També es manté el grup d’edat compresa entre els 16 i 25 anys com el col·lectiu més victimitzat, mentre que la gent de més de 65 anys experimenta un descens de victimització delictiva, que passa del 10,4 % l’any 2007 al 8,7% l’any 2008.                    

                               
Pel que fa a la valoració del nivell de seguretat que fan els catalans dels seus municipis de residència durant el primer trimestre del 2009, es manté en una puntuació de 6,1 sobre 10, igual que l’any passat i pràcticament estable des del 2003.                   

  

Amb poques variacions respecte a l’ESPC de l’any passat, continuen sent més les persones que opinen que la seguretat ha millorat (20,9%), front les que creuen que ha empitjorat (19,9%) i més de la meitat de la població (54,9%) continua pensant que la seguretat es manté igual.

 

Es manté estable la puntuació que donen els catalans al nivell de seguretat de Catalunya, amb una nota mitjana de 6,1 punts sobre 10, i destaca l’increment de persones que pensen que ha millorat la seguretat al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on fa un any es van desplegar els Mossos d’Esquadra.

 

La nota mitjana del nivell de seguretat va pujar l’any 2008 a la ciutat de Barcelona (+0,1), al Camp de Tarragona (+0,1), a les Comarques Centrals (+0,1) i a la Regió de Ponent (+0,1); es va mantenir en la mateixa puntuació a la Regió Metropolitana de Barcelona; i va baixar a Girona (-0,6) i al Pirineu Occidental        (-0,1), tot i que aquesta regió policial continua sent la que obté una major nota, un 7,2, en nivell de seguretat.

 

A les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona, pràcticament una de cada tres persones creuen que els nivells de seguretat ha millorat amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra.

 

El Pirineu Occidental, la Regió de Ponent i les Comarques Centrals són les que obtenen la millor nota en nivells de seguretat, amb un 7,2, 6,7 i 6,7, respectivament, mentre que la ciutat de Barcelona obté un aprovat alt amb un 5,7 sobre 10.

  

Les dotacions policials i de bombers van créixer l’any passat fins a situar-se en 31.797 efectius, comptant tant els mossos d’esquadra, com els policies locals i els agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

El Cos de Mossos d’Esquadra va incorporar l’any 2008 un total de 1.128 agents nous, mentre que les policies locals van sumar 173 efectius, i les forces i cossos de seguretat de l’estat (Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia), van replegar 190 agents.

Només el cos de Mossos d’Esquadra va augmentar la ràtio d’agents per cada mil habitants fins arribar a 1,92 agents, mentre que la policia local manté la ràtio en 1,51 agents per cada mil habitants degut a l’increment de població i baixa a 0,89 agents per cada mil habitants la ràtio de les forces i cossos de seguretat.

Actualment són 211 dels 946 municipis catalans els que disposen d’un cos de policia local. Els municipis amb policia local abasten un territori on viu més del 85% de la població de Catalunya.

La fi del desplegament encara mostra un dèficit d’efectius pel que fa als Mossos d’Esquadra i per això és previst que el nombre d’agents de la policia autonòmica s’incrementi d’aquí al 2015 per arribar a tenir entorn dels 18.000 agents, segons l’acord assolit a la Junta de Seguretat de Catalunya de l’any 2006.
 

Aquest increment progressiu permetrà arribar a la ràtio de 4,5 policies en el conjunt de totes les policies per cada 1.000 habitants aprovada pel Parlament de Catalunya i eixugar el dèficit existent en l’actualitat en la ràtio policia/habitants amb motiu del constant increment demogràfic.
 

Respecte a la dotació de bombers de la Generalitat, ha continuat el creixement del personal operatiu fins a arribar, l’any 2008, als 6.195 efectius, entre funcionaris i voluntaris, que significa un 1,5 % més que l’any 2007.

  

Sobre l’activitat delictiva registrada, durant l’any passat els Mossos d’Esquadra i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van registrar 57,64 delictes i faltes penals per cada 1.000 habitants, que suposa un lleuger increment de 2,03 punts per cada mil habitants.

 

Mentre que les denúncies presentades per delictes va créixer 1,80 punts sobre 1.000 habitants, les denúncies per faltes penals va augmentar 0,22 punts.

 

Aquest augment del registre policial pot tenir una explicació en un major aflorament de determinats delictes, com ara els de violència masclista, una major conscienciació per denunciar els fets i una major facilitat per presentar denúncies, amb l’obertura de noves comissaries i oficines d’atenció al ciutadà.

 

En termes generals, tant en dades absolutes com relatives, es produeix un increment poc significatiu dels fets penals (delictes i faltes) amb algunes excepcions notables pel seu ressò social, com és el cas dels homicidis (consumats i temptatives), que es redueixen gairebé un 10%.

Pel que fa als delictes denunciats contra les persones, van pujar lleugerament un 0,21 punts sobre mil i van baixar 0,39 i 0,13 sobre 100.000 habitants les temptatives i els homicidis consumats, mentre que la resta de delictes contra les persones es van mantenir més o menys estables, excepte els relacionats amb la violència masclista, que van augmentar 1,11 punts per cada mil habitants, sens dubte per la major conscienciació social de les dones per denunciar els maltractes que pateixen. 

Sobre els delictes contra el patrimoni, l’Informe de Seguretat recull un petit creixement de les denúncies d’1,57 punts sobre cada mil habitants, amb una taxa de 25,59 sobre mil habitants. Els furts es van situar en una taxa de 6,30 per cada mil habitants, 0,25 punts més que l’any anterior, mentre que els robatoris amb força es mantenen amb un nivells semblants a l’any 2007, amb només un increment de 0,05 punts.                    

La violència masclista en tots els seus aspectes és un dels delictes que els experts consideren invisible, perquè moltes vegades no es denuncia i es comet en àmbits privats. La tasca de les administracions per aflorar i fer visible aquesta problemàtica es nota cada any amb l’augment de les denúncies.

 

L’Informe de Seguretat corresponent a les xifres registrades del 2008 destaca un important augment de les denúncies presentades per violència masclista que va passar d’11.146 l’any 2007 a 14.337 l’any 2008, que significa una clara emergència de la violència soterrada en l’espai privat o familiar. L’informe també evidencia un clar augment de les denúncies que es realitzen en l’àmbit de la parella.

 

Pel que fa a les dones víctimes ateses pels Mossos d’Esquadra, que han incorporat agents especialitzats en violència masclista a tots els Grups d’Atenció a la Víctima de les comissaries, van passar de 10.234 l’any 2007 a 11.861 l’any 2008. També va créixer el nombre de detinguts per delictes en l’àmbit de la parella, de 5.927 l’any 2007 a 7.543 l’any 2008.

 

Pel que fa als detinguts, destaca que es va doblar el nombre de menors d’edat detinguts per delictes comesos en l’àmbit de la parella, de 25 a 51, xifra que hauria de fer reflexionar sobre els comportaments masclistes des de les edats adolescents. 

 

 L’opinió sobre la seguretat viària ha millorat entre els catalans en el darrer any. Més de la meitat de la població catalana, un 54,2 %, creu que la seguretat viària ha millorat, un 3,2% més que l’any anterior.

 

De fet, el principal objectiu del Pla de Seguretat Viària de Catalunya fins al 2010, que era el de reduir en un 50% el nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes respecte a l’any 2000, ja s’ha assolit, dos anys abans del previst.

 

I això malgrat que el parc de vehicles de Catalunya no ha deixat de créixer fins als 5.365.073 vehicles, dels quals un 62,8% són turismes i un 15,3% són camions i furgonetes. Les motocicletes augmenten un 0,5% en relació amb l’any anterior i representen l’11,6% del total de vehicles de Catalunya.
 

La tendència decreixent en l’evolució del nombre de víctimes mortals és molt més significativa en la zona interurbana, ja que s’observa una reducció del 54,7% entre el 2000 i 2008, mentre que en zona urbana aquesta reducció se situa en el 31,8%. En el darrer any, però, la reducció respecte a l’any anterior es troba força equilibrada entre les dues zones, ja que és d’un 13,2% en zona interurbana i d’un 13,3% en zona urbana.

El nombre de controls d’alcoholèmia s’ha continuat incrementant (fonamentalment dels preventius), i s’ha reduït per segon any consecutiu lleugerament el percentatge de conductors que donen resultat positiu.

 

El nombre de delictes contra la seguretat en el trànsit també s’ha incrementat notòriament, a causa bàsicament de l’entrada en vigor d’una reforma del Codi Penal que ha tipificat com a delicte conductes relacionades amb el trànsit que abans només constituïen infraccions administratives.

  

El nombre d’incendis forestals l’any 2008 va ser el més baix dels darrers 10 anys, com també ho van ser el nombre d’hectàrees cremades i el nombre d’hectàrees per incendi. Els incendis en zona urbana també varen disminuir encara que moderadament.

 

La Comissió de Protecció Civil de Catalunya va homologar l’any passat un total de 433 plans municipals de protecció civil sobre els diferents riscos.

 

 

 

    

Durant l’any 2008, es van activar 14 vegades el pla Transcat, per accidents de transport de mercaderies perilloses, 5 vegades el Neucat, per risc de nevades, 6 vegades l’Inuncat, pel risc de pluges fortes, 3 vegades el Camcat, per abocaments a l’aigua i 2 vegades el Procicat, el Pla de Protecció Civil de Catalunya, per la vaga de transportistes del mes de juny i per un incident d’un avió que va fer un aterratge d’emergència al Prat.

 

Al llarg de l’any 2008 es va realitzar el trasllat del servei 112 de Cerdanyola del Vallès a la seu del Servei d’Emergències Mèdiques a la Zona Franca, amb la incorporació de millores tecnològiques que van permetre incorporar al 112 el telèfon de la policia 088 i la preparació per incorporar-hi també el 061.

 

Durant l’any 2008, es van atendre més de 4,8 milions de trucades al 112. Del total de trucades fetes des de telèfons fixos al 112, un 68% de les trucades van ser fetes des de la demarcació de Barcelona, un 14% des de Tarragona, un 11% des de Girona i un 7 % des de Lleida.