El Govern ha donat avui el vistiplau a la proposta de nou model de finançament presentada pel Ministeri d’Economia i Hisenda. L’aval a l’acord servirà perquè el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, el traslladi demà al Consell de Política Fiscal i Financera de l’Estat.

 

 

 

 

En compliment de les previsions de l’Estatut, l’acord assolit representa un nou model. Els aspectes més destacats són:

 

 

 

El nou model de finançament s’estructura en tres blocs:

 

Aquest fons té per objectiu que totes les comunitats autònomes puguin prestar els serveis bàsics de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) en igualtat de condicions.

 

Està integrat pel 75% del tributs (la cistella d’impostos de cada comunitat autònoma) i una aportació del govern de l’Estat.

 

Tal com estableix l’Estatut, la variable bàsica per distribuir aquests recursos és la població, ajustada per factors com els costos sanitaris, la població en edat escolar i la de més de 65 anys, entre altres. El resultat d’aquest repartiment comporta una igualtat de recursos per habitant ajustat de totes les comunitats autònomes. És a dir, aquest bloc s’anivella al 100%.

El 25% de la cistella d’impostos no s’anivella. És dir, per primera vegada, la Generalitat es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans.

 

El model es completa amb dos fons: el de suficiència i el de competitivitat. El seu objectiu és fer viable la implementació generalitzada del nou sistema.

 

El fons de competitivitat s’instrumenta per compensar aquelles comunitats que amb l’actual model els recursos dels seus governs estan per sota de la mitjana o per sota de la seva capacitat fiscal. Aquest fons es reparteix d’acord amb la població de les comunitats afectades.

 

El fons de suficiència actua com a element d’ajust del model amb l’objectiu de garantir un guany mínim per a totes les comunitats, d’acord amb la distribució dels recursos addicionals que aporta el govern de l’Estat.

 

Aquesta estructura permet afirmar que el finançament de Catalunya avança cap a un model de relació de caràcter federal, ja que permet que una part de l’esforç fiscal que Catalunya realitza per sobre la mitjana es destini a la solidaritat, mentre que una altra part acabi revertint en majors recursos per als seus ciutadans. El sistema defineix, per primer cop, un criteri d’equitat i racionalitza el funcionament de la solidaritat interterritorial.

 

 

El nou model conté clars elements de bilateralitat. En primer lloc, Catalunya ha fixat la seva contribució a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. En segon lloc, ha pactat la millora del finançament de competències específiques de la Generalitat. Finalment, la pròpia negociació del model ha estat de govern a govern.

La Generalitat augmentarà la participació en els impostos estatals d’acord amb els percentatges que estableix l’Estatut.

 

 

 

A més, la Generalitat participa en el 100% dels següents impostos: successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, electricitat, matriculació de vehicles i vendes minoristes sobre determinats hidrocarburs i taxa del joc.

 

 

 

La Generalitat disposarà de més capacitat normativa sobre els seus tributs; és a dir, podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos. En l’IRPF, per exemple, podrà legislar sobre la tarifa (sols resta la limitació de la progressivitat), el mínim exempt (dins d’un marge del 10%) o les deduccions (d’acord amb el nou percentatge de cessió). En l’acord s’insta al govern de l’Estat a buscar fórmules perquè la Generalitat disposi de capacitat normativa en la fase minorista de l’IVA, d’acord amb la normativa europea.

 

Amb l’objectiu de reduir el desequilibri vertical, el govern de l’Estat aporta un volum de recursos addicionals que garanteixen a cada comunitat autònoma un increment mínim de recursos d’acord amb la distribució realitzada a partir de diverses variables. Els criteris més importants són la variació de la població en el període 1999-2009, que recull l’efecte de la immigració, o la població dependent.

 

El nou model preveu un mecanisme d’anivellament que compleix amb els dos preceptes bàsics que estableix l’Estatut a l’article 206 i, especialment, als articles 206.1 i 206.3.

 

 

Els nous mecanismes d’anivellament comporten que els recursos de la Generalitat se situïn, per primer cop, per sobre la mitjana després de l’anivellament. En concret, Catalunya estarà cinc punts per sobre la mitjana de les comunitats autònomes en recursos per càpita. En valors absoluts, l’increment de recursos que suposarà el nou model és molt semblant a les estimacions realitzades per reconegudes institucions catalanes.

La cistella d’impostos evoluciona en funció de la recaptació impositiva. El mecanisme d’anivellament s’actualitza anualment, és a dir, les variables bàsiques de repartiment es revisen any a any. Finalment, els fons complementaris d’ajustament s’actualitzen d’acord amb l’evolució dels ingressos tributaris de l’Estat.

El model entrarà plenament en vigor el primer any d’aplicació (2009), ja que des del primer any Catalunya quedarà per sobre la mitjana en recursos per habitant. L’aportació addicional que realitza el govern de l’Estat es durà a terme de forma gradual: el 70% el 2009, el 85% el 2010 i el 100% el 2011. També existeix una garantia per tal que aquesta dotació s’incrementi un 30% l’any 2012. Es tracta d’una millora addicional dels resultats fruit de la negociació.

 

Finalment, l’acord preveu la millora substancial del finançament d’aquelles competències que són específiques de la Generalitat de Catalunya, com per exemple les institucions penitenciàries i els mossos d’esquadra. Aquests recursos addicionals s’incorporaran i es consolidaran a la dotació del fons de suficiència.

 

A més, en el marc de les polítiques regionals, es crea el fons de cooperació, un instrument amb objectius semblants als de l’actual fons de compensació interterritorial (FCI).

 

 

Índex de recursos per càpita

(en índex 100)

 

 

 

 

 

Els indicadors bàsics per al càlcul de la població ajustada són:

 

 

Així doncs, el conjunt de la població influeix en el 97% del càlcul d’indicadors de necessitats. El 3% restant correspon a superfície (1,8%), insularitat (0,6%) i dispersió (0,6%).