El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei del cinema de Catalunya, que estableix un conjunt de mesures per enfortir la indústria cinematogràfica catalana i garantir la llibertat artística i de creació i la diversitat cultural i lingüística.

 

El Projecte de llei estableix el marc normatiu pel qual s’han de regir les indústries cinematogràfiques, la producció, la distribució, la comercialització i l’exhibició d’obres cinematogràfiques i audiovisuals, així com aquells aspectes relacionats amb el foment de la cinematografia i la preservació i difusió del patrimoni cinematogràfic.

 

En l’exposició de motius s’explica que, des de la perspectiva industrial, la normativa atorga al cinema el paper estratègic que li correspon com a motor de progrés econòmic. En aquest àmbit, l’articulat estableix mesures de caire industrial amb la creació de diversos fons de foment i té en compte l’adaptació del sector a l’era digital.

 

Des de la perspectiva cultural i social, el Projecte de llei pretén la preservació de la llibertat artística dels creadors catalans i dóna un impuls a les versions originals subtitulades, respectant així la integritat de l’obra artística.

 

El Projecte de llei també reflecteix una actuació especialment compromesa en el marc de les garanties de la diversitat lingüística. Avui en dia, el mercat cinematogràfic a Catalunya no garanteix de manera efectiva el dret dels ciutadans de Catalunya a escollir veure cinema en la llengua pròpia del país.

 

Els principis rectors del text són: la racionalitat, l’eficàcia, l’eficiència i l’equitat en l’assignació de recursos públics; la defensa de la diversitat cultural i lingüística; la defensa de la llibertat de creació artística i el respecte a la propietat intel·lectual; la coordinació entre els òrgans i entitats del sector públic en el desenvolupament de les seves polítiques en els àmbits regulats en aquesta Llei; la defensa de la lliure competència;la coresponsabilitat financera dels agents privats, i el dret de totes les persones a accedir a la cultura, als béns, als serveis culturals i al patrimoni.

 

 

L’any 2009, el 97,1% de les pel·lícules que van exhibir-se a Catalunya eren doblades o subtitulades en castellà, mentre que només el 2,9% van ser doblades o subtitulades al català.

 

Amb l’objectiu de garantir la diversitat lingüística, el Projecte de llei preveu que quan s’estreni un llargmetratge cinematogràfic a Catalunya, doblat o subtitulat, les empreses distribuïdores hauran de distribuir el 50% de totes les còpies en versió en llengua catalana i hauran de respectar aquest equilibri lingüístic en la publicitat que se’n faci.

 

Aquesta obligació s’ha de respectar tant en el còmput de les còpies distribuïdes en versió doblada com en el còmput de les còpies distribuïdes en versió subtitulada. Resten exemptes del compliment de l’obligació les obres cinematogràfiques en versió original castellana o catalana i les obres cinematogràfiques europees de les quals se’n distribueixin a Catalunya menys de setze còpies.

 

Aquesta obligació, segons recull l’articulat, es podrà implantar de forma progressiva amb un termini màxim de cinc anys. Les empreses distribuïdores podran aplicar plenament l’obligació en un període inferior si ho consideren convenient. El Projecte de llei també preveu establir mesures per garantir l’equilibri entre la distribució de còpies en les diferents llengües oficials a Catalunya, per raons de la població, del territori i la publicitat en català.

 

En el cas de la distribució per canals diferents a la projecció en sales d’exhibició, com és el DVD, el Projecte de llei preveu que se n’ha d’incloure la versió en llengua catalana en el menú d’idiomes.

 

Segons dades d’una enquesta del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, feta a 5.080 persones majors de 14 anys, el 82,4% dels catalans està d’acord o molt d’acord que les pel·lícules estiguin disponibles en les dues llengües oficials de Catalunya, mentre que només l’11,1% hi està en desacord.

 

Per tal de fomentar la difusió del cinema català i europeu en versió original subtitulada i potenciar la cultura cinematogràfica a Catalunya, el Projecte de llei diu que s’ha d’establir un Programa de concertació de pantalles cinematogràfiques de Catalunya, d’adhesió voluntària, amb l’objectiu de crear la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya. Aquesta Xarxa estarà formada per totes aquelles sales d’exhibició cinematogràfica, públiques i privades, que voluntàriament s’hi adhereixin mitjançant convenis de col·laboració estable amb la Generalitat de Catalunya.

 

La Xarxa Concertada de Pantalles ha de desenvolupar la seva activitat ajustant-se a les normes de defensa de la competència i regint-se pel principi de complementarietat amb l’oferta estrictament privada.

 

La Xarxa Concertada de Pantalles té per objecte la programació preferent de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics:

 

Així mateix, i amb l’objectiu de fomentar les VOS, el text aprovat avui estableix que el Govern haurà de trametre al Parlament un Projecte de llei per crear un impost per dotar el Fons de foment de l’exhibició en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present Llei.

 

Els subjectes passius de l’impost seran les empreses exhibidores. S’haurà de calcular sobre la base dels rendiments obtinguts del preu dels bitllets d’entrada de pel·lícules exhibides en versió doblada recaptats per les sales d’exhibició cinematogràfica.

 

 

El Projecte de llei estableix que es crearan els fons de foment següents:

 

 

 

 

 

 

 

El Projecte de llei estableix que l’Acord Marc per al Foment de l’Activitat Cinematogràfica i Audiovisualés l’instrument de coordinació i cooperació dels òrgans i entitats de la Generalitat de Catalunya en el foment de les indústries cinematogràfiques i audiovisuals. Formen part d’aquest acord l’Institut Català de les Indústries Culturals, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’Institut Català de Finances i el departament de la Generalitat competent en innovació i empresa. L’Acord tindrà una vigència d’entre tres i cinc anys.

 

La Llei exposa que l’Institut Català de les Indústries Culturals ha de vetllar perquè la lliure competència en el mercat no es vegi alterada i ha de posar en coneixement de l’Autoritat Catalana de la Competència o, quan procedeixi, de la Comissió Nacional de la Competència, els actes, els acords o les pràctiques de les empreses distribuïdores dels quals tingui coneixement i que presentin indicis de restringir la lliure competència. També ha de comunicar-los tots els elements de fet al seu abast i, en el seu cas, trametre un dictamen no vinculant de la qualificació d’aquests fets.

 

Aquesta obligació també afecta la pràctica de les empreses distribuïdores d’exigir la contractació de pel·lícules per lots, de manera que per aconseguir l’exhibició d’una s’ha d’acceptar la contractació d’altres pel·lícules.

El Projecte de Llei també estableix que el Govern, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei, ha d’impulsar, en el marc de la Comissió de convenis col·lectius del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, l’elaboració d’un estudi sobre la negociaciócol·lectiva en l’àmbit cinematogràfic i audiovisual amb la finalitat de conèixer l’estructura o mapa de la negociació col·lectiva del sector iles condicions de treball aplicables als treballadors que hi presten serveis, per a la millora de la qualitat, les garanties i l’ocupació.

 

Tal com es recull a la disposició addicional primera del Projecte de llei, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure l’accessibilitat a les obres cinematogràfiques de les persones amb discapacitat física o sensorial, vetllant per un ús regular, normalitzat i sense discriminació dels mitjans audiovisuals.

 

Els ajuts d’impuls a la recerca, el desenvolupament i la innovació han de tenir en compte com a requisit d’accés la incorporació de sistemes d’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual, així com un sistema de subtitulat especial que permeti la comprensió de les obres cinematogràfiques per part de persones sordes i amb discapacitat auditiva. Així mateix, s’ha de promoure que les sales d’exhibició disposin d’espais reservats per a persones que utilitzin cadira de rodes o que tinguin algun tipus de discapacitat física que els impedeixi acomodar-se a les butaques de les sales.

 

El règim d’infraccions i sancions previst en aquest Projecte de llei s’ajusta a allò que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.Les infraccions de les obligacions previstes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus i les sancions oscil·len entre els 75.000 i els 4.000 euros.

 

Pel que fa a l’incompliment de l’obligació de distribució, la sanció pot ser de 5.000 a 1.000 euros per còpia que no compleix amb l’obligació, en funció de si representa una infracció molt greu o bé una de lleu. Aquestes sancions s’han d’augmentar amb la quantitat resultant de multiplicar el rendiment mitjà obtingut per totes les còpies distribuïdes pel nombre de còpies distribuïdes amb incompliment de l’obligació de distribució.