- L’Audiència de Barcelona i les jurisdiccions contenciosa i social, que actualment ocupen tres edificis diferents, s’ubicaran en un de sol per evitar la dispersió
- La seu del Departament de Justícia es traslladarà a l’espai que ocupa el Centre Penitenciari de Wad Ras per tal de millorar la coordinació i l’atenció al ciutadà
- El Centre Penitenciari de Preventius de la Zona Franca augmentarà la seva capacitat en 400 places fins a les 1.200
El Consell de Govern ha analitzat avui el Projecte sobre els Edificis Judicials i els Equipaments Penitenciaris a la ciutat de Barcelona, que planifica les infraestructures judicials i penitenciaries pels propers anys a la capital catalana. Aquest document, presentat per la consellera de Justícia, Montserrat Tura, té com a objectiu redimensionar les infraestructures existents per adaptar-les a les necessitats i la demanda dels ciutadans.
El document conclou que cal concentrar les seus judicials per garantir la renovació de la infraestructura judicial i penitenciària de Barcelona i així donar millor servei als ciutadans. La primera de les grans concentracions es produirà a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i la segona, es farà als edificis judicials del passeig Lluís Companys on a banda dels que hi ha actualment, s’hi allotjaran les seus de les jurisdiccions contenciosa i social.
En concret, el Projecte proposa prescindir d’una de les tres seus actuals ubicades a la Via Laietana, al centre de Barcelona, amb l’objectiu de reduir al màxim la dispersió dels serveis que s’hi ofereixen. D’aquesta manera s’allibera d’usos judicials els edificis de Via Laietana, pels quals hi havia prevista una reforma valorada en 20 milions d’euros. Aquest fet deixaria a disposició del Govern de la Generalitat un valor patrimonial de 40 milions d’euros. Les jurisdiccions que actualment ocupen Via Laietana, la contenciosa i la social, es concentrarien al nou edifici de Lluís Companys, on és previst que també es traslladi l’Audiència de Barcelona. Aquesta concentració és possible, segons un estudi acurat i respectuós de l’entorn de Lluís Companys, augmentant de 30.000 m2 a 45.000m2 aproximadament l’edificabilitat del solar on actualment s’ubiquen els jutjats d’instrucció i penals.
Al mateix passeig Lluís Companys s’hi mantindrà l’actual Palau de Justícia, que serà reformat i rehabilitat, per transformar-se en la seu dels màxims òrgans judicials de Catalunya: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Fiscalia Superior de Catalunya i el Consell de Justícia de Catalunya.
Trasllat de la seu del Departament de Justícia
El document també preveu la concentració en un sol espai de l’activitat del Departament de Justícia a la ciutat de Barcelona. La futura seu se situarà on actualment hi ha el Centre Penitenciari de Wad Ras, la presó de dones de Barcelona, concretament a l’illa situada entre l’avinguda Bogatell i els carrers Doctor Trueta i Àlaba. A més, també s’hi construirà un equipament penitenciari de règim obert, fet que exemplifica la normalitat amb que els ciutadans conviuen amb aquests equipaments en el seu entorn més pròxim. Amb aquesta operació, el Departament de Justícia disposarà d’un únic espai de propietat amb 25.000 m2 de sostre, ampliant en 6.000 m2 l’espai disponible. Per conjugar els dos equipaments, la seu del Departament i el Centre Obert, s’ha elaborat un estudi aquest mes de maig que confirma l’adequació d’usos dels dos equipaments en un sol àmbit.
El cost aproximat de la construcció del nou equipament és de 38 milions d’euros, gairebé el valor patrimonial que es deixaria a disposició de la Generalitat pels edificis desafectats. A més, cal tenir en compte l’estalvi anual de lloguers i els beneficis econòmics de la concentració de seus.
Actualment no existeix una única seu corporativa. El departament disposa de dos edificis de propietat (l’un situat al carrer Pau Claris, 81, on s’ubica la seu corporativa; i l’altre al carrer Aragó, 332, on hi ha la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil) i de sis espais de lloguer.
El conjunt d’aquestes tres actuacions de millora suposa una inversió de 267 milions d’euros, als quals cal contraposar els 176 milions d’euros dels rendiments que obtindrà la Generalitat dels actius immobles que queden sense usos judicials, penitenciaris i administratius.