La cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial que es va obrir el febrer passat beneficiarà 21 municipis d’arreu de Catalunya. Aquests consistoris rebran un total de 99 milions d’euros per cofinançar fins a un 50% els projectes de rehabilitació i millora dels barris designats.

 

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha informat avui al Consell Executiu de la resolució dels ajuts previstos a aquesta cinquena convocatòria de l’anomenada Llei de barris que té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació, millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d’aquesta manera, la seva cohesió social.

 

Els 99 milions d’euros d’enguany es destinaran a 22 projectes beneficiaris, presentats per 21 ajuntaments, i procedeixen del fons econòmic creat per la Llei de barris. Durant els dos mesos que s’ha mantingut oberta la convocatòria s’han rebut 58 projectes de 57 ajuntaments.

 

Els criteris que s’han tingut en compte per proposar els projectes que es poden beneficiar dels ajuts són els dèficits en equipaments dels barris, la regressió urbanística, la degradació progressiva de l’edificació, si presenten problemes demogràfics com la pèrdua o l’envelliment de la població, o bé un creixement massa accelerat perquè pugui ser assumit des del punt de vista urbanístic o de serveis. Igualment, s’analitza la presència característica de problemes econòmics, socials o ambientals greus. Les sol·licituds han estat analitzades per la Comissió de gestió del fons de foment del Programa de barris, que és l’encarregada de proposar al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que adopta la resolució definitiva, quines poden ser finançades i per quina quantia.

Així, s’ha valorat que els projectes incloguin millores de l’espai públic, rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis, incorporació de les tecnologies de la informació, provisió d’equipaments, supressió de barreres arquitectòniques, foment de la sostenibilitat, equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i equipaments, i programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica. La Comissió també té en compte el criteri d’equitat territorial a l’hora de fer la seva proposta.

 

-          Barcelona. La Barceloneta: el projecte presentat té com a principal finalitat la inserció del barri en l’entorn i amb la ciutat, amb la voluntat de trencar l’aïllament físic que pateix des dels seus orígens.

 

-          Barcelona. Maresme-Besòs: el projecte incideix en la rehabilitació dels edificis d’habitatges més degradats i la millora de la seva accessibilitat; la renovació de l’espai públic; els equipaments i la posada en marxa de programes adreçats a la cohesió social.

 

-          Caldes de Montbui. Centre històric: l’eix de l’estratègia és la rehabilitació urbana, aprofitant les oportunitats que brinda el patrimoni arquitectònic present a l’àrea, i contribuir a la rehabilitació d’edificis de vivendes per atreure nous habitants de generacions més joves.

 

-          Esparreguera. El Mas d’en Gall: inclou actuacions adreçades a resoldre situacions greus d’infrahabitatge; afrontar els abocaments directes a les rieres; urbanitzar l’espai públic; millorar l’accessibilitat; crear nous equipaments i fomentar la cohesió social.

 

-          Esplugues de Llobregat. Can Vidalet: l’objectiu central és dotar el barri dels recursos indispensables per tal d’assolir la seva recuperació econòmica, social i urbanística, compromesa per la seva situació d’origen i les noves realitats socials.

-          Figueres. Centre històric: concentra esforços per tal d’evitar el risc d’una doble segregació: territorial – del barri respecte del seu entorn- i social –amb una polarització en les condicions socials i econòmiques en què viuen els veïns.

-          La Pobla de Lillet. Les Coromines: es vol millorar les condicions d’urbanització, accessibilitat i edificació, així com proporcionar als veïns una oferta de serveis urbans dignes. Igualment, es treballarà per a la dotació d’espais i d’equipaments públics.

-          L’Espluga de Francolí. Nucli històric: el projecte té com a objectius pal·liar la regressió urbanística, revifar l’economia del barri, atendre les necessitats de la població més desfavorida i impulsar el teixit associatiu.

-          Mollet del Vallès. Barri de la Plana Lledó: l’objectiu del projecte és millorar la qualitat de vida dels ciutadans del barri mitjançant la seva transformació urbana.

-          Montcada i Reixac. Can Sant Joan: es pretén millorar l’accessibilitat i connectivitat amb el municipi, reurbanitzar els carrers interiors, pacificant el trànsit i prioritzant els vianants. Així mateix, es plantegen accions destinades a enfortir la xarxa social.

-          Òdena. Nucli urbà: els objectius són la manca de caracterització de l’espai, l’optimització de l’ús dels equipaments existents, el foment i la millora del medi ambient i transformar trencant la tendència a esdevenir un barri dormitori.

-          Olesa de Montserrat. Nucli antic: el projecte vol retornar el rol de centralitat urbana a l’àrea, a través de la implantació de nous equipaments públics en els quals s’impulsaran nous programes de dinamització social; la urbanització de carrers i places, millorant l'accessibilitat i el foment de la rehabilitació d’edificis.

-          Palafrugell. La Sauleda-carrer Ample: l’objectiu del projecte és impulsar les vies de connexió i corregir els dèficits urbanístics. Es pretén redirigir els processos d’exclusió cap a una integració laboral i social.

-          Roses. Casc antic: el projecte té tres eixos principals d’actuació: l’eix urbanístic, l’eix d’equipaments i l’eix social. Com a principals actuacions es troba la reurbanització dels carrers i la dotació d’espais verds.

-          Sant Cugat del Vallès. Les Planes: es proposa millorar la imatge del barri de les Planes i transformar la situació d’aïllament i marginalitat que pateix.

-          Sant Feliu de Codines. Nucli antic: el projecte proposa una intervenció integral per tal de superar els dèficits urbanístics, la saturació del centre pel trànsit de vehicles i l’estacionament, i la falta de dinamisme social i econòmic.

-          Sant Joan Despí. Les Planes: el projecte pretén millorar la permeabilitat interna del barri, recuperant espai públic; rehabilitar el parc immobiliari; crear nous equipaments; consolidar el teixit associatiu i fomentar l’activitat econòmica i comercial.

-          Santa Coloma de Gramenet. Nucli antic: el projecte pretén revertir aquestes dinàmiques negatives cap a un espai de convivència normalitzada, propiciant una reactivació econòmica de la zona central i creant iniciatives que permetin fixar població.

-          Terrassa. La Maurina : el projecte vol eliminar la fractura física i social entre el nord deficitari i la resta de barri, convertint la Plaça de la Maurina en el nou centre i connectar-lo amb la resta de la ciutat.

-          Tremp. Barri vell i Eixample: es pretén millorar la imatge urbana amb intervencions en façanes i condicionament de l’espai públic; impulsant l’activitat comercial i turística, i construint nous equipaments culturals i socials de qualitat.

-          Vic. Centre històric i la Calla: el projecte pretén trencar la divisió entre les dues zones que genera el riu, creant un àmbit més ampli del centre històric cap al sud de la ciutat d’una manera integrada.

A dia d’avui s’han resolt cinc convocatòries d’ajuts de la Llei de barris. En tots cinc casos, l’aportació de la Generalitat ha estat de 99 milions d’euros i la inversió total per convocatòria, incloent-hi l’aportació municipal, arriba als 198 milions d’euros.

Per tant, entre les cinc convocatòries s’han concedit ajuts a 92 barris, per un import total proper als 500 milions d’euros, que hauran generat una inversió de prop de 1.000 milions d’euros, tot beneficiant unes 700.000 persones. Les obres en la gran part dels casos s’estan executant i les millores urbanístiques i socials comencen a esdevenir una realitat.

Els projectes beneficiaris dels ajuts concedits fins ara abasten un ampli ventall d’actuacions, des de la millora de l’espai públic, la dotació d’espais verds, la rehabilitació i l’equipament dels elements comuns dels edificis, façanes o ascensors. També s’hi inclou la creació d’equipaments per a l’ús col·lectiu, centres cívics o el cablejat dels immobles per permetre als residents l’accés a Internet. Les millores per al condicionament físic dels barris es complementen sovint amb intervencions socioeconòmiques, com ara la posada en marxa de serveis de conciliació laboral i familiar o de dinamització del comerç de barri.

 

De les possibilitats d’intervenció que la Llei ofereix, els municipis han prioritzat la rehabilitació de l’espai públic dels barris i la necessària dotació d’equipaments en els seus projectes. Així, el 46,2% de la inversió total prevista a les quatre convocatòries resoltes anteriorment s’adreça a la millora de l’espai públic, seguida per un 22,2% del pressupost adreçat a la construcció o ampliació d’equipaments. A continuació se situa la inversió en rehabilitació d’edificis, amb un 9,3% del total; els programes d’intervenció socioeconòmica, amb un 8% del pressupost, i la millora de l’accessibilitat, amb un 6,9%.

 

 

 

El programa de millora de barris del Govern català ha merescut l’atenció de diversos col·lectius europeus, entre ells els arquitectes. La Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) va atorgar la setmana passada una menció especial al programa de rehabilitació i millora de barris del Govern que es desprèn de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Els arquitectes distingeixen així l’aproximació pràctica de la Llei a les necessitats d’aquests barris, així com el fet que es basa en intervencions de detall sobre el teixit urbà existent.

La Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) es va fundar el 1948 a Suïssa, amb l’objectiu de federar les diverses organitzacions nacionals d’aquesta professió. Actualment, té presència en 116 països i representa, mitjançant les seccions nacionals, més d’1,3 milions d’arquitectes dels cinc continents.

 

Coincidint amb la celebració, cada tres anys, del Congrés Mundial d’Arquitectes, la UIA atorga una sèrie de guardons distribuïts en quatre categories, cadascuna d’elles amb el nom d’un dels primers presidents de l’organització. La UIA va atorgar una menció especial del premi Sir Robert Matthew, en la categoria de millora de la qualitat dels assentaments humans, al Govern pel seu projecte de la Llei de barris i del fons econòmic que conté.

 

El jurat de la UIA, reunit a Bratislava el passat mes d’abril, va voler distingir la Llei de barris de Catalunya per la seva “aproximació pragmàtica en una sèrie de projectes de rehabilitació i planejament urbà que posen l’èmfasi en les intervencions de petita escala en barris específics del teixit urbà existent”. El premi va ser lliurat el passat 2 de juny al secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, en la cerimònia de clausura del Congrés Mundial de la UIA, celebrat a Torí.