D’acord amb la voluntat del Govern d’aplegar el màxim consens, el pla que ara s’aprova ha estat objecte d’un ampli procés participatiu, on hi ha intervingut administracions, ajuntaments, entitats i particulars, que han adreçat, en conjunt, més de 289 aportacions.

 

Així, respecte del document inicial que es va sotmetre a informació pública, el text que ara s’ha aprovat incorpora un seguit de modificacions, fruit de les diferents propostes analitzades durant aquest temps: 

 

Actualment, Catalunya compta amb una desena d’aeroports i aeròdroms, sumant-hi els dependents d’AENA i els que són titularitat de la Generalitat. El nou Pla d’aeroports tindrà en compte, a més de la millora d’aquestes infraestructures existents, la construcció d’11 nous aeroports i aeròdroms.

 

El nou Pla divideix les instal·lacions entre aeroports comercials i aeròdroms nous i existents d’aviació general i esportiva, i auxiliars.

 

 

El disseny d’aquesta xarxa permetrà donar resposta a les grans tendències del sector de l’aviació els propers anys, que dependran dels factors següents:

 

El Pla d’aeroports fixa unes estratègies qualitatives per a cadascuna de les instal·lacions.

 

Quant a Lleida-Alguaire, el baix cost esdevé una alternativa per poder desenvolupar el transport de passatgers. Els vols xàrter, habilitats especialment per unir destins fora de les rutes regulars, molt lligats a l’activitat turística, podrien trobar en els aeroports de Girona, Reus i Lleida-Alguaire una base complementària a l’aeroport de Barcelona.

 

El Pla compta amb l’existència de tres grans aeroports comercials, com són Barcelona, Girona i Reus, els quals tenen ja un Pla director en ple desenvolupament:

A banda d’aquests tres grans aeroports comercials, el Pla aposta per impulsar la construcció de tres infraestructures aeroportuàries més:

 

És el primer aeroport comercial promogut per la Generalitat, ja en construcció. Es posarà en funcionament el segon semestre de 2009 i es preveu que, a llarg termini, disposi d’una activitat de trànsit regular, de rutes europees punt a punt i de vols no regulars –xàrters– amb uns objectius de trànsit al voltant dels 400.000 o 500.000 viatgers anuals.

 

Pel que fa a la càrrega aèria, el Pla preveu aprofitar les sinergies amb les activitats de recerca, logística i industrials que es podrien ubicar en les hectàrees que hi ha previstes per a aquests usos a l’entorn de l’aeroport. Es proposa la propietat de la Generalitat i la gestió a càrrec de la iniciativa privada.

L’aeròdrom d’aviació general de la Seu d’Urgell està situat al municipi de Montferrer, i actualment no té activitat. El Govern de la Generalitat té la intenció de dur a terme una actuació en els propers mesos que permeti una propera reobertura d’aquest aeroport. Es tracta d’una primera actuació de condicionament de la infraestructura actual, tant del camp de vol com de les instal·lacions del costat terra, que permetran donar servei en una primera fase com a aeròdrom d’aviació general i corporativa.

 

Aquest aeroport es concep per donar servei a l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra, vinculat especialment al turisme de muntanya. El Pla especial urbanístic ha estat aprovat i es preveu en els propers mesos endegar el Pla director de l’aeroport, on es defineixin amb precisió les actuacions a dur a terme a mig i llarg termini.

L’objectiu principal d’aquest nou aeroport, que s’ubicarà entre Tortosa i Amposta, serà connectar la zona sud de Catalunya amb la resta del país, amb vols xàrter i aerotaxi, i donar suport als serveis públics sanitaris i de bombers.

 

Actualment, s’està iniciant el procés de tramitació, que ha d’incloure el Pla director i l’estudi de viabilitat econòmica, que permetrà també definir el model de gestió de la instal·lació i establir-ne el grau de participació pública i privada.

 

Es concep per donar servei a l’aviació general i empresarial, amb una localització que s’hauria d’ubicar a l’entorn de la regió metropolitana de Barcelona. La posada en marxa d’aquesta infraestructura permetria alleugerir la pressió creixent de l’aviació corporativa i esportiva sobre els aeroports de Barcelona i Sabadell.

 

Entre els paràmetres que hauria de complir aquesta ubicació es troba el d’estar a prop de Barcelona, gaudir de bones connexions viàries i ferroviàries i tenir possibilitats d’expansió, és a dir, disposar de terrenys al voltant per a activitats empresarials i complementàries.

 

Tot i que el Pla d’aeroports no assigna la localització del nou aeroport, si que acorda que aquesta elecció es farà mitjançant un procés de concurrència pública obert als ajuntaments que hi estiguin interessats. Una vegada es resolgui l’emplaçament, s’iniciarà l’elaboració del Pla director.

 

En aquest cas, les actuacions s’orienten en dues direccions: regularitzar la gestió, especialment en els que són de titularitat pública, i completar les inversions compromeses per la Generalitat.

 

En l’àmbit de la gestió, l’objectiu és acostar-se al model proposat per als aeròdroms de nova construcció, mentre que, en el cas de les inversions, a banda de completar les compromeses pel Govern català, els gestors també es podran beneficiar del fons d’ajut a la promoció per millorar les instal·lacions.

 

Actualment hi ha set aeròdroms: Sabadell, Igualada-Òdena, la Cerdanya, Empuriabrava, Calaf-Sallavinera, Sant Fruitós de Bages i Alfés. En aquests aeròdroms, tenint compte els plans directors, es proposen diferents actuacions de millora en les infraestructures i instal·lacions.

 

En el cas de l’aeròdrom de Sabadell, entre les seves funcions destaquen l’aviació general i l’escola d’aviació esportiva. Es troba afectat per un Pla director amb l’horitzó temporal de 2015, en el marc del qual ja s’han començat a executar obres de millora. Actualment, està classificat com a aeroport d’interès general i, d’acord amb l’Estatut, s’hauria de desclassificar per a ésser transferit a la Generalitat. En aquell moment, s’integrarà en la xarxa aeroportuària catalana en l’àmbit de l’aviació general.

 

El Pla d’aeroports preveu 7 aeròdroms nous. En aquests moments, ja s’estan tramitant els seus plans directors i tenen una ubicació definida en el territori: Lladurs, Cervera, Tremp, Arnes, Ribera d’Ebre, Prat de Moià, Viladamat. Els plans directors d’aquests nous aeròdroms preveuen una inversió conjunta superior als 25,68 milions d’euros.

 

El Pla preveu, a més a més, l’anàlisi de diverses ubicacions en les quals s’estudiarà la viabilitat per esdevenir aeròdroms. L’anàlisi de viabilitat es durà a terme durant la vigència del Pla. Les ubicacions que s’analitzaran són al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls.

 

Addicionalment, el Pla preveu el desenvolupament d’un altiport en les comarques del Pirineu a títol experimental. Es tracta d’una infraestructura de muntanya, força estesa a europea i Amèrica, pensada per l’aviació general. Es caracteritza per la baixa longitud de la pista i un fort pendent. 

 

El conjunt de les inversions promogudes per a aeroports i aeròdroms per part de la Generalitat de Catalunya i d’AENA ascendeix a 1.586 milions d’euros.

Les inversions proposades en els plans directors per als aeroports i aeròdroms que són competència de la Generalitat ascendeix a 394,22 milions d’euros. Del total de la inversió, 331,85 milions d’euros (el 84%) corresponen als aeroports comercials; 23,12 milions d’euros (6%) al desplegament de la xarxa d’aeròdroms d’aviació general i esportiva i auxiliars, i la resta (10%) a la millora i ampliació dels aeròdroms existents.

 

Segons els plans directors, les inversions previstes per AENA als grans aeroports comercials i a l’aeròdrom de Sabadell sumen un total de 1.191,7 milions d’euros.

 

Atès el nombre de noves instal·lacions previstes i les actuacions de millora que es desenvoluparan en les existents, la Generalitat estudiarà la dotació d’un fons d’ajut a la promoció.

 

Aquest fons permetrà finançar parcialment les inversions per a construir o millorar aeròdroms i se’n podran beneficiar els promotors públics o privats. Per tal de garantir el desplegament complet de la xarxa d’aeròdroms planificada, es calcula que el Govern hauria de dotar un fons de 62,47 milions d’euros.

 

Així mateix, s’estudiarà la conveniència de dotar un fons d’ajut a l’explotació per contribuir a sostenir les despeses ordinàries de funcionament, en el cas que l’interès general d’un aeroport així ho aconselli. Aquest fons garantirà la viabilitat de la instal·lació i el seu correcte manteniment a càrrec d’un gestor vinculat al territori.

 

Per tal de garantir el manteniment de les infraestructures construïdes, aquest fons s’hauria de dotar a partir de 2012, una vegada la xarxa d’aeròdroms estigui completament desplegada. El pressupost anual oscil·larà entre els 160.000 i els 200.000 euros.

Aquest Pla inclou també les línies mestres pel que fa als heliports. Catalunya compta actualment amb una flota d’uns 80 helicòpters distribuïts en 18 operadors, inclosos els institucionals, i 82 infraestructures heliportuàries.

 

No obstant això, es preveu que l’any 2012 més d’un centenar d’helicòpters tindran la seva base d’operacions a Catalunya. El 70% realitzarà activitats d’interès social –incendis, trasllats hospitalaris– i el 30% es dedicarà al turisme i la indústria.

 

Aquesta tendència és conseqüència, en part, de la millora tècnica dels helicòpters, que han anat incrementant els seus possibles àmbits d’utilització. Així, les perspectives de desenvolupament futur demanen unes infraestructures adequades.

 

En aquests moments, l’àrea metropolitana de Barcelona concentra entre el 50 i el 60% de l’activitat dels helicòpters, amb l’aeròdrom de Sabadell com a base de referència. Als Pirineus es concentren les 16 instal·lacions promogudes pel Govern relacionades amb els rescats i les emergències sanitàries. A la resta de Catalunya, les operacions estan lligades a operacions agrícoles al Delta de l’Ebre, control de trànsit o la plataforma petroliera de Casablanca.

 

Pel que fa als heliports, el Pla té com a objectius:

 

 

El Pla proposa estructurar una xarxa d’heliports en quatre nivells: