El Govern ha aprovat avui el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, per al compliment del Protocol de Kyoto. L’objectiu del Pla és contribuir en la part proporcional al compliment del compromís a l’Estat espanyol, però a la vegada està preparat per incorporar els acords que s’estan negociant a Europa per a la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al període 2013-2020.

 

L’objectiu de l’Estat espanyol és estabilitzar les emissions anomenades difuses (les no cobertes per la Directiva de comerç de drets d’emissions), que corresponen al transport, l’agricultura, el sector domèstic, de serveis i la indústria no inclosa en la Directiva, els residus i els dissolvents, en un increment no superior al 37% respecte a l’any base. Aquesta xifra prové del 15% acordat segons el compromís de Kyoto, el 2% a compensar pel creixement d’embornals i el 20% de drets d’emissió que l’Estat comprarà per compensar l’excés d’emissions difuses a través dels mecanismes de flexibilitat.

 

Catalunya té un gran espai competencial per mitigar les emissions de GEH en els sectors difusos. Per això s’ha marcat l’objectiu de no superar les emissions dels sectors difusos el 37% d’increment respecte l’any base. En valors absoluts, aquesta xifra s’estima en 36,55 milions de tones de CO₂ equivalent.

 

Segons les projeccions de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, basades en la taxa de creixement històrica de les emissions difuses a Catalunya, la incorporació de noves polítiques els últims anys i els canvis de comportament més favorable, així com en el creixement demogràfic i econòmic, es considera que per estabilitzar les emissions difuses a Catalunya caldrà aplicar accions que redueixin i evitin els increments d’emissions per un total de 5,33 milions de tones de CO₂ equivalent anuals durant el període 2008-2012.

 

El Pla marc català de mitigació del canvi climàtic quantifica els esforços a fer per cada sector i identifica les accions que cal dur a terme per a la mitigació de les seves emissions. Els esforços de reducció es concreten en:

 

Sector agrícola: 0,259 Mt CO2 eq/any

Construcció i ús d’habitatges: 0,447 Mt CO2 eq/any

Sector dels serveis: 0,314 Mt CO2 eq/any

Indústria no sotmesa a la Directiva: 1,159 Mt CO2 eq/any

Prevenció i tractament de residus 0,325 Mt CO2 eq/any

Transport i mobilitat: 1,86 Mt CO2 eq/any

Domestic Offset Projects (mecanisme dissenyat per estimular econòmicament la reducció interna de les emissions de GEH dels sectors no coberts per la Directiva de comerç de drets d’emissions): 0,966 Mt CO2 eq/any

 

El desplegament d’aquest Pla es durà a terme a través de dos programes d’actuacions específiques per als períodes 2008-2010 i 2011-2012, que concretaran les accions a desplegar, detallant el departament responsable, el pressupost, el termini d’execució i la previsió de reducció d’emissions.

 

El Pla català de mitigació ha estat elaborat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, d’acord amb el gairebé un miler de propostes rebudes de la societat catalana durant el procés participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, i acordat en la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, formada per tots aquells departaments de la Generalitat implicats: Medi Ambient i Habitatge; Economia i Finances; Política Territorial i Obres Públiques; Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Salut; Interior, Relacions Institucionals i Participació; Innovació, Universitats i Empresa; i Educació.

 

El cost global de la implementació del Pla s’estima en 196,1 milions d’euros a l’any (0,1% del PIB, calculat a respecte al PIB a preus de mercat del 2006), sufragats per l’Administració pública i amb la col·laboració de les empreses i d’altres institucions de la societat civil. A escala global, es pot considerar que el cost per habitant/any és de 27,48 euros.

 

Cal recordar que, segons l’informe Stern, en un horitzó del 2050 els costos de mitigació de les emissions seran aproximadament de l’1% del PIB, però el cost de no actuar pot arribar a ser del 5% del PIB i, en un escenari pitjor, de fins al 20%.