El Govern ha aprovat avui definitivament el Pla territorial de les Comarques Centrals, el Pla director territorial de la Garrotxa i el Pla director territorial del Penedès. Els tres documents són instruments de planejament que detallen les àrees més aptes per al desenvolupament urbanístic, les que es proposa protegir per raons ambientals, econòmiques i paisatgístiques, així com les previsions d’infraestructures de cada àrea en concret. Els tres plans tenen com a objectius principals:

 

 

Amb la voluntat que els instruments que han de regir la planificació territorial de cada àrea fins el 2026 siguin fruit del màxim consens amb el territori, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha sotmès cada pla a consulta dues vegades, prèviament a cada preceptiu període d’informació pública.

 

El Govern ja ha donat el vistiplau definitiu a tres plans territorials parcials i a tres plans directors territorials, comptant-hi els tres aprovats. Així, dels set grans plans territorials parcials que ordenaran les grans àrees de planejament, el Govern ha aprovat definitivament els de l’Alt Pirineu i Aran (juliol 2006) i el de les Terres de Lleida (juliol 2007), als quals s’afegeix avui el de les Comarques Centrals.

 

La resta de plans territorials parcials es troben també en una fase avançada. Així, l’Avantprojecte del Pla territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, es va fer públic el passat mes d’abril, ha estat sotmès a una primera consulta pública i ja s’està elaborant el document que rebrà l’aprovació inicial. D’altra banda, el DPTOP va aprovar inicialment el Pla territorial del Camp de Tarragona el passat mes de juliol, el qual es troba ara en ple procés d’informació pública. Així mateix, el Pla territorial de les Terres de l’Ebre se sotmetrà a consulta pública aquest mateix mes de setembre i el de les comarques Gironines dins de l’any que ve. Amb aquestes previsions es confirma que el conjunt de plans territorials quedaran aprovats dins d’aquesta legislatura.

 

El Govern ha aprovat avui definitivament el Pla territorial de les Comarques Centrals. El Pla ordenarà el creixement urbanístic de les comarques de l’Anoia, el Bages, Osona, el Solsonès i el Berguedà amb els objectius següents:

 

 

 

 

 

Per a assolir aquests objectius, el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori:

 

 

 

 

Es plantegen tres objectius estratègics: reforçar la xarxa urbana i ordenar el creixement urbanístic, potenciar i diversificar l’activitat econòmica, i limitar la dispersió de la urbanització.

 

La primera línia d’actuació suposa orientar els desenvolupaments urbanístics cap a les viles i ciutats amb major i millor capacitat d’acollida. Així, orientant els creixements urbans cap a un model més compacte i que reforci la xarxa urbana del territori, serà possible dur a terme polítiques d’habitatge eficaces i urbanísticament integrades, propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes, reduir la mobilitat obligada i facilitar el transport públic mitjançant, precisament, la polarització i la raonable compacitat dels assentaments.

 

El Pla també vol orientar la cooperació intermunicipal en la gestió del territori principalment per a la creació de sòl per a activitat econòmica i per a habitatge protegit, mitjançant la definició de dinou àmbits caracteritzats per la presència d’un sistema urbà. Així, proposa d’articular el territori en els següents sistemes urbans:

 

El Pla defineix unes polaritats principals en les àrees urbanes que exerceixen una funció de capitalitat, que tenen un pes demogràfic rellevant i unes bones condicions de connectivitat en el territori.

 

Les estratègies proposades pel Pla fomenten la protecció del patrimoni urbanístic, vertebren el territori i restringeixen la dispersió dels creixements urbans i la implantació d’edificacions aïllades. Paral·lelament, estableix les estratègies de desenvolupament que han d’orientar l’evolució urbanística dels nuclis històrics i les àrees urbanes i la regulació de les condicions de transformació del sòl no urbanitzable.

 

Pel que fa als diferents tipus de creixement, el Pla té en compte les característiques de cada municipi i la seva potencialitat futura. Així, es proposen diferents tipus de creixement : el potenciat, el mitjà i el moderat. 

 

El Pla distingeix diversos tipus de protecció del sòl no urbanitzable segons el seu valor i funció territorial i estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió de cadascun d’aquests. Els objectius són:

 

Protegir els espais naturals i garantir la connectivitat ecològica.

Protegir les àrees de valor agrícola.

 

En aquest sentit el Pla estableix tres categories de sòl – totes amb el règim jurídic de no urbanitzable – en el sistema dels espais oberts: sòl de protecció especial, de protecció territorial ide protecció preventiva, per a cadascuna de les quals es modulen les possibilitats futures, les condicions de transformació i les condicions d’admissió de noves edificacions.

El Pla tracta les infraestructures de mobilitat com a elements bàsics de l’ordenació del territori des de la perspectiva funcional i geogràfica de les comarques centrals.

 

Els objectius principals que el Pla pretén en aquesta matèria són els següents: preveure les infraestructures necessàries per a l’accessibilitat exterior i la connectivitat interior del territori; establir la correcta articulació entre les infraestructures de mobilitat i les àrees urbanes i propiciar la integració de les infraestructures en el paisatge.

El Pla incorpora projectes viaris de gran importància estratègica com són, entre d’altres:

 

 

El Pla fa del projecte de l’Eix Transversal Ferroviari de Catalunya un dels seus elements principals. A banda destaca :

 

 

 

 

El Govern ha aprovat també avui el Pla territorial de la Garrotxa, l’instrument que ha de guiar el desenvolupament urbanístic, la preservació del territori i l’encaix de les infraestructures a la comarca fins l’any 2026. El Pla té com a objectius:

 

·        Potenciar el paper central d’Olot i el desenvolupament de Besalú com a pols d’atracció comarcal

 

·        Ordenar el creixement urbanístic,evitar la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris i contribuir al manteniment de l’equilibri i la qualitat de vida al territori

 

·        Garantir l’execució de les infraestructures d’accessibilitat exterior i mobilitat interior de la comarca, tot vetllant per minimitzar-ne l’impacte ambiental

 

·        Protegir el paisatgesingular de la Garrotxa, emfasitzar els corredors ecològics de la zona volcànica i preservar els sòls agrícoles

 

 

El Pla territorial de la Garrotxa ordena l’àmbit dels 21 municipis de la comarca: Castellfollit de la Roca, Olot, les Preses, Riudaura, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas, Montagut i Oix, Mieres, Santa Pau, Agelaguer, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Tortellà, Sales de Llierca, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres.

 

Per tal d’ordenar el creixement de la Garrotxa, el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori:

 

 

 

Actualment, tot i el pes demogràfic d’Olot, es detecta un augment del creixement en els municipis de les corones urbanes més properes a la capital de la comarca. En paral·lel, la Garrotxa és una de les comarques amb més pes de les construccions unifamiliars, amb un 47% dels habitatges construïts els darrers anys, dibuixant un panorama d’urbanització poc densa.

 

El Pla territorial de la Garrotxa neix amb la voluntat d’ordenar el creixement urbanístic futur de la comarca. En aquest sentit es plantegen una sèrie d’objectius estratègics:

 

 

Per tal d’aconseguir-ho, el Pla articula la comarca en quatre sistemes d’assentaments, cadascun amb un pol d’atracció central: la conca alta del Fluvià, amb l’epicentre a Olot, que es considera el principal nus de vertebració del territori; l’àmbit de Besalú, que es beneficia d’unes creixents relacions amb Figueres i Girona, i les àrees de la vall d’Hostoles i de la vall del Llierca, que han de jugar un paper important en la vertebració urbana de la comarca.

Per altra banda, el Pla assigna a cada nucli urbà del territori una estratègia de creixement: potenciat, moderat, de millora urbana o de manteniment del caràcter rural.

1. Protegir els espais naturals i garantir la connectivitat ecològica entre els PEIN
2. Protegir els sòls d’especial valor agrícola
3. Preservar el paisatge com a valor patrimonial i identitari

El Pla territorial opta per un model en matèria d’infraestructures que faci compatibles la singularitat dels valors naturals de la comarca i el paper estratègic que ha de jugar el sistema urbà d’Olot com a node de comunicació entre les comarques costaneres i les de l’interior i pirinenques.

 

Els objectius principals que el Pla pretén en aquesta matèria són els següents:

 

En aquest sentit, el Pla inclou entre d’altres els projectes viaris següents:

 

o       Variant Olot nord-les Preses

o       Variant de les Preses

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat el Pla director territorial de l’Alt Penedès. Aquest pla avança, entre d’altres qüestions, les àrees més aptes per al desenvolupament urbanístic, les que es proposa protegir especialment per raons de paisatge i les de reserva d’infraestructures.

 

L’elaboració del Pla director territorial de l’Alt Penedès és fruit d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès per tal que la comarca disposi d’un instrument específic de planificació comprès dins l’àmbit del Pla territorial metropolità de Barcelona. El Pla ha estat elaborat de manera consensuada entre el DPTOP i els ajuntaments de la comarca.

 

El Pla director territorial de l’Alt Penedès abasta els 27 municipis de la comarca, que són: Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-rubí, Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, Pla del Penedès, el Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat de Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.

 

Aquest Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: assentaments urbans, espais oberts i infraestructures de mobilitat.

Una de les primeres línies d’actuació del Pla és l’enfortiment de l’estructura comarcal del territori penedesenc i reforçar els llaços entre les diferents poblacions. El document recull dades de població, equipaments, infraestructures i activitat econòmica per analitzar quines són les actuals relacions entre els nuclis de la comarca.

 

El Pla determina també una estratègia específica per a cadascun dels assentaments. Per fer-ho pren com a punt de partida l’anàlisi i la classificació dels assentaments, la valoració de la seva capacitat de transformació, el potencial de creixement, així com les limitacions derivades de la seva posició, accessibilitat o estructura física.

B. Espais oberts

El sistema d’espais oberts comprèn el sòl sotmès al règim del sòl no urbanitzable. La mostra de la importància que el Pla dóna a aquests espais és que cobreixen el 93% del territori de la comarca. El conjunt de directrius i estratègies proposades en el sistema d’espais oberts van encaminades a protegir els espais d’interès natural o agrari, moderar el consum de sòl i, especialment, a protegir el paisatge de la vinya, en tant que és factor identitari d’especial rellevància de l’Alt Penedès i actiu potencial de la comarca pel que fa a l’economia, l’ús social i la qualitat ambiental.  

El planejament estableix dos tipus de sòl de protecció especial:

 

El Pla proposa una xarxa viària i ferroviària que acompleixi les dues funcions bàsiques: garantir les condicions d’accessibilitat exterior de la comarca i assegurar la seva connectivitat interior. El Pla estableix una diferenciació clara de les vies que han de servir el trànsit de llarg recorregut i aquelles que han de servir sobretot per la vertebració de la comarca. Igualment, fa una aposta decidida pel transport públic amb la potenciació del ferrocarril. 

Així, estableix les següents previsions, que tenen diversos horitzons temporals segons la seva naturalesa: