Del 7 al 13 de febrer, la Filmoteca de Catalunya projectarà un cicle dedicat al cinema documental de Michelangelo Antonioni. El cicle, que ofereix una nova perspectiva a l’obra d’Antonioni, s’inaugura demà dilluns 7 de febrer a les 19:30 hores (Av. de Sarrià, 33 – Barcelona) amb una taula rodona organitzada amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. Hi intervindran Daniela Aronica, Josep Maria Català, Domènec Font i José Enrique Monterde abans de la projecció de Antonioni su Antonioni (2008), un documental de Carlo di Carlo amb entrevistes que el cineasta va concedir a la televisió italiana al llarg de la seva vida.

 

Cineasta de la introspecció i retratista de la crisi existencial de la societat burgesa, Michelangelo Antonioni (Ferrara, 1912 – Roma, 2007) va compartir la ficció amb el documental. L’autor de La notte, L’aventura o Blow Up va certificar les seves arrels neorrealistes amb Gente del Po (1943), el primer d’una sèrie de curtmetratges documentals que ja expressaven algunes de les constants estilístiques que defineixen la seva obra. L’exploració dels temps morts o una posada en escena on relacionava el paisatge amb als sentiments humans, ja eren presents en curts com Nettezza urbana (1948), L’amorosa menzogna (1948) o Superstizione (1949).

 

Després dels seus llargmetratges més celebrats en l’àmbit de la ficció, el 1972 va reprendre la seva tasca com a documentalista amb Chung Kuo (La Xina), un monumental retrat del país asiàtic. En la darrera etapa de la seva filmografia, ja afectat per una apoplexia que el va deixar sense parla i amb mig cos paralitzat, hi tornen a predominar els curtmetratges documentals: a Lisca Bianca (1983) torna al lloc on el 1960 va rodar L’aventura; a Fotoromanza (1984), va poder experimentar en el camp del videoclip; Kumbha mela (1989) recull una festa religiosa de la Índia; Roma 90 (1989) és un film sobre el Mundial de Futbol a Itàlia; a Noto Mandorli Vulcano Stromboli Carnevale (1992) i Sicilia (1997) filma paratges emblemàtics del seu país i Lo sguardo di Michelangelo (2004) esdevé el seu testament cinematogràfic, on filma els seus propis ulls mentre contempla el David de Michelangelo.

 

El programa de la Filmoteca també integra altres documentals sobre el director, com ara una anàlisi de la darrera seqüència de Professione: Reporter a càrrec d’André S. Labarthe o Fare un film per me è vivere (1995), dirigit per la seva dona Enrica durant el rodatge de Más allá de las nubes.