En matèria de dret civil català, la consellera ha apuntat com un dels reptes d’aquesta legislatura la redacció del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, corresponent a les obligacions i contractes, que completarà la redacció del Codi Civil català. La redacció del llibre sisè, força difícil i complexa ja que no té cap antecedent previ en el dret català, obligarà a fer una reestructuració de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya que permeti desenvolupar les tasques codificadores i d’harmonització al més alt nivell i que doni entrada a l’organisme a tots els estaments de la comunitat jurídica.

 

La titular del Departament ha anunciat que durant aquesta legislatura presentarà al Parlament de Catalunya, per a la seva aprovació, la Llei del protectorat, que comptarà amb millors eines per al control de les fundacions, però permetrà que aquestes puguin desenvolupar les seves tasques amb normalitat i agilitat.

 

En la seva intervenció, la consellera de Justícia ha destacat la necessitat d’impulsar el desenvolupament del Títol III de l’Estatut d’autonomia, modificant l’estructura actual de l’administració de justícia per adaptar-la finalment al model d’Estat autonòmic.

 

En aquest sentit, des del Departament de Justícia s’instarà a modificar la Llei orgànica del poder judicial per donar cabuda al Consell de Justícia de Catalunya com a òrgan descentralitzat del Consell General del Poder Judicial, convertir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l’última instància judicial a Catalunya i ampliar les competències autonòmiques en matèria de personal al servei de l’administració de justícia, assolint competències plenes normatives, executives i de gestió d’aquest personal. El Departament de Justícia demanarà també la revisió de la demarcació i planta judicial a Catalunya, prevista a l’Estatut.

 

Un dels grans reptes d’aquest Govern, i en particular del Departament de Justícia, serà la implantació del nou model d’oficina judicial. La consellera ha remarcat que la implantació d’aquest nou model i la gestió del canvi organitzatiu són molt complexes no solament pel gran consens que requereixen sinó també per l’actual situació de crisi econòmica, que no haurà d’aturar la modernització de l’administració de justícia. Així doncs, caldrà idear un pla estratègic de modernització que permeti dur a terme actuacions a mesura que millori la situació econòmica i, per a això, es crearan comissions de treball amb participació dels àmbits afectats.

 

El Departament de Justícia continuarà realitzant diferents actuacions per potenciar, ampliar i millorar l’ús del català a la justícia mitjançant la tasca dels dinamitzadors lingüístics, que estan desplegats per tot el país i s’ocupen de detectar les necessitats de formació en català, de donar assessorament lingüístic al personal que treballa en català i de fomentar-ne l’ús en les actuacions orals i escrites. Caldrà, però, implantar polítiques més actives en col·laboració amb el Departament de Cultura –titular d’aquestes competències- per la davallada sostinguda dels últims set anys del nombre de sentències en català.

 

En relació amb l’àmbit penitenciari, Pilar Fernández Bozal ha subratllat que les noves presons que s’han construït en els últims anys no han estat suficients per absorbir el creixement de la població penitenciària. El Departament, però, continuarà apostant per les mesures penals alternatives a la presó i altres fórmules alternatives a la judicialització dels conflictes socials, com la mediació i la reparació penals a tot el territori mitjançant la implantació d’un pla estratègic, fonamentat en el diàleg i el consens amb els operadors jurídics.

 

Pel que fa a l’orientació de la política penitenciària, la consellera s’ha compromès a donar continuïtat al model rehabilitador, instaurat des del primer Govern que va assumir les competències penitenciàries, i a fer del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) l’eina fonamental que permeti facilitar la reinserció de la població penitenciària a través del treball productiu a les presons.

 

Pilar Fernández Bozal també ha afirmat que caldrà treballar en alguns punts febles per poder assolir una justícia juvenil garantista i responsabilitzadora malgrat el dèficit de places en els centres educatius d’internament com a conseqüència de la gran desproporció entre el creixement de la població interna i l’insuficient increment dels recursos; l’obsolescència d’alguns equipaments i la manca de dotació de recursos humans pel que fa als equips multidisciplinars dels centres educatius i als equips de medi obert.

 

Finalment, la consellera ha anunciat que durant aquesta legislatura s’incentivaran les vocacions judicials a Catalunya i que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) desenvoluparà una tasca essencial en aquest sentit.

 

En la seva compareixença davant la Comissió de Justícia, la consellera ha estat acompanyada per diversos integrants del nou equip directiu del Departament: Jaume Erruz, secretari general; Carme Virgili, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia; Francesc Xavier Fabregat, director general de Modernització de l’Administració de Justícia; Ramon Parés, director general de Règim Penitenciari i Recursos; Joaquim Clavaguera, director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil; Santiago Ballester, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, i Roser Bach, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.