“La voluntat del Govern i la necessitat del país és començar l’any amb els pressupostos de 2022 aprovats. És imprescindible per poder tirar endavant el pla del Govern, però més enllà d’això hi ha el dia a dia de les catalanes i catalans que no pot esperar”. Així s’ha expressat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu extraordinari en el qual el Govern ha donat llum verda el Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022, també conegut com a “llei d’acompanyament” dels pressupostos de la Generalitat.

“La sanitat, l’educació, les empreses catalanes necessiten afrontar, arrencar amb optimisme, projectes de present i futur que només poden caminar de la mà dels pressupostos”, ha explicat Plaja. El text que s’ha aprovat aquest dijous es considera un pas necessari per a la tramitació dels pressupostos i recull un conjunt de mesures de naturalesa tributària –impostos i taxes–, però també d’altres que afecten l’àmbit administratiu i de funcionament de l’Administració i el règim jurídic de les finances públiques.

La portaveu ha recordat que dimarts el Govern va presentar el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022, que són els “més expansius i elevats de la història, amb 38.139 milions d’euros que aposten principalment per la despesa social, amb 3 de cada 4 euros dels comptes destinats a polítiques socials, i pensats per impulsar la reactivació de l’economia després de la pandèmia de la Covid i la transformació del nostre país”.

Davant d’això, Plaja ha subratllat que es volen aprovar “tan aviat com sigui possible amb el suport dels partits independentistes que van fer possible la investidura del president. És a dir, els partits que formen el Govern i la CUP, perquè són uns pressupostos socials, transformadors i que recullen els compromisos, els pactes i les aliances que ens han portat fins aquí”.

D’aquesta manera, Patrícia Plaja ha deixat clar que “el Govern vol aprovar aquests pressupostos amb la CUP”, ja que “la voluntat de transformació és compartida”. Plaja ha explicat que s’estan fent reunions i es “faran les que calgui”. “Aquests pressupostos són els de l’acord d’investidura, són els pressupostos de l’energètica pública, la renda universal bàsica i estem convençuts que serem capaços d’arribar a un acord”, ha afegit.

En aquest sentit, Plaja ha afirmat que els pressupostos són imprescindibles per seguir fent possible l’acord d’investidura amb la CUP. “El Govern està complint l’acord d’investidura: en només 5 mesos ja té en execució o planificades prop del 80% de les mesures del pacte amb la CUP i la meitat de les accions recollides en el pacte depenen de l’aprovació dels pressupostos”, ha detallat la portaveu.

Es modifiquen quatre tributs de la Generalitat

D’altra banda, en matèria fiscal, el Projecte de llei aprovat aquest dijous inclou algunes modificacions, la majoria de les quals de caràcter tècnic, en quatre dels tributs propis i cedits que gestiona i recapta la Generalitat. Així mateix, el text aprovat aquest dijous pel Govern preveu altres mesures financeres i en l’àmbit administratiu orientades a millorar la transparència pressupostària i optimitzar la gestió dels recursos públics. Les més destacades són les següents:

• Impost de Successions: S’amplia, excepcionalment, el termini actual de l’ajornament de l’impost sobre successions d’un a dos anys, amb la meritació dels interessos corresponents i sense l’obligació de dipositar garantia. La mesura resulta aplicable als fets imposables meritats a partir de l’entrada en vigor de la norma i fins al 31 de desembre del 2022; també en poden gaudir els contribuents que en el moment de l’aprovació d’aquesta llei ja hagin presentat la sol·licitud d’ajornament del tribut per un any o ja el tinguin concedit, i també els que es trobin en període de presentació i ingrés de l’autoliquidació. La finalitat d’aquesta mesura és que els ciutadans que reben herències disposin de més temps per aconseguir la liquiditat necessària per fer front al pagament de l’impost.

• Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient: S’introdueix l’afectació del 20% dels ingressos recaptats per la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, que es destinarà a nodrir un nou fons per finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica dels municipis que es troben en l’àrea d’influència de les centrals nuclears. També es concreta que l’afectació del 20% dels ingressos derivats de l’activitat del transport de l’energia elèctrica, ja  prevista a la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de creació d’aquest impost, s’integraran a partir d’ara en el Fons Climàtic.

• De fet, d’acord amb el text aprovat avui, el Govern en un exercici de transparència haurà de donar a conèixer al ciutadà el detall dels projectes que es finançaran amb recursos procedents d’aquests dos fons i d’aquells altres que també es nodreixen amb diners derivats de la recaptació dels tributs propis, com ara l’impost sobre les estades en establiments turístics (Fons per al foment del turisme), l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria (Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric), i més recentment, l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica (Fons Climàtic i Fons de Patrimoni Natural).

• Cànon de l’aigua: S’incorporen algunes modificacions en aquesta figura tributària que gestiona i recapta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb l’objectiu de reduir la càrrega administrativa a determinats col·lectius. En aquest sentit, i a l’efecte d’aplicació de la tarifa social, se simplifica el procés per acreditar el dret a gaudir de la dita tarifa per les persones i unitats familiars que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica. En aquests casos, seran els serveis socials els encarregats de presentar l’informe en nom d’aquestes persones perquè puguin acollir-se a la tarifa social.

• Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques: S’incorporen com a subjectes passius del tribut les societats inactives que no han formalitzat el seu procés de dissolució i que siguin titulars de béns no afectes a l’activitat que desenvolupava. Això ha de permetre una aplicació del tribut més ajustada a la seva finalitat.
• Tributació sobre el joc: A efectes del disseny de la política fiscal del joc, s’estableix una obligació formal de subministrament d’informació per part dels operadors de màquines recreatives i d’atzar a la Direcció General de Tributs i Joc. En concret, d’acord amb el text del Projecte de llei, els titulars d’aquests aparells que es troben en alguns establiments d’hostaleria i en establiments de joc hauran de facilitar, semestralment, aquelles dades relacionades amb la seva activitat del joc, com ara el nombre de partides jugades, imports de les quantitats jugades i dels premis concedits, entre d’altres. La mesura afectarà els exercicis 2022 i 2023.

• Política fiscal corporativa: Finalment, s’afegeix un nou capítol al text refós de la Llei de finances públiques que regula l’aportació d’informació fiscal per part de les entitats del sector públic. Aquesta mesura s’emmarca en l’acord de Govern de 23 de juny del 2020 que dissenya un model de política fiscal corporativa de la Generalitat i del seu sector públic i l’estratègia que el desenvolupa. L’objectiu de la mesura recollida en el projecte de llei és doble: d’una banda, establir un protocol d’actuació homogeni, integrat i coordinat en matèria fiscal que ha de permetre disposar d’una visió global de la fiscalitat de l’Administració de la Generalitat i del seu del sector públic, de manera que es puguin identificar i avaluar de forma periòdica els potencials riscos fiscals i adoptar mesures per reduir o mitigar els seus impactes; i, de l’altra, establir els mecanismes d’assistència i suport tributari als ens que conformen l’àmbit subjectiu de la política fiscal corporativa.

• Codi Tributari: S’afegeix una disposició addicional al llibre primer del Codi tributari que regula el subministrament d’informació i dades, per part dels òrgans i entitats que gestionen tributs, a favor de l’òrgan competent en matèria de tributs (que analitza i dissenya la política tributària); a favor de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya (que elabora estudis de recerca en matèria d'hisenda pública, dret tributari i gestió dels sistemes fiscals en matèria fiscal i tributària); i d’Ivàlua (que elabora estudis d’avaluació d’impacte dels impostos propis i cedits). La finalitat d’aquesta mesura és incrementar l’eficiència de l’Administració tributària de Catalunya i assolir un sistema fiscal més eficaç.

• 7 noves taxes. Finalment, en el capítol de mesures fiscals, s’actualitzen les quotes d’algunes taxes per ajustar els imports al cost dels serveis que presten, i se’n creen set de noves en àmbits com el de la salut animal; en matèria de fauna, natura i medi ambient o de la seguretat ambiental.

Mesures financeres, administratives i del sector públic

En el capítol de mesures financeres, administratives i del sector públic, el text incorpora diverses novetats relacionades amb la transparència pressupostària, el rendiment de comptes i l’optimització dels recursos públics.

Entre aquestes es destaca que el Govern concedirà un ajut extraordinari a les famílies perjudicades per la mort de la dona per una situació de violència masclista, perquè puguin fer front a les despeses de sepeli, trasllat o repatriació del cos de la víctima al seu país d’origen. També, en salut, abans d’acabar el contracte actualment vigent del 061 Salut Respon, el Departament de Salut haurà d’elaborar un full de ruta per internalitzar aquest servei.

Finalment, entre altres iniciatives, el text també contempla crear un nou fons per fomentar la reactivació econòmica dels municipis situats en l’àrea d’influència de les centrals nuclears amb la idea de poder-los reindustrialitzar per quan aquestes tanquin, a partir de la dècada de 2030. Es detalla que un 20% dels ingressos recaptats per la producció d’energia nuclear es destinaran a un nou fons per finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica dels municipis que es troben en l’àrea d’influència de les centrals nuclears.