foto rdp

Gonzàlez-Cambray: "És el Departament qui assumeix la responsabilitat davant la legalitat i garanteix el compliment dels projectes lingüístics dins les aules"

query_builder   31 maig 2022 15:05

thumb_up Acords del Govern

Gonzàlez-Cambray: "És el Departament qui assumeix la responsabilitat davant la legalitat i garanteix el compliment dels projectes lingüístics dins les aules"

  • El Departament d'Educació envia als centres educatius les instruccions per aplicar el nou Decret llei sobre l’ús de les llengües oficials als centres
  • La portaveu del Govern lamenta que “l’Estat ha abandonat els ciutadans catalans” amb relació a l’incompliment d’execució de la inversió de l’Estat a Catalunya
  • El Govern inicia el procés d’elaboració de l’Agenda estratègica del Pirineu 2030
foto rdp

El Departament d'Educació ha enviat aquest matí a tots els centres educatius les instruccions per aplicar el Decret llei aprovat ahir pel Govern sobre l’ús de les llengües oficials als centres. Unes instruccions que les direccions dels centres han rebut per correu electrònic i que emmarquen la situació actual pel que fa a les diferents iniciatives de promoció de l’ús de la llengua catalana.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que avui ha comparegut junt amb la portaveu del Govern Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu,  que en aquestes instruccions “és el Departament qui assumeix la responsabilitat davant la legalitat i explicitem que els projectes lingüístics s’han de complir dins les aules, els ha de conèixer la comunitat educativa i els docents i personal d’atenció educativa les han d’aplicar. No es pot  triar en quina llengua es fa la classe, la classe s’ha de fer  en l’idioma que explicita el projecte educatiu, i els últims responsables són els docents i el personal d’atenció educativa”.

El titular d’Educació ha refermat que “el Departament d’Educació assumeix tota la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que validem. Ja vam dir que la màxima prioritat és fer el que calgui per protegir jurídicament les direccions, els mestres i professors i els projectes lingüístics davant les ingerències dels tribunals”.

Així, s’ha comunicat als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics que, a partir d’avui:

  • La direcció del centre ha de verificar el seu projecte lingüístic abans del 30 de juny, amb l’assessorament de la inspecció educativa i dels equips de llengua i cohesió social.
  • Ho farà responent a un qüestionari de 7 preguntes binàries -s’han de respondre només amb un sí o un no-, que permetrà validar o invalidar el projecte lingüístic del centre.
  • La resposta afirmativa a totes les preguntes comportarà que el projecte s’ajusta a normativa –el Decret llei d’elaboració, aprovació i revisió dels projectes lingüístics aprovat ahir pel Govern-.
  • La resposta negativa a alguna de les preguntes suposarà que no s’ajusta a norma i que caldrà modificar el projecte lingüístic. Un cop adaptat de nou, es procedirà a l’aprovació de la modificació per part del consell escolar –als centres públics- o per part de la titularitat del centre en cas dels concertats –escoltant prèviament al consell escolar-. Aquestes actuacions s’han de dur a terme en el termini més breu possible durant el curs 2022-2023, amb caràcter general durant els sis primers mesos.

El Departament d'Educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida. Les instruccions determinen que el projecte ha de ser conegut per tots els membres de la comunitat educativa que han de vetllar pel seu compliment. Els docents i el personal d’atenció educativa no poden optar per un ús de la llengua diferent del previst en cada projecte lingüístic. La inspecció farà seguiment de l’aplicació del projecte de cada centre durant les seves visites ordinàries o dins d’un pla d’actuació específic.

Incompliment de les inversions a Catalunya

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha lamentat un cop més l’incompliment d’execució de la inversió de l’Estat a Catalunya, d’acord amb les dades fetes públiques ahir per la Intervención General de la Administración del Estado (IGAE). Plaja  ha lamentat que “una vegada més la història es repeteix” tal com evidencien les dades segons les quals la inversió de l’Estat a Catalunya durant l’any 2021 ha estat molt inferior a la pressupostada. “Els catalans no es mereixen un estat que els ha abandonat i que actua sistemàticament perquè no millorin les seves condicions de vida”. La inversió del 2021 és “especialment greu” ha dit, en constatar que s’han executat 740 M€ dels 2.068 pressupostats/promesos, és a dir, un 35,8%. “Catalunya ha passat de ser el territori on es va prometre més inversió a ser on menys s’ha executat aquesta inversió. Hi ha 1.328 milions d’euros que no sabem on són” ha denunciat la portaveu del Govern. En aquest sentit, ha avançat que des del Govern s’ha posat en marxa un requeriment a la ministra Isabel Rodríguez, presidenta de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, per tal que doni les explicacions oportunes sobre aquest incompliment.

  

Agenda estratègica del Pirineu 2030

El Govern ha iniciat el procés d’elaboració de l’Agenda estratègica del Pirineu 2030. L’Agenda, impulsada per la Vicepresidència del Govern, és el full de ruta per impulsar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. “La sostenibilitat i transició verda, el desenvolupament econòmic i la identitat pròpia i l’arrelament dels municipis del Pirineu són a l’agenda d’aquest Govern des de l’inici d’aquesta legislatura i ara, les iniciatives vinculades ja comencen a prendre forma”, ha explicat la portaveu del Govern. 

El document se sotmetrà a un procés de participació ciutadana obert per recollir les aportacions i les necessitats del territori, que estarà obert fins a l’octubre, i de les aportacions en sortirà un document d’anàlisi de les potencialitats i reptes del Pirineu. “Serà una oportunitat per posar sobre la taula arguments de debat que després es podran concretar en l’Estratègia del Pirineu” ha assegurat Plaja.  

La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat:

  • Les persones i la governança. Accions per a l’arrelament de la població i la garantia d’accés als serveis bàsics. En aquest eix s’inclou també el desplegament d’un paquet legislatiu específic que passa per una nova Llei de muntanya, la Llei de territori i la creació d’un codi de legislació local que reculli la singularitat dels municipis rurals.
  • Medi ambient i sostenibilitat. S’inclou l’accés i l’ús sostenible, inclusiu i equitatiu als recursos naturals; la gestió dels boscos i sòls agrícoles; la potenciació d’una indústria verda; els parcs naturals com a porta d’entrada al Pirineu o el desplegament de les energies renovables i de les infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics. L’aprovació d’un Pla territorial sectorial de turisme al Pirineu completa aquest eix.
  • Desenvolupament econòmic i innovació. L’Agenda debatrà com aprofitar el patrimoni cultural i l’esport com a motor de desenvolupament; la creació del Museu virtual del Pirineu o les mesures per esdevenir un territori intel·ligent i aprofitar les possibilitats del teletreball per atreure talent. El Llibre blanc de les estacions de muntanya, aprovat el 2020, servirà per guiar la diversificació d’aquestes infraestructures.
  • Mobilitat i connectivitat. La millora de les infraestructures; l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis i la garantia de cobertura de mòbil; els plans directors de mobilitat; la integració de la tarifació i el transport a la demanda, juntament amb el manteniment dels camins i el desplegament de la xarxa d’heliports públics H24.

L’Agenda permetrà recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà la base sobre la qual s’aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.

Altres Acords del Govern

El Consell Executiu també ha acordat que la contractació pública “prioritzi els productes alimentaris saludables i sostenibles”. A partir d’ara el preu no podrà tenir un pes de més del 20% en el còmput general per valorar una oferta.

L’acord assolit avui té com a objectiu garantir que allà on es prestin serveis alimentaris de caràcter públic (menjadors escolars, centres residencials de gent gran, centres penitenciaris, hospitals) es consumeixin majoritàriament productes frescos, de temporada, de venda de proximitat, de producció agrària ecològica, de producció integrada i de qualitat diferenciada. D’aquesta manera, a més, es minimitza l’impacte del transport d’aquestes mercaderies, i conseqüentment, es redueix també la seva petjada de carboni.

Finalment, el Consell Executiu  també ha aprovat avui la revisió del Pla PROCICAT per incorporar-hi la resposta del sistema de protecció civil per a emergències per crisis migratòries i persones refugiades i altres emergències que generin necessitats extraordinàries en relació amb l’atenció a les persones. “La revisió s’ha fet amb caràcter urgent i en el marc de la situació actual en què s’estan produint fluxos de migracions i refugiats en el conjunt de la Unió Europea deguts a la invasió russa d’Ucraïna”, ha justificat la portaveu del Govern.

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern

Acords del Govern
PDF | 707