{"name":"2023/02/21/14/49/e566057b-c81e-40f2-844d-512059a85b52.JPG","author":"Ruben Moreno","type":"0","location":"0","weight":2880450}

El Govern ha aprovat avui impulsar el desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària a Catalunya. L’acord de Govern incideix així en la necessitat d’integrar els dos sistemes, el social i el sanitari, per atendre de la millor manera possible les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general, totes les persones amb necessitats complexes. Així ho han explicat els consellers de Salut, Manel Balcells i Díaz, i de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, que han acompanyat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

El Govern considera que cal evolucionar els sistemes sanitari i de serveis socials, que en el moment actual tendeixen a oferir una resposta fragmentada a les necessitats d’aquestes persones, una realitat que acaba condicionant els resultats tant per a les persones com per als dos sistemes públics. En un context, a més, d’envelliment de la població.

“Actualment, hi ha un milió de persones al nostre país que necessiten una atenció integrada, des de nens i joves amb cronicitat complexa o persones grans amb multipatologia” ha explicat el conseller de Salut que també ha volgut destacar que el que “avui és important és el desplegament a 7 territoris de Catalunya d’aquesta atenció integrada social i sanitària”

Pel conseller de Drets Socials, l’acord aprovat avui "és un dels acords del Govern més rellevants que prendrem en aquesta legislatura. L'atenció integrada social i sanitària és un procés de modernització de l'estat del benestar clau, que posa les polítiques socials i sanitàries al segle XXI i avança cap a una atenció de més qualitat, més amable i més personalitzada que millorarà la vida de les persones amb necessitats complexes, els seus cuidadors i els professionals que les atenen".

El desplegament s’adaptarà a les necessitats i dinàmiques dels diferents territoris, de manera que els que tenen experiència prèvia avançada d’atenció integrada es dotaran d’eines que permetin reforçar i consolidar les intervencions desenvolupades, i en aquells territoris amb experiències amb menor grau de maduresa es treballarà per crear les condicions necessàries per avançar en el desplegament de projectes integrats en aquest àmbit.

En aquest sentit, s’han detectat un centenar d’iniciatives d’atenció integrada a tot Catalunya, entre les quals s’han triat les set que s’han considerat més madures per poder-les consolidar i que serveixin d’exemple. Els set àmbits territorials amb aquestes experiències detectades en l’entorn domiciliari i comunitari són: Amposta, el Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Osona, Garrotxa/Ripollès i el Gironès.

També s’impulsaran projectes innovadors d’atenció integrada orientats al redisseny organitzatiu, assistencial i tecnològic, en el marc dels diferents fons provinents de la Unió Europea i d’altres administracions públiques, així com el desplegament de projectes singulars d’atenció integral social i sanitària vinculats a dispositius específics.

L’acord aprovat avui dona compliment al protocol signat el 16/01/2023 entre el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, per tal d’incorporar el món local al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària. També s’incorporaran a l’espai de cogovernança les entitats proveïdores socials i sanitàries.

Actualment, un cas tipus que podria beneficiar-se de l’Atenció Integral Social i Sanitària pot reflectir-se en una persona d’avançada edat, que viu sola i té el seu familiar més proper lluny, en una altra comunitat autònoma. Aquesta persona requereix ajuda en les activitats de la vida diària i té cinc malalties cròniques. Amb el sistema actual, aquesta persona podria estar atesa per cinc dispositius del sistema de serveis socials: treballadora social de l’Ajuntament, treballadora familiar del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), equip del Centre de Dia i el professional de la teleassistència. Pel que fa a salut, aquesta persona pot ser atesa per set dispositius: l’equip d’atenció primària, els especialistes de consultes externes, el Sistema d’Emergències Mèdiques, el servei d’urgències de l’hospital d’aguts i de l’hospital d’atenció intermèdia, l’equip d’hospitalització domiciliària i l’equip de rehabilitació domiciliària.

Aquesta atenció fragmentada té impacte en els resultats de salut i benestar de les persones, pot haver-hi duplicitat de recursos i també mala experiència d’atenció percebuda d’aquestes persones i del seu entorn cuidador i dels professionals que les atenen.

Amb l’atenció integral social i sanitària, l’objectiu és oferir una atenció més centrada amb un sistema de valoració i un pla d’atenció únic. Això implica que aquesta persona no haurà d’explicar diferents vegades a diferents interlocutors quina és la seva situació.

A més, es fomentarà el model de gestió de cas, que implica que cada persona disposi d’interlocutors concrets que seran els que es coordinaran entre ells i els qui organitzaran la resposta entre els diferents dispositius i professionals. Aquests gestors de cas es coordinaran amb els equips d’atenció primària de salut i de serveis socials, així com amb la resta de professionals. El gestor poden cuidar-se també de la gestió tant de l’ingrés com de l’alta en els diferents centres hospitalaris.

Actuacions desplegades pel conjunt del Govern des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna

El Govern ha fet balanç aquest dimarts de les actuacions desplegades pel conjunt de l’Executiu des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, ara fa un any. La guerra ha tingut un fort impacte en la població civil i ha provocat una greu crisi humanitària, en la qual vuit milions de persones s’han vist obligades a abandonar el país. D’aquestes, més de 36.000 han passat per Catalunya i al voltant de 21.500 s’hi han establert. Per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, “no són xifres: darrera de cadascun d’aquests números hi ha una història de vida”.

En aquest darrer any, s’han emès 26.689 targetes sanitàries. S’han escolaritzat 4.915 infants i adolescents procedents d’Ucraïna i s’han concedit 3.917 beques menjador i 751 places de transport escolar. Al Punt d’Informació de la Generalitat a la Fira de Barcelona, s’hi han atès prop de 4.000 persones i 300 s’han acollit a la xarxa nacional d’Albergs. 2.341 persones refugiades s’han inscrit a les oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya, el SOC, i 1.455 d’aquestes han formalitzat un contracte de treball.  

Des de l’inici del conflicte, el Govern de la Generalitat ha articulat recursos i espais de coordinació per donar resposta a les necessitats de les persones refugiades. En un escenari sense precedents, generat per l’activació de la directiva de protecció temporal de la Unió Europea, les persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna han pogut comptar amb llibertat de moviment dins de l’espai Schengen i han pogut disposar de permisos de residència i treball, així com d’accés a la sanitat, l’educació i els ajuts socials.

Quan va esclatar la guerra, només nou mesos després de la seva creació, el Departament d’Igualtat i Feminismes va assumir la coordinació de tota l’actuació de l’Executiu en matèria d’acollida, i va fer-ho incorporant la perspectiva de gènere i interseccional en tot el procés.

Entre altres mesures, això es va traduir en l’activació de serveis de detecció de tràfic d’éssers humans i en la creació d’una estructura de coordinació per donar resposta a aquests casos. Des d’un primer moment, la línia gratuïta 900 900 120, d’atenció a les violències masclistes, va oferir atenció en ucraïnès.

Des del primer moment, la Generalitat va activar espais de coordinació per gestionar l’acollida de les persones desplaçades que arribaven a Catalunya. En matèria d’ajuda humanitària, el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea va posar en marxa diverses línies d’actuació. En concret, va finançar amb 1 milió d’euros quatre projectes destinats a l’assistència alimentària, de salut i de refugi, implementats per les entitats Acció contra la Fam, Farmamundi, Creu Roja i l’Associació CESAL. També va aportar 290.000 euros a l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i 290.000 euros més al Fons Central de Resposta a Emergències de les Nacions Unides. Finalment, va finançar amb 120.000 euros una iniciativa del Banc dels Aliments per a la gestió logística del material humanitari recaptat per la societat catalana.

En relació amb l’aprenentatge de la llengua, el Departament de Cultura ha impulsat diverses iniciatives. A més de l’accés a cursos presencials i en línia, gratuïts en els nivells bàsic i inicial, s’han elaborat i publicat nous recursos creats especialment per a parlants d’ucraïnès. També s’ha treballat per facilitar l’acollida a través de la xarxa de biblioteques públiques.

Finalment, el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha intensificat els recursos econòmics destinats al servei d’orientació jurídica, que es presta a través dels diferents col·legis d’advocades i advocats, amb l’objectiu d’atendre expressament les persones arribades a Catalunya provinents del conflicte. En concret, hi ha destinat 26.000 euros, que s’han traduït en 416 hores d’assistència jurídica arreu de Catalunya.

Al mes de desembre, el Departament d’Igualtat i Feminismes va obrir dues convocatòries finançades amb fons europeus. La primera tenia com a objectiu facilitar ajuts directes a persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna en situació de vulnerabilitat, per un import total d’11.745.824 euros. Pel que fa a la segona convocatòria, tenia com a finalitat rescabalar despeses avançades per ajuntaments i consells comarcals per a l’acollida de persones desplaçades per la guerra.

Impuls per a la reforma de la legislació sobre comerç

El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei per a la reforma de la Llei 18/2017, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, i del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. L’objectiu de la iniciativa és incidir sobre aspectes que afecten actualment el sector i donar resposta als canvis dels hàbits de compra i consum. D’aquesta forma es millorarà la competitivitat del sector, es clarificaran les regles del joc per a nous models de comerç i es minimitzaran les seves externalitats negatives. L’avantprojecte vol donar resposta a realitats com les afectacions en l’activitat promocional derivada de la rotació continuada de productes, el malbaratament o la dificultat d’implantar petits establiments en municipis de menys de 5.000 habitants.