{"name":"2023/11/21/15/05/77201ef6-4819-4bfb-8e7c-a5f19976bb58.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":122159}

El Govern ha avaluat aquest dimarts la situació de la sequera a Catalunya després d’una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, en la qual s’ha proposat que els municipis que s’abasteixen del sistema Ter-Llobregat (202 municipis de 14 comarques, amb una població d’uns sis milions de persones) que actualment estan en la situació d’excepcionalitat, passin a l’escenari de preemergència (excepcionalitat agreujada). En concret, les unitats d’explotació afectades són embassament del Ter, embassament del Llobregat i embassament del Ter-Llobregat, amb municipis de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental, i el Vallès Oriental.

Així ho han explicat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. “El moment és molt crític, estem en emergència nacional, i el que fem és avançar-nos, una vegada més, fent una crida a tota a ciutadania, a les activitats econòmiques, a les entitats, a tothom, perquè ens posem tots en mode d’emergència”, ha alertat el conseller Mascort.

Com ja va explicar la setmana passada el Govern, la fase de preemergència és un nou escenari, no recollit en el Pla de Sequera, per aplicar mesures transitòries i d’adaptació de forma consensuada abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència. “Estem convençuts que tot l’estalvi d’aigua que es produeixi a casa, a cada activitat econòmica o esportiva, servirà per allargar l’entrada en la fase d’emergència, que suposaria haver d’establir restriccions més greus”, ha explicat Mascort.

Entre les mesures que es preveuen en l’escenari de preemergència, destaca que els volums totals d’aigua que entrin als dipòsits municipals per a l’abastament de la població no podran superar els 210 litres per habitant i dia, incloses les activitats econòmiques i comercials. En l’escenari d’excepcionalitat el límit és de 230 l/hab./dia.

D’altra banda, el reg de gespa quedarà prohibit en tots els casos, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport, on el reg es pot mantenir amb la meitat de la dotació establerta fins ara fins amb un màxim de 200 m³/ha/mes. “Si una cosa ens va ensenyar la COVID és que els infants i joves són els que van patir més problemes de salut mental i emocionals per no poder practicar esport. Per tant, no prohibirem regar els camps, però sí que rebaixem la dotació d’aigua”, ha detallat Mascort.

També es permetrà el reg de supervivència per a l’arbrat, amb la mínima quantitat d’aigua indispensable, de 20 a 8 hores, i només mitjançant reg gota a gota o regadora. Les piscines privades d’ús individual o unifamiliar continuaran sense poder omplir-se. Només es permetrà el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d’ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.

Així mateix, quedarà prohibida la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, siguin públics o particulars, excepte si és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé existeix un risc sanitari o un risc a la seguretat viària. Els vehicles només es podran rentar en establiments comercials dedicats a aquesta activitat, que compten amb sistemes de recirculació de l'aigua, tret dels casos de necessitat per mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. Finalment, queda prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible per al seu manteniment.

Mesures addicionals

De manera complementària a les mesures que té previst aprovar el Consell d’Administració de l’ACA, el Govern ha anunciat mesures addicionals i urgents per incidir en un major volum d’estalvi, proposades pels diferents departaments:

1. Mesures d’estalvi en els edificis públics (Economia).
2. Recomanacions d’estalvi als treballadors públics (Presidència).
3. Campanya educativa i de sensibilització a les escoles i instituts sobre l’aigua (Educació).
4. Convocatòria d’ajuts per valor de 12 milions d’euros al sector turístic per impulsar inversions que redueixin el consum d’aigua i la reutilització (Empresa i Treball).
5. Campanya de formació a les treballadores del servei d’atenció a domicili públic i privat (Drets Socials) per introduir pràctiques de control dels consums d’aigua en els domicilis que atenen.
6. Campanya per introduir pràctiques de control dels consums d’aigua als immobles de la xarxa residencial d'atenció a les violències masclistes (Igualtat i Feminismes).
7. Agilització dels estudis per a l’ús de l’aigua regenerada en espais públics i comunitaris (Salut).
8. Pla per reduir consum d’aigua en centres penitenciaris i de justícia juvenil (Justícia, Drets i Memòria).
9. Campanya d'informació sobre estat de la sequera al cos consular (Exteriors). Se’ls informarà sobre les mesures adoptades perquè ho traslladin als seus països i ho comuniquin a la ciutadania que tingui la intenció de viatjar a Catalunya.
10. Pla de seguiment de l'eficiència de les mesures que constin en el pla de sequera (Recerca i Universitats).
11. Campanya de vigilància i control del compliment del pla especial de sequera (Interior). La tasca per part de Mossos, en coordinació amb les policies locals, anirà centrada sobretot a la vigilància i control d’infraestructures crítiques vinculades a l’aigua o altres elements com poden ser els robatoris de coure que puguin tenir una afectació en la capacitat hídrica.

Les mesures les haurà d’aprovar el Consell d’Administració de l’ACA aquest dijous i seran efectives a partir que la resolució quedi publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), previsiblement a principis de la setmana vinent.

Campanya ‘L’aigua no cau del cel’ per fomentar l’estalvi

Durant la roda de premsa, la portaveu Plaja també ha anunciat que avui mateix comença la campanya “Emergència per sequera. L’aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent”, per conscienciar la ciutadania de la situació “extremadament crítica” que viu el país, tenint en compte que és la pitjor sequera registrada en els darrers cent anys i que les previsions de pluja no són bones.

“És una crida a l’estalvi, a l’esforç de tothom. Aquesta campanya transmet la urgència de l’estalvi d’aigua i l’esforç col·lectiu necessari. L’aigua que cadascú de nosaltres pugui estalviar beneficiarà el conjunt del país”, ha assegurat Plaja.

La campanya també explica com s’està gestionant la sequera amb tots els recursos disponibles, pal·liant-ne els efectes i optimitzant l'ús de l’aigua al màxim. Més de la meitat de l’aigua que consumim no prové de la pluja, sinó que és aigua regenerada, reaprofitada o dessalinitzada per la Generalitat.

Llum verda al primer Pla nacional de prevenció de les violències masclistes

Al marge de la sequera, que ha centrat bona part de la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el primer Pla nacional de prevenció de les violències masclistes, una estratègia de país que suposa un punt d’inflexió en la manera d’abordar aquestes violències i per implicar tota la societat. Es tracta d’un pla sense precedents que compta amb una inversió total de 43 milions d’euros i es concreta en 222 accions que permetran arribar a tots els col·lectius de la societat i generar canvis en tots els espais: els espais culturals, el món de l’esport, els centres de treball, el transport públic, els centres educatius i l’àmbit digital, entre d’altres.

Algunes de les mesures previstes són la creació d’una Xarxa Lila de país per prevenir les violències masclistes integrada per comerços, mercats, transports, espais veïnals, culturals i esportius. S’impulsaran punts liles arreu del territori, es crearà un botó lila als transports públics i s’estendrà el sistema de parades a demanda dels autobusos, es crearà una xarxa de referents de prevenció arreu del territori i s’acompanyarà les famílies en la prevenció de les violències digitals.

Com ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, calia ordenar les actuacions preventives que fan tant els poders públics com la societat civil i el sector privat, “perquè tot el país vagi a l’una en la lluita contra les violències masclistes” i també era necessari impulsar noves accions, a tot arreu, “per arribar a tots els col·lectius”.

Simultàniament, el Pla fixa uns estàndards de qualitat en les actuacions a través del Llibre Blanc de la Prevenció de les Violències Masclistes, per maximitzar l'impacte dels recursos que s’hi destinen i per assegurar que la prevenció sigui realment transformadora.

“Aquesta és la responsabilitat d’un Govern feminista i també la d’una societat feminista. És per això que diem alt i clar que la lluita contra les violències masclistes és una lluita col·lectiva, que necessita tota la societat”, ha manifestat la portaveu.

En aquest sentit, la Declaració Institucional d’aquest 25 de novembre aprovada pel Govern posa enguany l’accent en el paper de tots com a observadors d’unes violències que pateixen moltes dones. Davant d’això, Plaja ha denunciat que el silenci i la inacció no són respostes neutrals: al contrari, donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències.

Per aquest motiu, la portaveu ha fet una crida a tothom, en nom del Govern, “a implicar-se per trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i detecció de les violències masclistes”.