{"name":"2023/12/12/15/21/0b0561ca-597c-4dab-8ad3-1cde28fbdf16.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":101372}

El Govern continua treballant per avançar-se a la declaració d’emergència per sequera que, si no canvien les previsions de pluja, es produirà al gener. Avui, la Comissió Interdepartamental de la Sequera ha avaluat l'escassetat d'aigua a les conques internes de Catalunya i, després de constatar que la situació de les reserves és crítica, afegirà mesures complementàries a les previstes en el Pla Especial de Sequera per garantir l'aigua a la ciutadania.

Així, amb l’objectiu d’allargar al màxim la disponibilitat de les poques reserves que hi ha actualment, un cop s’entri en emergència es restringiran noves activitats turístiques, de ramaderia intensiva i industrials, i es reduiran els cabals d'emergència en els rius Muga, Ter i Llobregat, entre altres mesures. Així ho han anunciat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

“Modifiquem el Pla Especial de Sequera per seguir afectant el menys possible les activitats econòmiques del país”, ha explicat Mascort. El conseller ha destacat que, en els últims dos anys, les mesures aprovades pel Govern han permès generar tanta aigua com un embassament de Sau ple i s’ha aconseguit endarrerir l’entrada en emergència pràcticament un any.

Així mateix, Mascort ha agraït a la ciutadania “l’esforç” per estalviar aigua no només a casa sinó també en el conjunt de les activitats econòmiques i socials. Fruit d’aquest esforç, en els 122 municipis de les conques internes del Ter-Llobregat s’ha reduït el consum d’aigua un 12% aquest mes de novembre, en comparació amb el mateix mes de l’any passat.

Tot i l’estalvi aconseguit amb les accions dutes a terme pel Govern i amb la implicació de la ciutadania, l’Executiu es prepara per entrar en la primera fase d’emergència quan els embassaments arribin al 16% de la seva capacitat, previsiblement al gener. Les noves mesures previstes són les següents:

1. Limitar el consum d’aigua per al turisme, la indústria i la ramaderia: El Govern està estudiant que, un cop s'entri a la fase d'emergència, es prorrogui l’obertura o ampliació d’activitats en sectors com el turisme, la ramaderia intensiva i els usos industrials, amb l'objectiu de no incrementar la demanda d’aigua en l'actual context de sequera.
2. Turisme i Indústria. Incompatibilitat temporal, en l’estat d’emergència, de creixements de projectes o inicis d’activitats que per desenvolupar-se amb garanties necessiten un ús important d’aigua, en sector turístic, Industrial, serveis, comercial i agroindústria.
3. Urbanisme Incompatibilitat temporal de nous planejaments urbanístics en situació d’emergència.
4. Ramaderia. Amb l’entrada en emergència, no s’expediran autoritzacions d’entrada d’animals per a noves explotacions ramaderes o per a l’ampliació de les existents. De la mateixa manera, es decretarà la suspensió de l’obertura de noves explotacions o l’ampliació de les existents mentre no es garanteixi la disponibilitat d’aigua per garantir el benestar animal.
5. Preservar l'aigua dels embassaments: També s'ha abordat la reducció dels cabals d'emergència en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l'objectiu de disposar més aigua als embassaments de les conques internes, que actualment estan al 17,7% de la seva capacitat. Aquesta mesura ha de passar pel consell d’administració de l’ACA i per la Taula del Ter. En aquests tres rius es proposen uns nous cabals mínims en tres trams: en el del Llobregat a Sant Joan Despí, es proposa un nou cabal de 250 litres per segon; en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura seria de 600 litres per segon i, a la Muga, des de Pont de Molins fins al mar es fixaria un cabal de 40 litres per segon. A banda d’aquestes modificacions, i amb l’objectiu de mantenir l’equilibri mediambiental del riu, hi haurà moments puntals on es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com a hidropuntes, que es faria dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat, s'alliberarien 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon. Durant el temps que duri aquesta modificació de cabals, s’augmentarà el control in situ a través d’inspectors de l’ACA per al manteniment d’unes condicions ecològiques que permetin la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada aquesta situació de sequera. El volum que s’espera contenir als embassaments arran d’aquesta mesura és de 4,52 hm³/mes. Es reduiria, per tant, gairebé a la meitat la disminució de les reserves embassades. L’efecte d’alentiment de la pèrdua de reserves endarreria en 136 dies l’esgotament del sistema Ter Llobregat, la qual cosa incrementaria les opcions de noves aportacions a la primavera i tardor del 2024. Pel que fa a Darnius Boadella, l’esgotament de l’embasament s’endarreria en 240 dies.
6. Modificacions no substancials del Pla Especial de Sequera: Coincidint amb l’entrada en emergència, es plantejaran modificacions puntuals del Pla Especial de Sequera per permetre el reg de l'arbrat públic per evitar l’estrès hídric, directament relacionat amb la caiguda d’exemplars, i assegurar refugis climàtics a l'estiu. A més, es contempla permetre el reg per a esports federats i l’ompliment de piscines d’ús públic i esportiu, sempre que es garanteixi reducció de consum a través del tancament de les dutxes dels vestuaris, per tal de garantir l’accés a l’esport a infants i les persones joves. Aquestes modificacions s’estan treballant amb els diferents públics d’interès i s’activaran una vegada entri en vigor l’emergència al sistema Ter-Llobregat.

Finalment, en la reunió de la Comissió Interdepartamental de la Sequera també s'ha explicat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha obert la convocatòria d’una línia d’ajuts, amb una dotació de 10 milions d'euros, per a la recuperació i la construcció de nous pous per part del món local. Es poden presentar sol·licituds des de l'1 de desembre de 2023 fins al 2 de febrer de 2024 i els ajuts poden arribar fins al 95% del cost total de l’actuació, amb un màxim de fins al milió d’euros per sol·licitud.

Pla d’acció contra la pressió estètica

D’altra banda, el Govern ha aprovat el Pla d’acció per combatre la pressió estètica, una mesura sense precedents en l'àmbit internacional que ataca tant les causes com les conseqüències de la pressió estètica i compta amb un pressupost de partida de 10,6 milions d’euros. Inclou 68 accions en àmbits com la moda, l'audiovisual, l'esport, l'educació, el món laboral o la salut.

“Combatre la pressió estètica, aconseguir que les dones deixin de sentir-se qüestionades pel seu físic o insegures amb el seu cos, forma part de la transformació feminista que impulsa aquest Govern”, ha assegurat Plaja.

Més de la meitat de les joves entre 18 i 24 anys, concretament el 60%, se senten insatisfetes amb el seu cos. I si s’amplia la franja d’edat fins als 65 anys, aquest percentatge continua sent molt alt, perquè gairebé la meitat de les dones de fins a 65 anys no se sent a gust amb el seu cos. L’objectiu del pla és donar una resposta coordinada i transversal a aquesta forma de violència simbòlica contra les dones que impacta sobre l'autoestima i la salut, tant física com mental.

Entre les accions previstes en el pla, s'impulsarà un gran acord de país amb les principals marques de moda per fomentar la neutralitat corporal i assegurar la disponibilitat, a tots els establiments físics, de talles adequades per a tots els cossos. També es preveu la incorporació de la diversitat corporal en la publicitat institucional i en la programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i altres operadors públics i privats.