- ·El Consell Executiu rep l’informe sobre la nova convocatòria del pla, que es publicarà el mes de juliol
- El Govern també ha aprovat el Pacte Nacional per la Llengua per «garantir el dret a poder viure plenament en català», després de signar-lo la setmana passada amb entitats, formacions polítiques i agents econòmics i socials
- L’Executiu ha donat llum verda al Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques, un pla dotat amb gairebé 130 milions d’euros per situar Catalunya com a referència en qualitat educativa
El Govern ha rebut l’informe sobre el Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, el presentés ahir a Vilanova i la Geltrú. Amb una inversió total de 1.600 milions d’euros, aquesta nova convocatòria, molt ben rebuda pels alcaldes i alcaldesses, “és una de les principals polítiques transformadores del Govern”, segons ha destacat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
A partir d’ara, el pla es donarà a conèixer a través de les Diputacions i les Delegacions del Govern en diferents actes arreu del territori. Durant el mes de juny s’aprovarà el decret que recull el pla al Consell Executiu i, posteriorment, es farà una jornada tècnica adreçada a tots els ajuntaments interessats. El mes de juliol es publicarà la primera convocatòria i els consistoris podran presentar els seus projectes fins al 30 de setembre. La previsió és que la convocatòria es resolgui abans de final d’any.
El Pla de Barris i Viles és una prioritat estratègica recollida al Pla de Govern 2024-2027 en l’àmbit de la cohesió social i l’equitat territorial. El programa busca reduir les desigualtats territorials i socials; millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne; empoderar les comunitats amb la participació activa, i construir prosperitat compartida.
Pacte Nacional per la Llengua
En la reunió d'avui el Govern també ha aprovat el Pacte Nacional per la Llengua, “un compromís col·lectiu per garantir el futur del català com a llengua de cohesió, convivència i integració de la societat catalana”. Aquest pacte, que es va signar dimarts passat en un acte a l’Institut d’Estudis Catalans, és fruit d’un procés participatiu iniciat el 2021, que ha reunit institucions, partits polítics, entitats socials, sindicats i ciutadania, partint d’un diagnòstic compartit, s’han definit “objectius ambiciosos però realistes” fins al 2030, amb mesures concretes i avaluables.
Paneque ha reiterat la mà estesa del Govern perquè més entitats se sumin al pacte: “Aquest pacte és un marc comú i obert. Convidem institucions, empreses, entitats i ciutadania a sumar-s’hi. El nostre compromís és clar: garantir el dret de tothom a viure plenament en català, en una societat diversa, moderna i oberta al món”, ha destacat.
El Pacte s’articula en 9 horitzons estratègics i 21 àmbits d’actuació, que abasten des de l’educació i la salut fins a la cultura, el treball, la tecnologia i el comerç.
Un dels grans reptes és augmentar el nombre de parlants. Per això, es marca l’objectiu d’incorporar 600.000 nous catalanoparlants entre 2025 i 2030. També es vol garantir el ple accés al català en els serveis públics, reforçar-lo com a llengua de treball i formació, i promoure una consciència lingüística que impliqui tota la societat.
Per fer-ho possible, el Pacte estableix una governança sòlida, liderada pel nou Departament de Política Lingüística. Aquest coordinarà tots els departaments del Govern i presentarà cada any una memòria d’execució al Parlament i al Consell Social de la Llengua, amb indicadors clars de progrés.
El 2025 serà un any clau. S’ha aprovat un pressupost històric de 255 milions d’euros, la inversió més gran mai feta en política lingüística. Aquest finançament permetrà posar en marxa accions immediates, com ara:
- Un dispositiu d’acollida lingüística per a persones nouvingudes, amb recursos per aprendre català des del primer dia.
- Plans municipals de gestió lingüística, amb suport tècnic i subvencions per a formació de proximitat.
- Un pla per incorporar el català com a competència professional en el món laboral.
- Accions concretes al sector comercial, amb formació i assessorament als establiments.
- A la tardor, una gran campanya per fomentar l’ús del català entre els qui ja el parlen i els qui s’hi volen sumar.
Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques
Una de les prioritats del Govern és “millorar els resultats acadèmics de l'alumnat i assolir l'excel·lència educativa”, i avui ha fet “un pas molt important” per aconseguir-ho: ha aprovat el Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques, un pla amb gairebé 130 milions d’euros per situar Catalunya com a referència en qualitat educativa.
“El Govern està absolutament compromès a emprendre totes les reformes que calgui per recuperar aquesta via de prestigi que sempre ha tingut l’escola catalana”, ha assegurat Paneque.
Aquest projecte, que combina accions ja en marxa i noves mesures a partir del curs que ve, té objectius clars:
- Millorar els resultats en llengua i matemàtiques.
- Reduir desigualtats educatives.
- Enfortir la formació del professorat.
- Reforçar l’avaluació i la col·laboració amb la comunitat educativa.
Entre les actuacions que s’hi duran a terme destaquen:
- La creació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva, que liderarà les activitats de recerca i prospecció necessàries per garantir decisions polítiques públiques basades en l’evidència.
- Reforç de l’avaluació amb la Inspecció per millorar els resultats dels centres.
- Concreció curricular amb orientacions pràctiques per a docents, amb exemples pràctics per facilitar la planificació docent. Ja estan publicades a matemàtiques i llengües i s’ampliaran a la resta de matèries progressivament.
- Programa experimental de zones educatives per prendre decisions adaptades als territoris i coordinar recursos localment.
- Estabilització de claustres amb concursos de trasllats anuals –alternant l’autonòmic i l’estatal- per reduir la rotació del professorat i afavorir la continuïtat pedagògica dels centres.
- Priorització de llengües i matemàtiques en les hores de gestió autònomes dels centres.
- Formació docent amb postgraus per a 1.190 mestres i acord amb universitats.
- Conveni amb l’OCDE per analitzar i millorar el rendiment.
- Programa específic per fomentar el benestar emocional i prevenir problemes de salut mental en l’alumnat de primària.
- Creació del programa temporal intensiu de matemàtiques per a 450 centres amb més marge de millora, des de 3r de primària a 4t d’ESO.
Aquest Marc és un pas ferm cap a un sistema educatiu més sòlid i equitatiu.
Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030
Un altre dels acords destacats d’avui és l’aprovació de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030 i el seu Pla d’acció per al 2025. Una estratègia que té com a principal missió reduir la pobresa infantil i trencar el cicle intergeneracional de pobresa i exclusió social que pateixen els nens, nenes i adolescents a Catalunya, així com millorar les prestacions, garantir els serveis essencials clau i promoure la igualtat d’oportunitats.
La portaveu Paneque ha assenyalat que, tot i que Catalunya es troba en un moment de creixement econòmic, els percentatges de pobresa infantil no només no s’estabilitzen sinó que mostren una “preocupant” tendència a l’alça. “Per això dissenyem aquesta lluita contra la pobresa infantil, una xacra intolerable en un país que mostra bons índexs econòmics, i que hem de combatre amb totes les forces”, ha manifestat.
El Pla d’Acció 2025, que mobilitza més de 700 milions d’euros, recull accions específiques de tots els departaments previstes per aquest any i el pressupost per a cada un dels eixos.
Per exemple, en l’eix 1, l’àmbit de les prestacions i ajuts econòmics, inclou la reforma de la renda garantida de ciutadania amb perspectiva d’infància o el desplegament de tot el potencial del complement d’infància CAPI-IMV.
En l’eix 2, l’educatiu, recull mesures com un pla d’acció contra l’abandonament escolar prematur, ampliar els plans educatius d’entorn i garantir l’accessibilitat al lleure educatiu.
En l’eix 3 i 4, sobre alimentació saludable i salut, preveuen polítiques de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil, promoure l’accés a ajuts de menjador escolar o accions per millorar l’atenció a la salut mental.
En l’eix 5, habitatge i pobresa energètica, preveu incrementar el parc públic d’habitatge assequible i abordar la pobresa energètica garantint l’accés a subministraments bàsics.
En l’eix 6, d’ocupabilitat de les famílies amb infants a càrrec, es preveuen actuacions per millorar la conciliació i fomentar itineraris d’inclusió sociolaborals, entre d’altres.
