- Aquest esdeveniment s’inscriu plenament en l’estratègia del Govern de promoció de la cultura, la creativitat i les indústries culturals i creatives com a eixos centrals per generar prosperitat compartida
- L’Executiu també ha aprovat mesures per enfortir els serveis públics en àmbits clau com la fiscalitat, l’habitatge, el transport i la gestió de la dependència i la discapacitat
- El Govern crea una direcció general per impulsar l’ús de la intel·ligència artificial com a política de país estructural i transversal que faci més àgil i eficient l’Administració
El Govern ha aprovat donar suport institucional a la celebració de la 40a edició dels Premis Goya, que tindrà lloc a Barcelona el febrer de 2026. Aquest esdeveniment, organitzat per l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, marca el retorn de la gala a Catalunya després de més de 25 anys i representa una oportunitat única per posicionar el sector audiovisual català com a referent internacional.
La iniciativa s’alinea amb l’estratègia del Govern de promoure la cultura i les indústries creatives com a "motors de prosperitat, cohesió social i competitivitat econòmica", en la qual destaquen projectes com el Catalunya Media City, el Parc Audiovisual de Catalunya i la Foneria com a eixos d’innovació i producció.
Així ho ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Paneque ha valorat “molt positivament” l’anunci que la pròxima cerimònia dels Goya es faci a Barcelona:
La celebració dels Premis Goya a Barcelona reconeix el pes de la indústria audiovisual catalana a Espanya: Les empreses catalanes que es dediquen a la producció audiovisual representen un 20% del global d’Espanya; Catalunya produeix un 31% de les pel·lícules que es fan a Espanya; Catalunya concentra el 46% de les coproduccions de llargmetratges internacionals produïdes a Espanya; i concentra el 28% de les coproduccions de curtmetratges internacionals produïts a Espanya.
La candidatura, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, consolida la ciutat com a epicentre d’un sector en auge, connectant la cultura amb la transformació digital i l’economia del coneixement.
Mesures per enfortir els serveis públics
D’altra banda, el Govern també ha aprovat una sèrie de mesures per enfortir els serveis públics en àmbits clau com la fiscalitat, l’habitatge, el transport i la gestió de la dependència i la discapacitat. Aquestes iniciatives, que inclouen l’ampliació de plantilles i la creació de programes temporals, tenen com a objectiu millorar l’eficàcia i l’eficiència de l’administració pública, adaptant-la als reptes actuals i futurs del país.
Creació de 200 noves places a l’Agència Tributària de Catalunya per assumir els reptes derivats del nou model de finançament
En primer lloc, el Consell Executiu ha donat llum verda a la incorporació de vuit professionals tècnics a la plantilla d’Ifercat per afrontar les futures competències procedents dels traspassos de rodalies. Aquests especialistes, que s’incorporaran aquesta tardor, reforçaran àrees com la gestió d’infraestructures, obres i serveis jurídics, i garantiran una transició fluida i una millor operativa del sistema ferroviari. Es tracta d’incrementar de manera gradual la plantilla d’Ifercat, perquè es puguin anar assumint les competències de la gestió de les vies que es vagin traspassant.
Programa temporal per gestionar i promoure la reserva pública de solars
En segon lloc, el Govern ha aprovat la creació d’un programa temporal per gestionar i promoure la reserva pública de solars. El Govern, per tant, insisteix en les polítiques d’acceleració de la construcció d’habitatges.
Segons ha assegurat Paneque, "poder viure a un preu raonable és una prioritat estratègica" , que implica la defensa activa del dret a l’habitatge. I d’acord amb aquest valor, s’impulsa aquest programa temporal, que s’emmarca en l’estratègia Catalunya Futur.
El programa té una durada de tres anys i permetrà incorporar 31 professionals especialitzats per agilitzar la gestió dels més de 660 solars que ja han estat aportats en la primera convocatòria de la reserva pública. Aquests solars tenen el potencial de generar més de 21.000 habitatges.
L'objectiu és guanyar agilitat i fer-ho més fàcil als promotors. La metodologia és la següent:
- Treballar de manera especialitzada. S’assignaran responsables específics per a cada àrea, amb coneixement detallat dels solars i una comunicació directa amb els ajuntaments. Això permetrà garantir una gestió propera i adaptada a les necessitats de cada municipi.
- Impulsar les actuacions tècniques i jurídiques necessàries perquè els solars estiguin llestos per a la promoció d’habitatges, havent eliminat els obstacles que puguin aparèixer i accelerar processos.
- Fer costat als municipis i als promotors en els processos de licitació i cessió, i la coordinació amb operadors públics i privats per assegurar el finançament necessari per als projectes que s’han d’impulsar als solars.
Aquesta estratègia és una resposta directa a les necessitats de la ciutadania, especialment dels joves i de les famílies que busquen un habitatge digne i assequible.
Ampliació de la plantilla de l’Agència Tributària de Catalunya per assumir els reptes derivats del nou model de finançament
En tercer lloc, el Govern crearà 200 noves places a l’Agència Tributària de Catalunya per assumir els nous reptes i competències derivats de la voluntat de “tenir una hisenda catalana amb plena capacitat”.
L’acord d’investidura establia assumir la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos generats a Catalunya començant per l’IRPF l’any 2026. Un cop aprovat aquest acord, i una vegada modificada la relació de llocs de treball, s’aprovarà l’oferta pública d’ocupació, a partir de la qual l’Agència Tributària de Catalunya convocarà els processos selectius.
Amb aquestes convocatòries, l’Agència preveu cobrir:
- 20 places del cos superior d’inspectors tributaris,
- 30 del cos superior de tècnics tributaris,
- 40 del cos tècnic de gestors tributaris,
- I propiciar la cobertura de 45 places d’altres cossos d’administració general i especial de perfil tècnic; i 65 administratius o auxiliars administratius.
- També s’impulsarà la contractació de llocs de treball de naturalesa laboral en l’àmbit tecnològic.
Aquestes 200 noves places s’afegeixen a les 50 que ja preveia l’Agència per al 2024, 40 de les quals es convocaran de manera imminent i les altres 10, abans que acabi l’any.
Amb aquest acord l’ATC engega el procés per incrementar la plantilla actual, que agrupa uns 830 professionals, fins a 1.080 efectius amb l’objectiu que pugui assumir gradualment la gestió de noves figures tributàries.
Programa temporal per a la dependència i la discapacitat
I, en quart lloc, el Govern ha creat un programa temporal amb 33 professionals per reduir els temps d’espera en la gestió de la dependència i la discapacitat. Aquestes incorporacions impulsaran la transformació digital, amb eines com un simulador de valoració i sistemes de triatge que simplificaran tràmits i reduiran visites presencials innecessàries.
En un context d’envelliment poblacional i augment de sol·licituds, aquestes mesures milloraran l’eficiència i l’accessibilitat dels serveis socials, posant la ciutadania al centre de l’atenció pública.
Nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració
Finalment, el Govern ha fet un “nou pas endavant en la transformació digital de l’Administració” amb la creació de la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració, que depèn del Departament de la Presidència.
Aquest organisme vol establir l’ús de la intel·ligència artificial (IA) com una política de país, estructural i transversal, per construir una Administració que sigui més àgil, més eficient i al servei de la ciutadania.
La IA és una realitat transformadora. En aquest context el Govern vol liderar aquest canvi per simplificar tràmits, millorar serveis i que “posi les coses més fàcils als ciutadans” a través de les últimes tecnologies:
La direcció general coordinarà l’ús de la IA i les dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Estarà adscrita a la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, garantirà que les solucions d’IA siguin escalables, de manera que un projecte que es desenvolupi en un departament es pugui aplicar fàcilment a altres àrees.
La direcció general s’organitza en dues àrees:
- Àrea de Dades: que promourà l’ús de dades obertes per a serveis més personalitzats i eficients.
- Àrea d’Innovació i IA: que desplegarà projectes d’IA amb un ús ètic i segur. L’objectiu és identificar oportunitats per resoldre reptes públics.
Els objectius són:
- La integració de la IA: de manera que el 100% del personal de la Generalitat, que agrupa més de 60.000 persones, utilitzi eines d’IA abans del final de la legislatura. I que aquesta utilització serveixi per incrementar la productivitat. Per aquest 2025 està previst que ho comenci a fer el 60% del personal públic.
- La simplificació administrativa: I amb aquest propòsit la Generalitat redissenyarà 120 procediments en quatre anys amb IA i automatització.
- I la innovació contínua: impulsar 20 nous projectes d’IA aquest any.
